dilluns, 29 d’octubre del 2012

Tri Raid de l'Ardenya: Un petit però gran equip

Aquesta imatge es mereix una publicació per ella sola, tot l'equip del Illa de Rodes Raid Team que va participar en el triraid de l'Ardenya, en el seu estat més humà, no tot és competir i en aquest equip això ho tenim molt clar, a l'entrada de sota teniu tota la crònica del raid.



Illa de Rodes Raid Team, sempre obrint camí.

Triraid de l'Ardenya: Semblava fàcil...

Un altre Raid per l'Illa de Rodes Raid Team, aquest cop el Triraid de l'Ardenya, disputat a Sant Feliu de Guixols aquest passat diumenge 28 d'Octubre. Un raid que estava format per tres disciplines esportives: BTT-O: 35 km, Trail Running i orientació urbana a peu: 11km i Caiac: 1km. Raid que a les 9h 22min donava la sortida a 50 equips, entre ells: 5 equips del Illa de Rodes Raid Team: Illa de Rodes Raid Team "Vailetes": Ariadna López i Jenny Trivño;  Illa de Rodes Makokis Team: Àlex Díaz i Cesar Rivero; Goodmuni Illa de Rodes Raid Team: Toni Muné i Ester Bonmatí; Collonuts Illa de Rodes Raid Team: Jaume Garcia i Alfons Deu; i els Illa de Rodes Junior Raid Team: Ferran Díaz i Francesc Torrent. 
On dels 5 equips que teniem representats, l'Illa de Rodes Junior Raid Team ( Ferran Díaz i Francesc Torrent) es van otorgar una tercera posició en el podi després de està defensant durant tot el raid la segona plaça, però els últims quilometres de cursa una punxada de roda, els va fer caure al tercer esgraó del podi,. desprès de 4h de cursa.

Crònica Illa de Rodes Junior Raid Team:

9h 15min, ens plantem davant de l'arc de sortida, fins aleshores estàvem ben tranquils, però a l'acostar-se en aquell sinuós arc inflable de sortida uns petits nervis se'ns fiquen en el cos, en aquest raid no sortim a acabar-lo, sortim a estar entre el tres millors del Raid. Sortida de un quilòmetre neutralitzat amb BTT fins a l'inici de la via verda. Arribem a l'inici de la via verda, diferents equips es fiquen a treballar davant del grup per estirar-lo i començar a marcar posicions, ens quedem 4 equips en el grup de davant, ritme alt fins arribar a la primera balisa, on ens "barallem" per marcar-la. La següent fita estava lluny, gairebé arribant al CC. Els equips que marcaven el ritme abans es cansen d'estirar el grup ( degut a que el primer tram era tot planer), la cosa comença anar de cap a caiguda, i li pregunto en Ferran si està bé de cames i em diu que si, que està perfecta En aquell moment decideixo sortir del grup i ens col·loquem cap davant a estirar-lo. 10 min anant a un ritme espectacular, cap equip ens dona un relleu, me'n canso i tornem a baixar el ritme, per fi algú respon i  es col·loquen ells a estirar, faltaven pocs metres per la balisa, havíem de fitxar-la els primers per poder arribar amb un petit marge de temps el CC i sortir el més ràpid possible a la orientació urbana. Sortida espectacular d'en Ferran de l'estela de la meva roda per anar a balisa ( vaja Sprint que es va fer!), arriba el primer, fitxa i sortim volant. Arribem al CC els primers, ens col·loquem les bambes de corre i sortim volant amb un altre equip cap a la orientació urbana, orientació urbana duríssima pel ritme que portàvem "picats" amb els segons, estàvem anant molt ràpid però les nostres cames estaven el 100%, arribem a les últimes fites de la O-urbana, una col·locada a dalt d'una església  en Ferran la fitxa i es fot un salt de 2m cap abaix per no perdre temps donant la volta que jo pensava que s'havia trencat algú i el "capullu" surt disparat diguen me " va anem que no es res", últims metres de la O-urbana, mirant el mapa em distrec i em fotu una bona nata contra el terra i el segons ens passen, m'aixeco super ràpid i aguantant el dolor seguim corrent el mateix ritme. Arribem segons amb una diferència d'uns 20s al CC, toca tir amb arc i ara direu "uiiii tir amb arc, les fletxes a Burgos" com a mínim això es el que vaig pensar jo, doncs no de les 4 fletxes que teniem dos en el groc i contaven les dos millor es a dir aconseguim la major bonificació de temps! 6min bonificats.ens canviem ràpid i tornem agafar les bicis, sortida i petita i única errada d'orientació en tot el raid que ens fa perdre un 5-6min. tram de BTT curt que ens fa arribar el peu del massís de l'Ardenya en tercera posició. Arribem, ens col·loquem les bambes i cap amunt (ens esperen un parell d'hores de trekking), pujada durada per una via semi-equipada  amb grimpades pel mig i pendent excessiva, veiem davant nostres els segons, els passem i els hi comencem a treure temps, a les baixades apurem i ens la juguem per anar guanyant temps, trobem la primera fita a dalt de tot del cim, veiem els primeres , hi ha una diferència de 1-2min com a molt comencem a fotre ritme arribem a la segona i tercera fita, ens tirem cap abaix a buscar les BTT, anàvem a un ritme alt però que les nostres cames aguantaven, ens sentiem còmodes i portàvem ja gairebé 3h competint al 100%, arribem a baix segons, agafem les BTT i sortim disparats, pujades infernals, molt dures però allà estàvem aguantant i trobem totes les fites. En Ferran anava cantant els diferents camins que sortien i em salva de cul en un moment que em despisto i la quadra per seguir amb el camí correcta. Arribem a dalt, descens per corriol ple de trencants però els solucionem sense cap problema. Arribem a la sortida del corriol i ens queden tres fites i dos són urbanes. De cop sento un crit: "cesc,cesc ! He punxat" problemes mecànics a últim moment! Canviem la roda volant i sota pressió, ens passa el segon equip i el quart, acabem d'arreglar la roda i sortim disparats a fer una pujada amb una pendent considerable, pugem a un ritme fort portem molt de desgast de  tot el raid, competint al més alt rendiment però no ens rendim desprès que ens passin  lluitem contra el nostre cap per seguir endavant i dir-li al nostre cap que podem avançar els tercers i colocar-nos en el podi, arribem el tram urbà, atrapem els tercers, anàvem més forts amb bici nosaltres que ells, marquem l'última balisa, els passem, última balisa, difícil de trobar a dalt de tot d'una torre, pugem que els peus no ens toquen a terra gaire bé. Sortim tots dos equips de costat, anem a mort, arrib al últim CC, toca caiac deixem les bicis i sortim disparats cap el Caiac, comencem a remar i sortim a una velocitat on els hi comencem a treure distància, balisem la fita de caiac, Ara si queden pocs minuts perquè s'acabi, mantenim la tercera plaça del podi, augmentem distància, arribem al punt inicial/final del caiac, 250m ens separen de línea de meta, comencem a corre disparats aguantant el dolor dels braços del caiac, la fatiga de les cames i el dolor de peus de corre amb les cales. Entrem a meta en tercera posició super contents de la feina feta, tot i els problemes mecànics a últim moment hem aconseguit recuperar la plaça al podi.

Cesc Torrent, Illa de Rodes Junior raid Team.


En mig raid tant en Ferran com jo vam recordar un correu i una frase que ens va enviar en Ruben, aquest correu i la frase ens va marcar molt per seguir lluitant i donar-li un podi a l'equip. ""L' ÈXIT es la pau mental que neix com a resultat natural de l'íntima satisfacció aconseguida al saber que un va fer el millor que va poder per convertir-se en el millor que un és capaç de ser."


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Marató Puigsacalm Extrem: gaudint dels reptes!!

Sis del matí del diumenge 21 d’octubre del 2012, a fora, plou a bots i barrals. Quina mandra i quantes poques ganes tinc de córrer!!! Però m’enrecordo d’en Ruben que m’empeny cap a Sant Esteve d’en Bas. “Córrer per mi” em va dir.
Ell no podia córrer per problemes amb un dels seus turmells. La Marató Puigsacalm Extrem era un objectiu que ens havíem marcat els dos per la temporada i malauradament ell no podia córrer. Quina ràbia!!! Arribo a Sant Esteve d’en Bas, ja no plou, i la visibilitat és bona, veig el Puigsacalm, això m’anima.
Decideixo ser conservador, aniré amb motxilla; portaré aigua, menjar, roba d’abric i de recanvi. La previsió és que plogui a partir de la tercera hora de cursa. Estaré entre 6 i 7 hores a la muntanya segons els meus càlculs. Tinc ganes de gaudir i no de passar-ho malament. Mai he corregut 43 kms i 6000 metres de desnivell acumulat.
 8:05 del matí: Sortida!!
Comença la cursa amb un ritme infernal! Però a on van? Si això és molt llarg!! 2 kms d’asfalt que em destrossen els tibials. Marco un ritme còmode al mig del grup. Quan comença la primera pujada-corriol començo a trobar-me millor i avanço uns quants corredors.
Comença l’espectacle!! Corriol va corriol ve, entre boscos impressionants!! Disfruto com mai. Arribem al peu de la cascada del Salt de Sallent; meravellós!! Primera gran pujada fins la part superior del salt. Arribo al segon avituallament, menjo i bec i primera baixada. El terra patina molt i molt.
Segona gran pujada. Coincidim amb la cursa curta (25 kms) que han sortit una hora més tard. Passem el tercer avituallament que ens dirigeix cap a una canal equipada a on hi ha una mica de cua. Comença a ploure i refresca. D’aquí cap al cim del Puigsacalm. Ja porto 3 hores d’esforç.
Comença el descens cap al Coll de Bracons. Un descens d’alt risc: fang, fang i més fang!! Per unes pendents molt pronunciades i relliscoses. Patinada va patinada ve!!! Caic i em dono un cop al colze. Per sort, no ha sigut res, puc continuar!! Ja escolto els crits d’ànims del públic que es concentra al Coll de Bracons. Sembla que estiguin a tocar però encara tardo 10 minuts en arribar. Quanta gent! Quina il•lusió!! Menjo i gaudeixo del moment!!
Porto 3h 30 minuts a meitat de cursa. Vaig bé! Encara em queda una marxa més! Segons els meus càlculs la segona part no és tant dura com la primera! Però em queda una mitja marató més!!! Déu n’hi do!! Ressegueixo durant 7 kms un corriol que va per una carena envoltada per una bellíssima fageda. Ostres! Si que està lluny el següent avituallament??? Aquest tram se’m fa molt llarg!! Les pujades rellisquen molt i això augmenta l’esforç!! Finalment arribo a l’avituallament. Allà entenc les coses, no han pogut arribar amb el 4x4 a la zona que tocava posar l’avituallament i s’han vist obligats a posar-lo més lluny.
Vinga! Última pujada forta fins el Santuari de Cabrera!! 200 m de desnivell!! Ho he aconseguit! El Santuari està ple de gent que m’anima: gràcies!! Grans vistes de la plana de Vic. Ara toca baixada per unes escales interminables! Avituallament! “Vinga que ja ho tens” em diu una noia. I faig broma: “jajajaja!! Ja ho tinc? Encara queda una bona estona”.
En el següent tram em dirigeixo cap el pla d’Aiats. En aquest tram formem un grupet de 5 corredors. Ara tu davant, ara jo. Això motiva i fa tirar endavant. Arribem a Falgars d’en Bas. El que queda ja m’ho conec. Tram de pista duríssim i avorrit! Els companys de cursa comencen a patir problemes musculars, jo vaig molt bé!! Començo a deixar-los enrere.
Penúltim avituallament, quasi no paro. Queda una baixada. I quina baixada!!! Això sembla una pista de gel!!! Com patina!!! Poso els cinc sentits i baixo molt ràpid. Les cames m’aguanten. Últims dos kms de planer, això ja s’acaba. Puc augmentar el ritme i avançar alguns corredors. Ja veig Sant Esteve d’en Bas! I noto la presència d’en Ruben que m’ha acompanyat en tot el recorregut! L’hem fet els dos la cursa!! Una abraçada company!!
Acabo molt content: repte aconseguit! 6h 37 minuts!! 52 posició!! I el més important: he gaudit com un nen petit!! He aconseguit trobar el meu ritme per fer un bon resultat!!! 
Toni Muné


divendres, 26 d’octubre del 2012

Entrenament 24-10-2012: BTT-O, trail running i ràpel.

Avui entrenament ordinari: 1h 30min de BTT-O, 1h de trail running i pràctiques amb cordes; ràpel. Dia dedicat a millorar la tècnica d'orientació amb btt, fonamental pels raids. Combinat amb un trail running amb "pujadeta" que ens ha portat a la zona de ràpel. Avui alguns/es han experimentat que vol dir baixar de les altures!!!

dijous, 18 d’octubre del 2012

Raid del Segre 2012: el reportatge

Ja tenim aquí algunes imatges i vídeos del Raid del Segre 2012, properament en penjarem més!!

Salut i pedals!


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Alguna cosa més


Ens hem trobat a l'àrea de pícnic del parc de la draga de Banyoles: en Toni, en Tito, la Jenny, en David, l'Alfons, en Ruben, en Victor, en Cucu, en César, l'Elena i l'Alex. Però també hi havia altre gent aparcada.
Hem rodat en btt fent la volta al llac per uns corriols preciosos del mestre Toni però també ens hem trobat gent correns i en bici.
Hem fet tir amb arc i orientació específica en un bosc que estava ple de boletaires i families passejant.
Hem pujat en btt cap a Rocacorba sota la pluja i ens hem creuat amb bikers que baixaven.
Hem realitzat un trekking circular per senders de somni pels voltants de l'ermita de Sant Patllari on hi sol pujar molta gent.
Hem baixat cap a Banyoles per un corriol moll i fresat per altres ciclistes àvids d'adrenalina com nosaltres.
Hem acabat el dia fent ràpels a les Estunes, unes esquerdes a les roques on hi viuen fades i turistes els caps de setmana.
Tot això que hem fet a l'entrenament especial d'octubre també ho fa molta gent ( potser tot en un sol mati no, però la gent ja ho fa).
Hem estirat, hem rentat les btt amb la mànega i els raiders també ( amb dos collons).
Hem fet un dinar de germanor on cadascú havia de portar alguna cosa i estava molt bo.
Silenci inicial que hi ha gana... riures i batalletes dels avis de turno al final, noves cares i nous propòsits pel futur de l'equip.
En aquest som una família senyors, o alguna cosa més.
No se fins on arribarem, però tinc cada cop mes clar el COM, el PERQUÈ i amb QUI.
Tots aquests moments son molt especials i donen sentit al somni que tenim d'escola de raids.
Moltes gràcies a tots pel vostre esforç i per fer- ho tant bé ( quin orgull i quina enveja), era molt més senzill quedar-se a casa.
Recordeu que tot el que heu fet avui ho fa molta gent, potser també algun equip
Però jo crec que tot plegat... es tracta d'alguna cosa més.

Sapere aude

dimarts, 9 d’octubre del 2012

IN MEMORIAM


El dia 8 d’octubre en una conversa informal en el Trofeu Ferran Santoyo a Capolat amb l’Albert Vilana ens animem a fer equip per participar en el Raid del Segre. Necessitem un altre component i s’afegeix en Dani Terrisse, company de l’Albert.
Per mi, és un nou repte, ja que serà un raid de dos dies amb dos corredors molt poderosos.
Durant l’última setmana fem els últims preparatius i s’uneix a l’equip, com a assistència, en Josep Luz.
L’equip ja és complert, ens bategem com: Trempant t’empaito!!
Un dia abans del raid rebo una mala notícia des de Burgos, la meva iaia CUCA està ingressada a l’hospital. L’endemà, mateix dia del Raid, ens comuniquen que no cal que ens desplacem ja que la situació és crítica; és qüestió de hores o dies...
Després de rumiar-m’ho decideixo participar en el raid i comunico la situació familiar a l’equip.
Em desplaço amb l’equip ILLA DE RODES JUNIOR TEAM (Cesc Torrent i Ferran Díaz) cap a Camarasa, sortida del raid.
La mateixa nit iniciem el raid amb una etapa pròleg molt divertida i original. Es tracta de amb l’ajuda d’un mapa anar al punt 1 a buscar un cubell i desplaçar-nos al punt 2 o 3 i portar a l’arribada el cubell ple d’aigua. Comencem en molt bon peu i quedem primers. Bonifiquem 15 minuts. Provem la coca típica del poble i cap a dormir!
6 del matí, diana!! Mengem i últims preparatius.
El Raid l’iniciem amb una BTT. Donen el mapa i... sortida. Tinc problemes en posar el mapa en el porta-mapes i ja tenim molts equips al davant. Però quina velocitat? Que el raid és molt llarg? Els companys em diuen: vinga!! I els perdo de vista!! Arrenco i a fondu darrera seu!! D’aquí al final de l’etapa el ritme serà infernal!!! En dos kms ja som al davant! El ritme és impressionant!! Mai havia anat tant ràpid, de moment aguanto però el meu cap em diu; fins quan aguantaré a aquest ritme? I el Dani i l’Albert estirant-me!!! Estan molt forts!!
Realitzem una primera secció impecable i arribem al rogaining a peu. Només tenim una hora per fer-lo i només fem una part ja que només es bonifica temps. El ritme segueix altíssim!!
Tercera secció; tornem agafar les bicis. Tenim uns quants equips al davant que no han fet el rogaining. Pedalem fort i anem recuperant temps. El ritme segueix sent infernal, començo a notar l’esforç a les cames. No fallem en orientació i arribem al kayak en tercera posició a 15 minuts dels primers que no han fet el rogaining.
Secció de kayak de 10 kms pel pantà de Canelles en els quals aconseguim atrapar els primers en el tram final. Treiem el kayaks de l’aigua amb un porteig sota un sol de justícia i una pujada fangosa duríssima.
Continuem amb la secció reina: trekking, ferrada, ràpel, parapent, escalada i tir amb arc. Forta pujada que aprofitem per menjar, aquí no val parar, fins a Corçà i ens dirigim cap a la Pertusa. Allà fem la ferrada d’Urquizo Olmo. En aquest tram estic molt cansat i em falten les forces, necessito un descanset. Sortosament l’equip de Madrid ens passa just abans de començar la ferrada i els tenim a davant. Van molt lents!! Em va perfecte! A mitja ferrada aconseguim passar-los i arribem a la zona de ràpel! Baixo el primer a tota pastilla! L’equip de Madrid també rapela per la segona línia. Marxem primers direcció el parapent. Ja portem més de 7 hores i el sol apreta. Tram molt dur i llarg de treking, anem avançant com podem. Jo lluito per controlar els dolors musculars que tinc a les cames. L’equip de Madrid ens segueix a poca distància.
Finalment, després d’una pujada de més de 400m de desnivell, arribem al cim, d’on es tiren els parapents. Som els primers!! Això vol dir que un dels tres es tirarà en parapent (els tres primers equips tenien l’honor) i estic de sort: sóc l’únic que no m’he tirat mai i sóc el que va més cansat!
Experiència inoblidable i molt recomanable!! Al final del vol l’emoció i el record de la meva àvia em fan caure unes llàgrimes! Gràcies Jordi per un vol impressionant!!!
Els meus companys segueixen el treking fins la zona d’escalada i, finalment, cap a la zona de tir amb arc, on els estaré esperant per acabar el raid junts a la plaça del poble d’Àger. 
Acabem l’etapa en primera posició amb més de 2 hores d’avantatge sobre els segons. Anem de fàbula.
Ens reunim en el càmping per preparar l’etapa nocturna i rebo la notícia que la meva iaia ens ha deixat. He de tornar cap a casa.
Gràcies companys per una etapa de Raid molt exigent i inoblidable!! La propera serà!!

CUCA: l’esforç que he dedicat a aquest Raid és per tu. Descansa en pau.
Toni Muné

Agraïments: Al Dani i l’Albert per la seva comprensió, suport i companyerisme durant tot el Raid, el Josep per la seva fantàstica assistència, en Ferran i el Cesc per la seva comprensió i suport (i un tros de pizza) i el Dani Buyo per portar-me tant amablement i desinteressadament a buscar el meu cotxe a Camarasa.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Raid del Segre 2012: Competim pensat

Illa de Rodes Junior Raid Team ( Francesc Torrent i Ferran Diaz) al Raid del Segre 2012; no sabíem l'aventura que ens esperava per endavant, erem conscients que eren dos dies i tenia unes distàncies i desnivells molt alts: 24km de caiac, 42km de trail running, 70km de BTT, dos vies d'escalada, un ràpel, tir amb arc i espeleologia.

ETAPA 1: 06:30 h del matí del dissabte, ens aixequem en el pavelló de Camarassa acompanyats dels altres raiders, esmorzem, recollim els matalassos i sacs, i acabem de preparar les motxilles per entregar a l'organització ( quina moguda preparar les bosses!). 7h 50min marxem cap a la línia de sortida, els nervis es començaven a notar sobre tot per part meva, 08h donen el tret de sortida; entrega de mapes, comencem amb una secció de BTT-o de 16km i 500m de D+, no ens donen temps ni de marcar el mapa que ja tots els equips havien sortit, ens ho prenem amb calma i mirem bé el mapa (anàvem acabar-lo no a fer podium, ni molt menys), sortim els últims (per variar) a la primera secció, cap problema d'orientació en aquest tram aconseguim totes les balises i en 1h 20min ens plantem el segon control canvi, un rogaining a peu on totes les balisses eren de bonificació de temps i abans de les 10h havíem de tornar estar allà, PENSEM, i decidim agafar les 3 que estaven més aprop, era inútil aconseguir les que estaven més lluny, perquè aquest raid guanyava qui aconseguia més punts no qui tenia el millor temps (en cas d'empat si). Amb 20 min les aconseguim  quan sortim encara quedaven molts equips donant voltes pel rogaining. Ens creixem al veure que no anem últims, tornem agafar les bicis, una segona secció de BTT-o de 21km amb 700m de D+, arribem a la primera balisa orientació perfecta, en aquell moment decideixo traçar un altre camí diferent dels que feien els de davant, en principi tot bé fins que arribem en un punt on el camí s'acaba, no ho havia vist en el mapa ( devia ser per voler anar massa ràpid?) Reconec l'error, m'acugu en tot ( sort que en Ferran m'aguanta) i reculem agafar el camí correcta, rodem a molt bona velocitat per un tram de corriolet/pista de pujada fins la segona balisa, cliquem ens tirem cap abaix, avancem a dos equips en el descens (no anaven tant malament) ens tornem a créixer , cap error d'orientació fins la tercera balisa, entrem dins un poble, ens espera una llarga carretera asfaltada fins la següent, per arribar a la següent balisa i havien diferents camins, triem una opció i va ser la millor la vam clavar! Cliquem i cap a la quarta balisa, patim una pujada molt dura a les 11h 30min del matí amb un sol que picava molt sobre les muntanyes del Mont Sec, arribem a dalt i un descens llarguíssim fins a la quarta fita, pujada per asfalt = pujada perfecta! Vam pujar a un ritme molt bo, en arriba a dalt, descens fins el Caiac. Arribem el caiac, els hi preguntem en quina posició estem ( pensàvem qua anàvem dels últims), ens diuen quarts i que els tercers i els segons feia 20min que havien sortit! Ens creixem amb el caiac, volem aquests 10 km de caiac. Veiem la carpa del CC3 girem i el que ens trobem son els dos equips que teniem davant pujant el caiacs, en allà comencem a veure que podrem fer alguna cosa, porteig d'uns 400m del caiac molts durs amb unes rampes de pujada infernals i fang fins els genolls, arribem a  dalt amb els altres equips, ells surten mentre nosaltres agafem forces  ens preparem i sortim, ens esperen 17km i 900m de D+,en Ferran li comencen a fallar les cames, portàvem 6h 30min de cursa, intento arrastrar-lo però no respon,aguantem com puguem la primera pujada arribem un pla, jo ja pensava que ens treien molt de temps, l'haviem fet gaire bé tota caminant/trotant, l'orientació ens anava perfecta i no era pas un corriol?camí fàcil de trobar, arribem el coll i saltem de vessant veiem la paret del ràpel a dalt de tot d'un castell en ruïnes encara ens quedava pujar bastant, just davant nostre veiem els dos equips que teniem davant, ens creixem i en posem a corre com mai arribem a dalt enganxat a ells, baixa un d'ells primer, mentres l'altre s'encorda jo aprofito i també ho faig mentres en Ferran es prepara, s'havia que el temps era or i necessitava deixar-li la via lliure per què baixés lo abans possible, començar a baixar l'altre de l'equip La Fuma, en veureu em tiro cap a baix i l'avanço en el ràpel! ( la corda bullia) arribo a abaix es tira en Ferran i ens enganxem a ells. Hi havien diferents camins per arribar a les vies d'escalada, nosaltres abans haviem decidit passar per dalt, ells es tiren cap a baix decidim no seguir-los i fer el que teniem pensat, se'ns fa una pista molt i molt dura, gaire bé dos hores aguantant com puguem sens acabava el menjar i l'aigua i alló no parava de pujar i baixa i seguia i seguia... Arribem exhaust a les vies d'escalada, però en allà estaven ells també, tant en Ferran com jo aconseguim pujar la via i guanyem 40 min, els altres només havien pujat un d'ells, ens llancem cap abaix fins a Àger, ens falta molt poc per acabar la E1 i comencem a retallar camins, orientació perfecta fins a Àger,a buscar el tir amb arc, per varia dos negres i una gairebé arriba a Roses, sort que en Ferran ens salva el cul i fa dos vermelles i una blava. Entrem a meta amb 11h de cursa i tocats de cames.

ETAPA 2: Cursa d'orientació nocturna, amb 4 fites de punts i 5 de bonificació e temps. Decidim anar-ne a buscar tres fites de puntuació,, la cinquena estava molt lluny i voliem descansar  vam decidir utilitzar aquesta estratègia  ens va anar genial, vam volar no vam fer cap error d¡orientació i amb 1h 15min ja entraven a meta. Arribem el camping i intentem dormir, passem una nit dura els dos, però aguantem.

ETAPA 3: Acabo de decidir que us explicaré com vam viure l'etapa des de dins del nostre cap. Són les 5h 30min del matí ens aixequem cansats, molt cansats, jo amb ganes  de vomitar i en Ferran amb molta tos, intentem menjar alguna cosa, quasi obligant-nos, a línia de meta ens diuen que anem tercers empatats a punts amb el segon però ens treien 50min i a dos punts dels primers. Pels nostres caps passant moltes coses en aquell moment, els moments que havíem entrenat, deixant moltes coses de banda i la gent que ens havia ajudat a arribar aquí, on estàvem, en un Raid de dos dies competim contra gent que portava molts anys en aquest món i nosaltres tant sols 6 mesos, ho havíem de donar tot i mantenir aquesta posició pels que ens havíeu ajudat arribar aquí. Matí de BTT, caiac, trekking i espeleo., vam tenir una orientació perfecta, les forces cada cop anaven a menys, però aguantàvem i estevam allà, ens van donat baixons constants de força, se'ns fan 14km de caiac molts durs, però aconseguim deixar molt endarrere els que anàvem per davant nostre a la general, arribem el trekking i pugem donant-ho tot les cames fallaven, però el cap funcionava i així ho demostràvem orientant-se, arribem a l'espeleo i en Ferran s'ha de ficar per un micro forat per agafar la 1/2 de les dos balises, la segona al final de tot de la cova. Sortim i un llarg sender i molt fàcil de perdre ( cosa que no ens pasa)  amb molta calor fins a les vies d'escalada, les cames fallen i l'estómac demana menjar que no li podem donar, arribem a les vies "exhaurits" de forces, decideixo pujar, era una via dura ( de la manera com estaven, inclús els de la elit alguns no la feien), ho provem i just en el últim pas caic, en aquell moment em passa pel cap que he fallat a l'equip i que segurament baixaríem alguna posició per la bonificació de temps, ja que els quarts els teniem a 20 min i aquells escalaven molt bè. 2km de running i arribem a meta exhaurits, destrosats  i amb la mirada fixada el terra. Sorprenentment arribem els primers d'aventura, veiem que el podium no estava perdut, podíem fer algú encara, arriba l'equip la Fuma sabiem que ells les tenien totes nosaltres teniem dos punts menys, passa més d'una hora i no arriba ningú més, comencem a veure un podium.... desprès d'una tercera etapa de 6h 30min

Així va ser després de dos dies de cursa ens col·loquem tercers a dos simples i tristos minuts dels segons. Molt contents i a per una altre!

Competim pensant.
Cesc Torrent

CLASIFICACIONS

EN BREU LES FOTOGRAFIES!


http://raiddelsegre.blogspot.com.es/2012/10/clasificaciones.html#linksCLASIFICACIONS

