Comencem la temporada 14/15 amb aquest entrenament
especial un dia entre setmana degut a l’atapeïda agenda d'aquest mes.
Tot i això aquesta via ferrata està molt aprop de
Barcelona i els caps de setmana les cues són famoses. Hi anem un dimecres i a
mitja tarda: amb dos collons.
En Toni ha decidit que pujarem amb cotxes fins al
cim de la via, el cim del Puisagordi, per tant, farem l'aproximació de baixada
i en acabar la via ( de fosc i amb fred) ja serem al cotxe: jugada mestre (una més al seu currículum).
Així doncs a les 18:30 aprox en Toni, Ruben, Sergio
Alonso, Sergi Pardo, David Pineda, Alex Diaz, Marçal (benvingut a l'equip), Yasin
i Pere Bel ens encaminem cap avall a buscar inici de la via ferrata, una K3/4
amb pont de 69 metres i una variant curta però molt dura.
La baixada per corriol molt relliscós, a les 19:00
ens equipem, consignes tècniques del capità i ens enfilem pels primers sectors
verticals. La pega d'aquesta via són els molts trams d'enllaç a peu entre les
parets i baumes verticals.
Arribem lleugers al famós pont, és molt llarg i això
fa que es bellugui molt sobretot a la part central. Molt? Pregunteu-li a l'Alex
Diaz, segur que se’n recorda, una mica més i se l'emporta a casa.
Tram una mica avorrit d'enllaç a peu però molt xulo
visualment sota unes grans baumes.
Arribem a la variant esportiva, en Pineda i el Pere
se la salten i quasi tornen al cotxe, ens plantem tots al peu del mur curt però molt físic, silenci, ja s'ha fet de
nit, encenem alguns frontals: ja tenim l'escenari que m'agrada...
Com sempre els raiders s'entreguen al 100% i comença
el xou: tram vertical un punt extra plomat, tram sense grapes on cal buscar
presa natural a la roca i entremig un canvi, ole!!!! A continuació un flanqueig
lateral molt incòmode i sortida vertical. Tot això a les fosques amb el reflex
dels frontals i el silenci de la por dona una estampa prou interessant que crec
que ha saciat les nostres ànsies d'aventura per avui.
La part final de la via és un llarg tram a peu
rematat amb unes baumes que es puja amb
una escala metàl·lica més espectacular que difícil precedit d'un extra plom més
difícil del previst degut a la fatiga acumulada abans.
Ja som al cim després de 2 hores de via. Una forta
abraçada de grup. Sopar improvisat a les furgos amb les típiques escenes de
A.V.M. (ojo a la forquilla extensible) i tornem cap a casa.
En resum un bon inici de temporada que descobreix
cares noves com les del Marçal que crec que aportarà molt a l'equip (és el
futbolero més il·lustrat que he conegut) i que va consolidant els més joves en
el seu segon any amb nosaltres acompanyats de la vella guàrdia per ajudar-los
en el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada