Entrenament especial BTT gener 27 de gener de 2013
Despres de patir un mes de gener amb una meteo molt complicada aquest diumenge hem pogut organitzar l’entrenament especial del mes: una bona ruta aventura en BTT.
A les 8 del matí hem quedat al poble d’Espolla, fa una fred que pela però la meteo promet una treva d’algunes hores. Per davant tenim un itinerari molt radical que ens portarà per tot tipus de terrenys i tot tipus d’emocions. Caldrà guanyar-se cada un dels 40 quilòmetres que farem amb un desnivell positiu acumulat de 2.500 m i molts trams de porteig. Resultat: 9 hores!!!!
L’Elena, en Victor, en Ferran, en Jaume, en David Solís i en Ruben inciem la ruta apropant-nos en lleugera pujada fins al Puig del Castellar i les seves temudes rampes cimentades. Un cop ben escalfats per aquestes rampes passem a tocar el mític cartell de “Peligro Bombas” i ens apropem al Castell de Requesens .
Esmorzem en els Prats de darrera el Castell i iniciem la pujada més forta de la ruta que ens ha d’apropar a la cresta de la serra de les Alberes: uns 5 kms amb 500m de desnivell i un terreny molt abandonat. Grans vistes de l’Empordà hivernal en arribar adalt i inici d’un porteig de 20 minuts i gran desnivell amb alguns problemes d’orientació salvats per una “visió” del Ferran.
Ja estem a la cresta, ja hem fet la pujada més forta, grans vistes, molt cansats i contents (fins i tot l’Elena que ha dormit poc però , com sempre, estava allà). Gran progressió d’en David Solís que segueix el ritme proposat (al mes de setembre això no ho hagues fet ni de conya).
Total que som molt guays i hem arribat aquí adalt treballant juntets com un equip i ens llancem per uns prats pendent avall (imatge teletubbies) per trobar una pista fàcil que en lleugera pendent ens ha de portar cap a l’oest. Aquí apareix el primer gran drama de tota gran ruta: la pista guay s’ha convertit en un fangar com aquells que veiem per la tele amb tot d’anglesos borratxos jugant a futbol. No és fang, és argila, es tan enganxós que no ens permet girar les rodes!!!! El fang no salta, no ens embrut ni el quadre ni el seient, és una sensació de sorpresa i ràbia de nivell molt alt.
Cadascú porta el drama com pot però, com sempre, amb il.lusió ens acabem ensortint. Desprès d’uns 30 minuts interminables el fang s’acaba i ens trobem un paio que és com el musculman en versió trailrunner, amb una samarreta de la Kilian’s Clàssics, que s’ha perdut, que no té móvil, ni mapa, ni forces després de portar correguts 50 kms a les 11 del matí!!!! Típic moment surrealista de les aventures del equip de raids que s’ha de viure per poder creure-ho (tot i viure-ho encara em costa d’entendre).
Acabem de circular per la pista amb trossos de neu/gel i moltes fulles seques que fan que circulem per la pista quasi a cegues i enfilem un corriol per fageda que ens porta a una baixada per Prat obert molt guapa, molt estètica i molt….tot.
Arribem al refugi de Colomates, mengem, gran òstia d’en Jaume al tornar a muntar a la btt: una clavada de frens de davant de categoría que fa que quedem com uns profesionals davant dels excursionistes que han quedat flipats quan hem arribat i encara es queden més flipats quan marxem d’aquesta manera… quina llàstima.
Arribem a la zona “fosca” de fageda molt desna i semi-morta aprop de la Maçana amb un sender molt poc ciclable i perdedor. En Ruben ja hi ha passat dues vegades i ho controla. Evidentement ens acabem perdent intentant trobar el coll d’en Verderol!!!! No tornarà a passar: ja he marcat un waypoint al cony de coll.
Iniciem la part de corriol que ens portarà al mític túnel de les Alberes (sí, existeix un túnel), al principi el corriol és massa tècnic i hem de tornar a portejar la btt i patim algunes caigudes i torçades de turmell i canyells, també ajuda el fet que alguns raiders porten sabatilles de sola molt rígida. Avui els ha quedat molt clara la diferencia amb les sabatilles de btt de sola més caminable.
Ens endinsem amb els frontals en els 100 metres de túnel muntats sobre la btt però molt ajupits: en David una mica i en Jaume molt. Si arriba a venir el Roger o el Toni trenquen el túnel.
El tram de corriol des del túnel fins al coll de Vallòria és molt maco, és la part en la que tots hem pensat que som uns ciclistes de descens guays (després de moltes hores de pensar que erem uns merdes arrossegant sempre la btt).
Finalment tan sols en queden 6 kms de pista còmode (ohhhhhh, pista còmode) fins arribar al coll de Banyuls i al seu refugi.
En Ruben ha deixat de matinada la seva furgo amb les graelles, birres i menjar en el coll com un campeón. Iniciem la pujada final amb una birra a la mà, encenent el foc i gestionant les botifarres, morcillas, xistorras i el turró de xocolata que en Jaume ha partit de manera pèssima. Una llarga pujada final dins el refugi per celebrar una ruta en btt amb moltes emocions i paisatges diferents però amb un equip sempre fidel i compromès.
Moltes felicitats a tots pel vostre esforç i la vostra confiança en mi (que això encara deu costar més esforç amb la pallisa que us he proposat).
Sapere Aude
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada