dissabte, 20 de desembre del 2014

Especial Desembre: Via Verda 2.

El passat diumenge 14 vam tenir la convocatòria pel tercer entrenament especial de la temporada 2014/2015, Via Verda: Llambilles – Sant Feliu de Guíxols – Llambilles.
Sortíem de Llambilles, on estaven els vehicles aparcats i on començàvem a pedalar per la via verda fins a Llagostera, a partir d’aquí agafem carretera per buscar la primera de les dues vies ferratas de l’entreno. A l'arribar a la via ferrata (Riera de Salenys), ens canviàvem de calçat i ens equipàvem amb l'arnes i dissipador, que els portava el vehicle d’assistència, els pares d’un amic de l’equip. La via ferrata era molt fàcil i curta, però sobretot molt maca de fer. Un cop en acabar seguim en marxa en btt fins a Sant Feliu de Guíxols a fer la segona via ferrata, però no la vàrem fer, per la gran cua que hi havia, plan b, deixar-la i seguir la ruta cap a dalt a pedralta. Tot el que havíem fet fins a Sant Feliu només era el passeig, ara començaven les pujades, al arribar a dalt ens fem unes fotos i baixem per fer uns corriol molt guapos i el nostre company Marçal es fot la primera caiguda del dia. Després del corriol ja començava de nou les pujades, aquesta vegada molt més dures que abans, amb rampes molt pronunciades arribem fins a Sant Grau. Ja arribats a dalt agafem un corriol horitzontal fins reincorporar-nos a l’asflat fent baixada fins que agafem camins i corriols fins a arribar a Llagostera on el nostre bon company es torna a caure juntament amb en Jaume Ferrer, una caiguda molt coordinada. Malauradament en Jaume deixa el grup per problemes tècnics en la bicicleta, ja era tot pla i tranquil el que quedava per arribar fins a Llambilles.
Text: Yasin Khatira.

divendres, 28 de novembre del 2014

Especial novembre: VIA VERDA 1!!

El passat diumenge va ser l'entrenament especial on Vam fer la Vía Verda Olot-Girona...
Com puc definir aquest entrenament? És difícil explicar totes les emocions però intentaré fer-vos una idea del que va ser.
En arribar a Olot el primer que podíem sentir era el fred, molt de fred de bon matí. 9:30 comencem a pedalar seguint la via en planer per començar a escalfar. Arribem a Sant Esteve d'en Bas on fem la cursa d'orientació (cal fer èmfasi en que en Toni va prepararla i juntament amb en Salva ens van fer l'assistència perquè poguéssim anar còmodes, portar les motxilles a la furgo etc GRANDES!)
Després de la cursa vam seguir per camins guapíssims fins al peu de la pujada del dia, 10km de pujada constant (no molta pendent però si molt llarga) vam començar a pujar en grup i al llarg de la pujada vam anar separant-nos. A darrere en Pere Bel i jo amb una motivació mútua MOLT IMPORTANT sobretot en aquest equip ja que és un dels pilars que el sostenen. També el Ruben després de pujar a dalt va baixar a ajudar. Vam arribar al refu/cafeteria on ens esperava el dinar i escalfor a la vora de la llar de foc. Això va ajudar molt per a continuar la ruta. Allà esperàvem als més forts que van seguir pujant en un trekking fins al Far. En acabar vam començar a baixar per pista i vam enganxar l'asfalt pel cantó del Pantà de Susqueda, preciós aquell paisatge.
Finalment ens quedava un planer fàcil físicament però molt pesat en el qual desitjàvem arribar a Girona, com sempre, no va faltar el companyerisme tant en ajuda en físic com en motivació.
Vam arribar i vam passar una bona estona de rialles i fent estiraments. Això és el que es respira en aquest equip i per això tot i que aquests quilometres a alguns els costa més que als altres, podem acabar tots junts contents i amb molt bons moments.

Text: Sergi Pardo



 

4rt entrenament: BTT-O!!

Segueix la formació dels nous raiders!! El passat 19 de novembre tocava BTT-O. En Quim, Jaume, Adrià, Aaron, Arnau, Pere, Sergi, Joel i Rafa paricipaven en un exercici per parelles d'orientació en BTT. Una disciplina molt important i determinant en els raids d'aventura. Cal aprendre-la i entrenar-la. Primer pensar i després pedalar. Si en saps una mica més... pensar mentrés pedales fort!!!

Per aprendre més: BTT-O FCOC

FOTOS


diumenge, 2 de novembre del 2014

Finalistes com a millor equip destacat del 2014!!

Contents!! Per un reconeixement més a la feina ben feta! 
A la III Nit de l'Esport de Roses 2014 l'equip ha sigut finalista com a equip destacat del 2014.
Felicitar als guanyadors: Aleví "A" de l'AE Roses.








diumenge, 19 d’octubre del 2014

2on entrenament: caiac + orientació

Dimecres 15 d'octubre del 2014: Llançà!!!

Segon entrenament amb dos noves incorporacions: l'Arnau i en Joel. Es comencen a definir les noves cares de la nova temporada: Arnau, Joel, Aaron, Adri, Marcos i Javi. A l'entrenament també assisteixen raiders de la promoció anterior: Jaume, Yasin i Quim.

Segueix el magnífic temps i podem gaudir d'un espectacular recorregut en caiac de mar gràcies el nostre fidel col·laborador SKKAYAK. Peu a terra i els futurs raiders experimenten les seves habilitats d'orientació en un paratge idíl·lic. Tornem als caiacs per resseguir la costa i jugar amb els esculls i les onades. Bon entrenament de dues hores. Seguim entrenant!!!


FOTOS


dijous, 16 d’octubre del 2014

Raid Ilercavó Miní Júniors Illa de Rodes Raid Team

Raid Ilercavò: Equip mini júniors illa de rodes raid team. Format per Santi Gutiérrez i Laura Gutiérrez. El primer raid que vaig amb serió.
Vam comença amb un petit tram a peu fins al pantà de Guiamets. Vam ser els primers de fica la piragua a l'aigua i els terces de sortir-n'he. Sort de la organització ens va ajuda a pujar la piragua si no encara i seriam. Varam torna a fer el camí cap el camp de futbol.
Desprès vam fer la secció de btt amb 4 controls que ens van fer voltar el pantà fins a Capçanes.
A Capçanes vam fer la secció d'orientació especifica el papa es va despista una mica en un control i varam tarda una mica més del previs en trobar un control, a mi hem va anar bé per poder descansar una mica, no l'hi digueu al papa. 
Varam torna agafa les btt i varem anar a fer dos control que ens quedaven, que estaven molt amunt i vaig esta empenyent la bici tota la pujada. I després amb van fer baixa per un corriol que ni tan sols hages baixat el meu germà hages baixat. Després varem  tira amb arc i bitlles catalanes, si a l'arc hages estat el meu pare el mig de la diana l'hages tocat sagú.


M'agrada molt aquesta experimentar  i em sembla que i tornaré!!!

Més info: Raid Ilercavó

FOTOS

Laura Guti

Primer entrenament: comencen els nous!!!

S'estrena la nova temporada amb noves incorporacions. Comença una nova promoció de nous raiders. Aquest any, com a novetat, estaran en període de prova durant els sis primers entrenaments. Un cop superats aquests entrenaments amb bona actitud, seran incorporats de forma oficial a l'equip.
En aquest primer entrenament donem la benvinguda a: Javi, Marcos, Aaron i l'Adri.
Ànims i a tope!!
L'entrenament: tres voltes a un circuit de btt i running. Primeres sensacions i primers reptes.

Aquesta nova temporada ja estan confirmats que segueixen a l'equip 23 raiders: Cesc Torrent, Jaume Garcia, Ari López, Jenny Triviño, Ester Bonmatí, Rafel Turra, Jaume Ferrer, Àlex Díaz, Ferran Díaz, Víctor Mestre, Quim Garcia, David Pineda, Marçal, David Solís, Pere Bel, Salva Manera, Sergi Pardo, Yasin, Tito Cobacho, Sergi Alonso, Lolo, Ruben i Toni.
Escoleta: Laura, Nil i Santi.

FOTOS


dimarts, 14 d’octubre del 2014

El meu primer entrenament especial: Alberes Extrem (Especial Octubre)


L’energia, les ganes, la força, el companyarisme que es viu en aquest equip és espetacular.
Crec que no hi ha cap  esport, activitat, prova o institució que expressi més i millor les qualitats que aquesta escola de raids demostra dia darrera dia. El diumenge passat va ser el meu primer entrenament amb l’equip. No hi eren tots, a alguns els coneixia, però als que no coneixia es van comportar com si portessim tota la vida sortin junts amb bici.
Experimentar noves sensacions com les que vaig tenir, sensacions que jo mai havia imaginat que podría arribar a sentir, només en la primera primera sortida, no em vull n’hi imaginar al que em depara al futur.
Actituds com quan en Jaume després de fer 4 hores de cotxe per venir a entrenar, al arribar dalt  la cresta frontarera, abans de fer el porteig i  quan una company no podía més, es va oferir per acompanyar-lo. Això és quelcom espectacular, que poquíssima gent pot fer. En aquest equip no tens la sensació de ser una molestia, encara que ells estiguin dalt la muntanya esperant, amb vent, pluja, neu… és indiferent.  Quan tu arribes ells estan orgullosos de tu, i haver esperat 10min allà, els hi és indiferent. Això són accions humanes que es troben a molt pocs llocs.
A molta gent l’hi he explicat el que he fet, i tots diuen: estàs sonat, això és de bojos. Ara hi penso:  jo també he dit aquesta frase. Al veure aquest grup humà tan enorme i saber que estaràs 5,6,7,8,9 hores amb ells on cada segon que passa et sorprenen més, és el que mereix arribar mig mort i dir “el pròxim dia més i millor!!.”

Marçal 


Especial BTT les Alberes, tunel i Torre Madeloc. 55 kms treballats, 1700 d+,  quasi 8 hores per una ruta de gran qualitat estètica però amb un gran desgast físic i tècnic, molt de corriol xungo i molt de porteig. Això sí amb grans moment de btt radical i grans paisatges entre la boira.
Ruta BTT dee molt compromís a la recerca dels llocs més macos i recondits de la Serra de les Alberes: Espolla, el castell de Requesens, la fageda d'alçada, els lloms d'herba fronterers, la baixada d'herba cap al bosc de Colomates, el corriol del tunel de les Alberes i la Torre Madeloc tornant pel Coll de Banyuls.
Molt bona feina dels components de l'equip de raids en una ruta d'aquesta exigència amb un excel·lent esperit d'equip. Felicitats!!!

divendres, 10 d’octubre del 2014

dimarts, 30 de setembre del 2014

Raid Sierra de Espadán: Satisfacció!!!

El més de juliol l'equip de tecnificació de l'Escola de Raids de l'Illa de Rodes Raid Team presentava un equip al Raidaran començant així a encarar nous reptes que ens demanaven els joves que volien participar en raids més llargs i exigents. En aquella ocasió l'equip va respondre al repte i va aconseguir acabar el raid i com a premi; un meritori tercer lloc. Aquell equip l'integrava un jove de 20 anys, en Jaume García.
Aquest cap de setmana Lliga Espanyola, el raid Sierra de Espadán, a la Vall d'Uixó - Sagunt. Per què aquest raid? Doncs perquè estava relativament a prop (4 hores) i l'organització garantia un excel·lent raid, i així, va ser!! Felicitar molt molt i molt a l'organització perquè sabem el sacrifici que costa organitzar un esdeveniment així!!!
L'equip, amb el jove Francesc Torrent (20 anys), en Tito (amb 2 anys d'experiència) i en Toni (el Capità) es va presentar al Raid molt motivat i amb molta il·lusió. Molts equips amb una dilatada experiència, noms il·lustres, gran ambient, una organització bolcada, un temps inestable que ens va acabar respectant i un llibre de ruta que ens feia molt respecte; amb un treking de 30 kms que feia por, molts canvis de disciplina (amb ganes de fer l'espeleo-caiac) i una orientació en btt nocturna determinant.
Comença el raid i tothom surt al màxim!!! I així durant 15 hores!!! Brutal treball en equip (l'essència d'aquest equip) que ens permet superar les adversitats i mantenir-nos en el grup capdavanter!! L'exigència física i mental és màxima. Els ànims i el sacrifici dels companys fan tirar l'equip endavant. Ens venen al cap tots els ànims rebuts els dies anteriors que fan que l'equip lluiti i tregui les forces d'on no n'hi han!! Arribem de nit a l'increïble secció d'espeleo-caiac vius i en una gratificant 4a posició. Meravellós tram neutralitzat per gaudir d'un espai únic!! Inoblidable!!! Després del mini-descans seguim amb una exigent orientació en btt a les fosques!!! Seguim al nostre ritme sense gaires errors i aconseguim fer tots els punts de l'etapa amb un marge d'una hora i mitja pel tancament; èxit total!! I com a premi en 2a posició!! Esgotats gaudim del moment però ja pensem en la recuperació que en 7 hores comença la segona etapa!!! L'endemà ens llevem molt castigats per l'esforç realitzat però ens queda l'últim esforç. L'equip es mentalitza per no fer errors, anem 2ons amb 50 minuts sobre els tercers, els primers estan molt lluny!! Tenim un gran resultat a prop. L'etapa del diumenge és molt curta, unes 2 hores. Aconseguim mantenir el podi amb una 4a posició a l'etapa, tot i els problemes mecànics.
Magnífica estrena de l'equip en un impagable raid de Lliga Espanyola!! Amb un organització esplèndida i un gran companyonia entre els equips!!

L'equip de tecnificació agaraeix l'esforç de tots els seus col·laboradors: Institut Illa de Rodes, Sportful, Skkayak, Hoko-esport, Bicis a punt, Berdi, Motos i Bicis Ullastres, Esportèc, i a totes les persones que fan que això pugui ser possible!!

Text: Toni Muné.



10 mesos, 28 hores i 40 minuts.

Crònica de la Volta Non Stop a l’Empordà en BTT

Han passat uns quants dies des del darrer quilòmetre d’aquesta gran aventura, la darrera recta d’entrada al passeig marítim de Roses: el somiat final.
Necessitava refredar una mica les emocions per tal de poder escriure-les amb un cert ordre i dignitat, tot i que ja estic en plena fase creativa del nou repte pel 2015... crec que no pararé mai, està en el meu ADN.
28 hores i 40 minuts... segurament han estat les hores més intenses de la meva vida juntament amb el naixement de la meva filla i no és gens fàcil expresar per escrit tanta intensitat: ha marcat el ritme de la meva vida durant els darrers 10 mesos, incloses les 8 hores que dormia, hi seguia somiant, us ho juro!!
Us podria parlar hores i hores (els que em coneixeu ja sabeu que no és una frase feta) sobre aquests 303 kms i 6.800 metres de desnivell per fer la volta a l’Empordà però, de fet, aquestes 28 hores tan sols han estat les hores finals de 10 mesos de molt d’esforç i compromís per part meva i molt de sacrifici i paciència per part de tota la gent que m’estima i , com sempre, m’han recolzat: els meus pares, la meva xicota, la meva filla que amb tres anys ja s’ha acostumat a la frase “el papi ha d’entrenar amb la bici...”, als companys de l’equip de raids que he anat molestant constantment (sobretot al David Solís, Cesc, Jaume i Salva Manera) . Tots vosaltres sou els meus àngels de la guarda i sempre que recordo el que hem aconseguit, HEM, sortiu vosaltres: aquell dia de pluja amb en David Solís fent-me d’assistència durant 8 hores pel cap de Creus, les primeres 12 hores de la Volta que en Cesc ens va anar obrint de manera exemplar sacrificant-se per nosaltres contra el vent i la foscor, l’assistència sorpresa d’en Jaume Garcia a mitja nit a Vilamaniscle amb el seu etern somriure fonamental per trobar el següent punt d’assistència en el trencant dels Vilars i l’assistència paternal d’en Lolo i en Salva. Ho del Lolo té un certa explicació ja que és el “culpable” d’haver-me engendrat però ho d’en Salva és al·lucinant, aquest tio és un crac... quina sort tinc de tenir tota aquesta gent al meu voltant. No ho oblideu: HEM ACONSEGUIT, jo tan sols he pedalat els 303 quilòmetres.
Aquesta Volta va dedicada amb tota la meva força a ells, sense tota aquesta gent jo no hagués pogut ni començar a pedalar el primer quilòmetre.
No se ni com va sorgir la idea d’aquest repte, suposo que poc després que recuperéssim la sensibilitat a les cames tornant de l’aventura al Teide amb en Toni el setembre 2013 amb una birra a les mans i poca sang al cervell...
Al mes de novembre ja teníem el projecte sobre un paper i un pla de treball per realitzar la Volta a principis de maig 2014, calia controlar el màxim de detalls ja que sabíem que passaríem tots els nostres límits.
Vam realitzar tots els trams dels 303 kms per separat per no cometre cap errada d’orientació, vam haver de prendre l’arriscadíssima decisió de traçar l’itinerari per la creta del Roc de Frausa sabent que implicaria quasi 2 hores de porteig. Calia tenir tot el recorregut controladíssim per poder dosificar les nostres forces en una aventura de quasi 30 hores sense parar. Inclús vam entrenar alguns trams de nit ja que vàrem preveure la possibilitat d’haver de passar una segona nit en ruta i la volíem visualitzar de nit i afinar el tema de la il·luminació...
Us podria marejar explicant-vos el nivell de detall obsessiu al que hem arribat en la preparació, un darrer exemple: pel que fa referència a la son, vam determinar on i quan podríem dormir una miqueta per treure’ns la sensació de son però que no ens baixessin els biorritmes i el to muscular, com s’entrena això? Al·lucinaríeu, al final vam decidir que seria 1 hora justa de cronòmetre, cal culant que sortís el sol al cim del roc de Frausa a les 7:23 de la matinada. Vam arribar a les 7:22. Per mi és la definició més clara del nivell d’autocontrol al llarg d’un repte esportiu de tal magnitud: en 28h i 40 minuts vam clavar el lloc i l’hora de la sortida del sol per un minut... Sembla una simple anècdota però us puc assegurar que és una de les claus de l’èxit, i així podríem continuar amb l’alimentació, la roba, la mecànica, etc... 10 mesos, cada dia.
Us imagineu una nit del mes de gener pels turons entre Lladó i Sant Pere Pescador, pedalant amb els frontals, amb una fred terrible i el vostre pare fent d’assistència amb el cotxe al mig del “no res” durant 7 hores fins les dues de la matinada? Això ha passat i no és gens fàcil.
Aquest és un dels exemples dels 10 mesos que han precedit les 28 hores i 40 minuts, exemples d’aquests herois anònims que han fet possible que en Toni i en Ruben aconseguissin estar a la sortida que per nosaltres era el més important.
La gent no valora prou el fet d’aconseguir estar a la sortida d’una aventura com aquesta, és el més difícil, molt més del que sembla i per això estàvem molt contents aquella tarda del 12 de setembre envoltats de gent que ens ha donat suport: en Sergi, el Yassin, en Cesc, en Max d’Sportful, l’Alfredo, la Marta, en Mike de Bicis a Punt i els missatges d’ànim de molta gent que no va poder venir però que sabíem que estaven amb nosaltres. Moltíssimes gràcies: no us imaginaríeu mai la força que em dóna saber que heu gastat uns segons de la vostra vida en escriure una frase d’ànims, per mi és fonamental saber que no estic sol, que la nostra aventura transcendeix una mica d’en Toni i Ruben i pot motivar i fer somiar a la gent del seu entorn per emprendre les seves aventures. Tenir el privilegi d’aquesta influència positiva és una de les bases de la meva motivació, sobretot, des del moment que em vaig de deixar de mirar el mèlic i em vaig donar compte que NOSALTRES m’enriquia més que JO. Us ho recomano.
Finals d’abril, raid intercicles de Bagà, una setmana abans de la Volta a l’Empordà. En Toni i jo competim per parelles en aquest raid, segon sector i anem al capdavant de la cursa, amb un dorsal posat no hi ha terme mig, full-gas volem en BTT per una via verda cimentada. El darrer cop que miro el rellotge anem a més de 40 km/h, sortim de l’asfalt, corriol fàcil amb pont de fusta que acaba en corba. Resulta que estava moll i hem entrat molt passats de velocitat...caiem els dos a la vegada.
L’impacte és molt fort ja que ens rellisca la roda del davant i amb tota la inèrcia en Toni s’encasta contra les baranes del pont i jo (que ja estava sortint) impacto contra el mur de terra i m’acabo clavant el manillar a l’abductor: caiguda molt lletja i dolorosa. M’acaba sortint com un tercer ou a l’abductor, en Toni i jo ens mirem i sabem que s’ha acabat, ens temem el pitjor i el pitjor passa: a l’hospital de Berga em confirmen un trencament fibril·lar de 6 mil·límetres... Comença un descens vertiginós de 3 dies cap a l’infern. El meu pensament va canviant entre la ràbia, la frustració i la incredulitat. Estic tant cabrejat que no puc ni plorar, al cap d’unes hores quan finalment puc plorar us puc assegurar que ploro i molt.
En tinc com a mínim per un mes.
Com us podeu imaginar després de tres dies baixant a l’infern (pobre Marta quina paciència conviure amb una persona en aquest estat, ella SI que té mèrit...) tota la meva energia està centra en recuperar-me el més ràpid possible. Dies i dies caminant per la platja de l’Almadrava de Roses amb aigua la cintura congelant-me les pilotes a principis de maig i sessions de fisio amb ultrasons i estiraments a Figueres.  Rebo moltíssims missatges d’anims, moltes gràcies, m’heu ajudat moltíssim i m’heu fet sentir molt estimat.
2 o 3 visualitzacions diàries d’un vídeo molt motivador amb el que m’hi sento molt identificat i em fa emocionar cada cop i recuperar energia mental. Tota la meva vida tindré present aquest vídeo, és sorprenent el que un muntatge de vídeo pot arribar a influir en el nostre estat d’ànim.
Recalculem la data de la Volta per primers de setembre. Sembla un plaç raonable per que cicatritzin les fibres i recuperi el to físic que necessito.
Tal i com diu la frase: “ el que no et mata et farà més fort”. Així ha estat en aquest cas, cap al dia 20 després de l’accident ja em tornava a pujar a la bici i a mitjans de juny ja em tornava a posar a prova a la ja tradicional volta en btt pels pirineus que realitzem cada juny: la cosa anava bé però ara calia passar-se tot l’estiu treballant per arribar pletòric a la nova data proposada (jo que m’esperava un estiu de relax...)
El juliol i l’agost l’he passat una setmaneta per la serra de Madrid amb la bici de carretera, 10 dies fent el Camino de Santiago del Norte amb btt amb el meu pare i la Marta , uns quants dies de bici de carretera per Múrcia i Almeria amb molta qualitat i el test definitiu del tradicional viatge als Alps de final d’agost amb en Toni.
Arribem a principis de setembre i tot sembla estar finalment encarrilat, uns darrers dies rodant x casa per fer la posta apunt final i 5 o 6 dies abans paro per que el cos recuperi i aprofiti tot l’entrenament pel gran repte. Són uns darrers dies molt complicats ja que et vas posant nerviós i tens la sensació que en comptes de descansar hauries de realitzar algun entrenament més de qualitat , cal tenir molta sang freda i un bon coneixement del teu cos i les seves reaccions. Conec molta gent que fa grans períodes de preparació i entrenament i falla en la posta apunt final i , quasi sempre, arriben fatigats i/o sobreentrenats al dia de la prova.
Aquest és un esport molt dur i cal fer les coses molt ben fetes fins al final ja que si no pots tirar per la borda la feina de moltes hores damunt la bicicleta.
La nit abans és terrible, jo estava al llit comentant-li a la Marta que estava cagadíssim de por, en quin merder m´he fotut, quanta gent he mobilitzat, estaré a l’alçada?... un altre fracàs seria l’enterrament definitiu del projecte. És el repte esportiu de la meva vida, amb el que més m’hi he implicat, el que més preparació he fet i l’he hagut d’inventar jo: no hi haurà cap pancarta d’arribada ni sortida, no hi haurà públic ni crono ni resultats oficials, no estarà en cap llista, en cap rànking, quasi despercebut per tothom, una cursa efímera i puntual que no es tornarà a repetir i tan sols a l’abast d’uns privilegiats que ens atrevit a somiar-la i ho hem donat tot per convertir-la en realitat... tot això fa d’aquest repte un esdeveniment molt especial per mi i això em genera, lògicament, una pressió afegida molt alta que intento portar de la millor manera possible. Però també em dóna un extra de motivació en el que confio quan arribi als meus límits.
“He fet tot el NECESSARI, continuo fent que sigui POSSIBLE, per acabar aconseguint, potser, el que semblava IMPOSSIBLE”. Aquesta és la frase de Francisco de Assís que he enganxat en el quadre de la meva btt per tal que em doni forces quan el cansanci m’obligui a ajupir el cap. Tota una inspiració.
El matí del dia 12 el passo ultimant els preparatius, qualsevol detall ha d’estar controlat : btt de recanvi, el menjar, la roba i un llarguíssim etc...
A mig matí tinc un breu atac d’angoixa que em fa plorar una estona en soledat, és natural que la pressió es vagi manifestant. Millor ara que no a mitja volta quan necessitaré tota la meva concentració. No dic res del que m’ha passat al meus, això encara els faria preocupar més, jo no dic res, ells tampoc, però tots intentem dissimular una barreja de por i emoció ja que sabem que en poques hores comencem una aventura de les grans, amb moltes incògnites i que suposarà un desgast físic i mental molt alt per part meva i això el fa patir, és normal. Jo també patiria.
Dinem tots junts: la meva xicota i la meva filla, en Toni, en Salva i en Lolo. Em recorda a la Ultima Cena, és molt maco. És la gent amb la que vull estar, la que sempre tinc al meu costat i que em donen molta més força de la que s’imaginen.
Acaba e dinar, darrers preparatius, en Toni una mini migdiada de les seves, en Salva i jo ens barallem per crear un grup en el watzap per tenir informada a  la parroquia en directe.
És el moment litúrgic de vestir-se, és un ritual molt seriós i molt metòdic. Sortirem amb un culotte nou de Hoko que ens ha regalat especialment perquè el testem al llarg d’aquesta volta, em fa molta il·lusió. La resta de l’equipació serà del Illa de Rodes Raid Team, així no estarem sols, tots els companys de l’equip formen part de l’energia que desprèn aquest uniforme. Com veieu, per mi és un tema fonamental al que donc un simbolisme màxim i que m’ajuda a concentrar-me. Pujo la cremallera del Maillot, tanco el clip del casc, el velcro dels guants i la carraca de les sabatilles, respiro fons...
A les 15:30 els dos cotxes d’assistència (Lolo i Salva) ja marxen cap al punt de sortida amb tot el material preparat, en Toni i jo baixem en bicicleta en silenci cap al punt de sortida.
Falten 15 minuts per les 4 de la tarda, al mig del passeig de Roses ens venen a despedir uns quants amics, és molt d’agraïr a l’hora de la migdiada. Deixem les bicis recolzades en el monument que té forma de pirulo, aquest serà el punt on haurem de tornar després de 303 kms.
En Toni sempre ha estat més sociable que jo, va xerrant amb uns i altres, jo em quedo sentat intentant controlar totes les emocions per haver aconseguit estar a la sortida. Estic contentíssim per haver-ho aconseguit però molt nerviós pel que tenim per endavant.
He aconseguit el més difícil, han estat 10 mesos per estar a la sortida, per poder fer realitat una idea boja que vàrem tenir fa 10 mesos, ara hi som tant aprop que no podem desaprofitar l’oportunitat que ens hem guanyat dia a dia.
Fotos de família, darreres abraçades, agafo la meva estimada bici, noto el tacte semi rígid de l’empunyadura, giro les bieles amb el peu i sento el soroll característic dels pinyons perfectament lubricats, enganxo la cala del peu dret, és un “clek” que sempre m’activa a pedalar, aixeco la vista, els companys  ens rodegen ,ens aplaudeixen i animen però ja quasi no els sento, quasi no els veig, estic concentrat molt lluny de tot, tota l’energia flueix pel meu cos, tota la meva vida està en aquest moment... silenci, equilibri, control, ja estic en el meu món: la bici, la muntanya i jo (i en Toni), així de simple, ni cursa, ni mechandaissing, ni samarreta final de finisher, ni publicitat.
L’essència,així ha de ser, sense res més: FELICITAT MÀXIMA.
Són les 4 de la tarda del 12 de setembre de 2014, toquem amb la ma el pirulo, empenyem la bici i comencem a pedalar per intentar realitzar la volta a l’Emporda en btt non stop.
Després de 10 mesos molt intensos tan sols ens quedaran 28 hores i 40 minuts.
He intentat explicar aquests 10 increïbles mesos amb totes les emocions i els alt i baixos que he viscut, les darreres 28 hores i 40 minuts les deixo a la vostra imaginació, en el fons no són el més important i segur que ja us ho podeu imaginar.
Com deia el gran Iñaki Ochoa de Olza :” Tener el privilegio de poder subir la montaña ya és un gran premio, la cima siempre serà secundaria. Es como estar comiendose el major pastel del mundo y cabrearse por no poder comerse tambien la cerecita de arriba, el pastel ya te lo has comido y debes disfrutarlo como se merece.”
Jo he disfrutat al màxim aquests 10 mesos i, a més a més, he tingut la sort afegida de poder menjar també la cirereta.
I vosaltres que us menjaríeu?
Ens veiem en el camí...