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Selènika 2012

Veure el nom de Selènika i el primer que em ve el cap son els
 primers 30 Quilòmetres. 
La sortida va ser a les 08h04min del diumenge 30 de Setembre a Navarcles, una data que em costara oblidar; m'esperen 95km i 2.500m de D+. La sortida va ser exageradament ràpida, semblava que anàvem a corre un cursa de 25-30km només, i no era així, encara quedaven 95km per davant.! I s'havia que si volia anar a fer un bon temps havia d'aguant el ritme que posaven al davant. Les primeres dos hores van ser infernals, el terreny molt fangós i no et deixava rodar del tot bé, havies de fer un plus d'esforç per aguantar el ritme, a part no et donava temps ni de veure aigua, a la que paraves un moment per treure el bidó et passen 5 tius com a mínim, arribo el primer avituallament, ni el vaig mirar! Vaig continuar endevant começa la pujada més forta de totes 8km de pista trencada amb una pendent mitjana del 8,2%, imagineu-sa el que se'm passava el cap en aquell moment. Aquell tipus de pujada escalonada i el terreny se'm donaven bé, començava a deixar gent endarrere i em sentia molt fort de cames, cap tipus de molèstia ni fatiga. Arribo a dalt desprès de 48min pujant aquelles rampes, ràpid descens cap a baix que va durar tristament ni 10 min i tornem a enfilar una altre rampa que em fa arribar al segon avituallament, aquest cop paro, però es una parada que no et deixa ni respirar, carregant aigua i menjant alguna cosa de la manera més ràpida possible i ale, a tornar-te enfilar sobre la burra encara quedant 55km, semblava una parada dels F1 a boxes, ni 2 min que ja tornava a pedalar, descens preciós per un corriol que em beneficiava tornant a  passar a més gent encara ( com es portava la doble en aquest terreny!),  un petit "repexo" un altre curt descens i enfilem una altre rampa de la mateixa categoria que les altres, no et deixant aixecar el cap! Arribo el tercer avituallament aixeco el cap, miro si em queda algu de menjar i aigua, encara tenia provisions escasses  però en quedaven, decideixo no para i seguir endavant ( aquestes decisions sembla molt fàcils de prendre ara mateix, però quan portes 4h sentat sobre un tros de plàstic cobert amb una fina capa de tela, no son tant fàcils). Miró la gràfica, sabia que fins el següent avituallament segons la gràfica era un terreny de 4 repexons de res, semblava  suau comparat amb el que portavem.. I UNA POLLA! Pujades infernals, no em faltava un pinyó més petit, sinó, un plat sencer! En aquell moment em van començar a venir unes rampes infernals en el abductor dret, no m'ho podia creure, rampes?¿ Em va començar a venir el cap que havia de plegar, que com podia ser que em vinguessin rampes amb el que havia entrenat, portava "només" 4h 30min, en altre curses més llarges aquesta temporada no m'havia enrrempat i aixó que portavem 11h de cursa, com va ser en el Bas xtrem. No entenia la situació, tot i el dolor no parava, sabia que si parava en allà el mig em costaria tornar arrencar, i malauradament en aquell moment em torbava sol, portava uns 5km rodant sol i quan no saps el que ve i encara quedant quilometres es fa molt dur... Segueixo pedalant, en 10 min se'm passant les rampes, "canto" una petita Victoria amb la lluita que tenia entre el meu cap i les meves cames, descens molt còmode que em va deixar pensar que que cony passava amb les rampes, la repsosta la vaig trobar molt fàcil, les primeres hores vans er a un ritme infernal fent que no podies ni veure ni menjar, la primera mossegada la vaig fer a les 2h 30min de cursa i el primer glop d'aigua a les 2h, va ser un error que segurament em seguiria passant factura.  Quedava una altre "pujadeta" i un descens llarg i arribava el últim avituallament. La "pujadeta" es deia collet de Marfà un nom que sempre recordarè de lo infernal que va ser, rampes duríssimes durant 2km que no s'acabaven mai. Arribo a dalt la fatiga es comença a notar, el meu cap s'intenta distreure amb altres coses i s'intenta no pensar amb plegar, sinó amb arribar, em comença a venir diferentes persones el cap, ajudant-me d'una manera psicològica a seguir endavant ( en aquest moment et sents satisfet de tenir gent que en cara que no hi son fan que no et rendeixis) . Ràpid descens per pista arribem el últim avituallament, un altre cop una parada de 2 min per carregar el mínim d'aigua per no portar més del necessari i engresar una mica la cadena que semblava una orquestra  una dona molt amable em diu si volia reflex, que veia " que em tremolaven una mica les cames i no era gaire normal", vaig pensar que el que no era normal era jo però bueno, això es una altre història. Queda una pujada d'uns 10km, al inici de la pujada em torno enrampa i aquest cop no duren 10min, sinó gairebé el triple, em comença a passar gent i gent i més gent, uns 30 vaig calcular, em recupero a poc a poc i el mig de la pista trobo un grup de persones animant digen que només quedaven 2km de pujada i després tot baixada fins a Navarcles, en aquell moment em creixo, pedalo el més ràpid que em permetien les cames, arribo a dalt del tot del coll, tenia enrrempat el braç i els dits de les mans, però em tiro cap a baix, en aquell moment veia que ja era  meva la selènika i començava una lluita contra el rellotge per intentar fer el millor temps possible, començo el descens    per un corriol espectacular, torno a passar gent, s'acava el corriol i una pista molt trencada amb molta pendent queda per endevamt, no tinc miramens i em tiro cap a baix; ràpid però em control, s'acaba la pista 1km planer i entrem el poble, un poble de 4-5 cases per dir-ho d'alguna manera, però tot el poble estava bolcat amb la Selènika, l'últim km que era per dins del poble estaven les esseres plenes de gent, semblava la final del Tour, un moment espectacular, aixeco el cap i veig l'arribada, entro i el primer que penso es que puc està molt content del resultat i encara em queda molta feina per endevant. 06h 04min  que mai oblidarè.

En aquest tipus de proves es de saber controlar el teu cos i el teu cap;  i no deixar que el voler més  pugui amb tu, sinó que per acabar pots estar molt satisfet.

Cesc Torrent.