Text: Sapere Aude.


divendres, 26 de setembre del 2014

Especial Setembre: Via Ferrata Baumes Corcades (Centelles)

Comencem la temporada 14/15 amb aquest entrenament especial un dia entre setmana degut a l’atapeïda agenda d'aquest mes.
Tot i això aquesta via ferrata està molt aprop de Barcelona i els caps de setmana les cues són famoses. Hi anem un dimecres i a mitja tarda: amb dos collons.
En Toni ha decidit que pujarem amb cotxes fins al cim de la via, el cim del Puisagordi, per tant, farem l'aproximació de baixada i en acabar la via ( de fosc i amb fred) ja serem al  cotxe: jugada mestre (una més al seu currículum).
Així doncs a les 18:30 aprox en Toni, Ruben, Sergio Alonso, Sergi Pardo, David Pineda, Alex Diaz, Marçal (benvingut a l'equip), Yasin i Pere Bel ens encaminem cap avall a buscar inici de la via ferrata, una K3/4 amb pont de 69 metres i una variant curta però molt dura.
La baixada per corriol molt relliscós, a les 19:00 ens equipem, consignes tècniques del capità i ens enfilem pels primers sectors verticals. La pega d'aquesta via són els molts trams d'enllaç a peu entre les parets i baumes verticals.
Arribem lleugers al famós pont, és molt llarg i això fa que es bellugui molt sobretot a la part central. Molt? Pregunteu-li a l'Alex Diaz, segur que se’n recorda, una mica més i se l'emporta a casa.
Tram una mica avorrit d'enllaç a peu però molt xulo visualment sota unes grans baumes.
Arribem a la variant esportiva, en Pineda i el Pere se la salten i quasi tornen al cotxe, ens plantem tots al peu del mur  curt però molt físic, silenci, ja s'ha fet de nit, encenem alguns frontals: ja tenim l'escenari que m'agrada...
Com sempre els raiders s'entreguen al 100% i comença el xou: tram vertical un punt extra plomat, tram sense grapes on cal buscar presa natural a la roca i entremig un canvi, ole!!!! A continuació un flanqueig lateral molt incòmode i sortida vertical. Tot això a les fosques amb el reflex dels frontals i el silenci de la por dona una estampa prou interessant que crec que ha saciat les nostres ànsies d'aventura per avui.
La part final de la via és un llarg tram a peu rematat amb unes baumes que es puja  amb una escala metàl·lica més espectacular que difícil precedit d'un extra plom més difícil del previst degut a la fatiga acumulada abans.
Ja som al cim després de 2 hores de via. Una forta abraçada de grup. Sopar improvisat a les furgos amb les típiques escenes de A.V.M. (ojo a la forquilla extensible) i tornem cap a casa.
En resum un bon inici de temporada que descobreix cares noves com les del Marçal que crec que aportarà molt a l'equip (és el futbolero més il·lustrat que he conegut) i que va consolidant els més joves en el seu segon any amb nosaltres acompanyats de la vella guàrdia per ajudar-los en el camí.


Sapere Aude







dimarts, 16 de setembre del 2014

Vídeo del II RAID ILLA DE RODES

Ja tenim el vídeo del II RAID ILLA DE RODES, que es va celebrar el passat 15 de Juny a la nostra població; Roses.

Vídeo editat per Illa TV.


II Raid Illa de Rodes from Illa TV on Vimeo.

Raid Sierra de Espadan 2014

I allà estarem, donant guerra! L'equip SPORTFUL ILLA DE RODES RAID TEAM, es presenta en el Raid Sierra de Espadan a la Vall d'Uixó ( Castelló de la Plana) Un raid que es disputa aquest 27 i 28 de Setembre del 2014 amb dos Etapes. L'etapa 1 que transcorrerà tot el dissabte i bona part de la matinada del Diumenge i l'etapa 2 que es disputa el Diumenge el matí fins el migdia.

Aquest cop l'equip estarà format per: Toni Muné, Tito Cobacho i Cesc Torrent.

 ARE YOU READY?!


Raid X-Perience de les Gavarres

El passat 6 de Setembre, tot just ara fa 10 dies, l'equip Sportful Illa de Rodes Raid Team, aquest cop format
per Tito Cobacho i Cesc Torrent vam competir en el I RAID X-PERIENCE DE LES GAVARRES. Un raid que va tenir una durada per aquest dos components de l'equip de 11h 50min amb un temps màxim de finalització de 12H ( vam entrar ben justos!), un D+ aproximat de 2400m i una distància d'entre 110 i 120km, on les disciplines que hi habien aquest cop eren: BTT, Trekking, rapel, tir amb arc, patints en línea i coastering.

El resultat desprès d'aquestes 11h 50min va ser una bona 3r posició en la categoria Elit.






Cesc Torrent.

dimecres, 3 de setembre del 2014

Setmana Cevennes / Alps agost 2014

Com ja es tradició en els darrers anys, en Toni i jo aprofitem la darrera setmana d'agost per fer un stage intensiu pels Alps. Aquest any em inclòs  tres dies en el parc nacional de Cevennes (al massís  central francès).
Els primers tres dies ens vàrem moure pel Mont Aigoual , Florac i Mende realitzant un parell de barrancs, un parell de voltes en bici de carretera i algunes vies ferrates. Entre elles la via Rochefort que està considerada la via ferrata més dura d'Europa (amb raó) amb un extraplom final que ens va portar al límit.
El quart dia va ser el trasllat  cap als Alps, tot el dia plovent, perfecte. Tot el dia el Toni dormint, perfecte.
Arribem als Alps italians, a Susa. Al dia següent tindrem feina.
El cinquè bici de muntanya per pujar al coll de la Finestre, un coll preciós de 18 km mig asfaltat i la part alta de terra. Espectacular i preciós: 45 paelles, de les quals 17 en un mateix quilòmetre, una locura.
Per la tarda una combinació de via ferrata arran de barranc i tornada per dins el barranc a Orrido di Foresto. En acabat ens traslladem aprop de la frontera amb França, al poble de Fenils per atacar al dia següent un altre monstre: el Mont Caberton.
Sisè dia de bon matí sortim amb les btt per afrontar quasi 2.000 metres de desnivell i arribar al cim del Chaberton a 3.100 metres: Record!!!!
Després de 1h45' de pujada a ritme fort estem a la cota 2.400 i ja portem els darrers 20 minuts arrossegant la bici i encara ens queden 20 mes fins arribar al coll a 2.700 metres. Aquest cop el repte em supera, no em compensa i decideixo fer mitja volta deixant al Toni continuar tot sol. Decisió molt difícil però en aquell moment és el que sentia, no m'estava divertint i , tot i la responsabilitats en els reptes, això no deixa de ser un joc.
La baixada amb el fre de darrera totalment fos també va ser un joc molt divertit. Si voleu ho proveu: baixar 1.300 m de desnivell tan sols amb el fre de davant: se n'apren molt...
En Toni arriba al coll i pot ciclar els darrers 400 m de desnivell fins al cim fent unes esses increïbles. Molt emocionant l'arribada del Toni a la fortalesa del Mont Chaberton, us recomano que veieu el  vídeo que estem editant, posa la pell de gallina. Us quedarà molt clar fins a quin punt treballem en equip, o més que això potser...
Per la tarda fem un pont penjat de 400 metres de llargada (el més gran del mon diu la propaganda) i acabem entrant a França i fent el barranc d' Acles, curt però amb una cascada molt xula.
Anirem a dormir al peu de l'aiguille de Lauzet, l'objectiu per demà.
Ens llevem el 7è dia a la furgo amb les rutines de sempre, penseu que portem 4 bicis i tot el material per barrancs i via ferrata, tot un festival organitzatiu en una furgo amb un espai d'uns 6 metres quadrats, però amb els dies de pràctica ens hem anat adaptant.
Avui toca una via ferrata clàssica d'alçada que acaba a 2.700 m al cim d'una agulla molt estètica. Després de 3 hores ja tornem a la furgo amb la feina feta. Per la tarda ve pluja.
Jo apuro i pujo en bici de carretera al coll de Granon a 2.400 mts (un altre per la colecció). Per la tarda turisme a Briançon i anem baixant cap a l'estació d'esquí d’Orcieres ( aprop de Gap).
8è dia, avui toca pujar a 2.500m per fer la tirolina més llarga d'Europa: 2 km de tirolina, 1'30" arribant a 120 km/h. Flipant, volem. Les gravacions del Toni amb la Gopro són antològiques ( torno a recomanar veure el vídeo).
Acabada la tirolina fem una via ferrata que ens ve de  camí molt senzilleta però amb molt bones vistes i seguim de tornada a casa amb una darrera paradeta a la montagne de la Lure: un preciós coll amb bici de carretera amb un paisatge lunar a la part alta molt especial. En Toni no està molt motivat i acabo pujant jo sol a un ritme molt guay per mi després de tants dies d'esforç: jo trigo 1h5', el problema es que el record està en 46', està clar que som de perfil baix.... Però amb il·lusió.
Son les 7 de la tarda, després de 8 intensos dies tornem cap a casa amb uns records molt intensos i amb la sensació d'haver fet molt reptes esportius, haver portat una bona convivència en 6 metres quadrats, i haver-nos divertit molt que és el més important.
Espero que l'estiu vinent ens tornem a veure en el camí dels Alps...


Sapere Aude



divendres, 11 de juliol del 2014

El projecte Raidaran: un repte, una il·lusió!!! Un pas més en l’evolució de l’Escola de Raid d’Aventura.



La filosofia de l’Escola de Raid d’Aventura Illa de Rodes és la formació integral dels seus raiders. Començant per la base de l’escola formant els nous raiders en les diferents disciplines i participant en el seu primer raid fins a oferir als joves més ambiciosos la possibilitat de participar en els raids més reconeguts.

L’Escola dona molta importància als valors i la forma de com es fan les coses.

El projecte Raidaran ha nascut de l’entusiasme dels joves per participar en reptes més grans. En aquest cas, participar en un raid non-stop internacional: el Raidaran.

L’equip: una barreja de veterania i joventut, d’experiència i ganes d’aprendre! format per Jaume Garcia (la joventut), en Tito Cobacho (la Força) i en Toni Muné (el Capità)  i el gran manager Ruben Lamas. Es plantejava el repte fa 5 mesos. I deprés de cinc mesos d’esforç i entrenament ja podem dir que hem participat en el Raid més espectacular i viscut una experiència inigualable.

Els nostres cossos van resistir 43 hores non-stop, sense parar a dormir, enfrontan situacions adverses; fred i boira en el primer trekking, no trobar un punt de control, superar un barranc de nit, guanyar la son de la primera nit, aixecar-nos després d’una caiguda amb btt, superar un trekking d’alta muntanya llarg i dur de 18h, superar una situació límit quan estàvem perduts de nit amb la possibilitat de quedar-nos sense llum, etc. que gràcies a l’esperit d’equip vam superar.

Estem molt orgullosos d’haver aconseguit els nostres objectius proposats en el Raidaran:

- Acabar el primer raid NON-STOP (Primera participació).
- Obtenir un bon resultat; finalment en 3era posició.
- Oferir l’oportunitat a un jove raider a participar en un raid NON-STOP de la European Series in Adventure Racing.
- Ser un referent per l’Escola de Raids d’Aventura Illa de Rodes.

Durant l’última setmana es van afegir al projecte com asistencia l’Ari López, que ha fet varis raids amb l’equip, i en Quim Garcia, 18 anys i format a l’Escola. Sense la seva presència no podríem haver realizat el repte. Grandíssima tasca realitzada; preparant-nos el material, el menjar i la beguda, dormint poques hores en la interminable espera entre secció i secció, etc.

Gràcies a totes les persones que han col·laborat en el projecte i a tots els patrocinadors i col·laborados mil gràcies!!!

Després de l’èxit d’aquesta primera participació, ara toca pensar en nous reptes!!!


Text: Toni Muné



Crònica Raidaventura.org

Crònica David Tarrés

Crònica Albert Roca

Crònica Arnau Julià

Fotos Raul Comino