Es diumenge 14 d'abril i hem quedat a les 8 del mati al decatlon per
l'entrenament especial d'aquest mes a les gorgues de galamus i el pech de
bugarach.
Ens trobem en Victor,Alex Diaz, Cucu, Ruben, Jaume, David Solis, Alfons, Jenny,
Tito, Toni i David Pineda.
1hora i 20 minuts i ja hem aparcat a l'entrada de les gorgues de Galamus
(aprop del poble de Sant Paul de Feneullet, Rossello).
El lloc es espectacular i el dia esta ennuvolat però les previsions diuen
que s’obrirà (com sempre).
Comencem amb 12 km per una carretera asfaltada preciosa que talla la roca
penjada sobre les gorgues durant 2 km, espectacular, estreta, nomes passa un
cotxe, a 200 metres sobre el barranc: i allà estem nosaltres rodant com
verdaders ciclistes, com un gran equip. La carretereta recorre 10 kms mes
guanyant 200 m de desnivell pel cor de la serralada de les Corberes: una
preciositat, es com estar pedalant en una postal.
Arribem al coll de Llinas i deixem les btt amb el nostre estimat i fidel
assistent que sempre ens acompanya en les grans aventures d'aquests anys: en
Lolo (el culpable d'en Ruben).
Fem dos grups: Jenny i Pineda pujant per la via directa (diga-li tonto), 1
horeta de pujada per 600 de d+. La resta realitzem un recorregut circular de 13
km i 900 de d+ que baixa al poble de Bugarach i remunta per la via de la
finestra fins al cim amb unes pendents molt fortes i trams de grimpada poc
exigents.
Ens trobem tots al cim, alçada 1.200 mts, el cim mes alt de les Corberes i
un mirador increïble amb molta llegenda: la tradició Maya deia que el 22 de
desembre passat s'acabava el mon i el cim del pech de Bugarach quedaria per
sobre de les aigües i la penya es salvaria, com us podeu imaginar es va muntar
un “follon” increïble. Nosaltres, el mes estrany que hem vist ha estat una
senyora molt obesa que portava 100 metres i ens pregunta si queda molt o si es
pot pujar en cotxe!!!! Amb dos collons...
De tornada al coll de Llinas dinem una mica i en Tito ens regala una de les
seves habituals capses de xuxes ( en Tito es un tio molt gran... en tots els
sentits).
Baixem els 12 kms en btt fins a les gorgues: que guay es el ciclisme de
baixada.
Un cop al parking de les gorgues de galamus canviem les btt pels neoprens i
tornem a travessar els 2 kms de ctra sobre les gorgues.
Grans imatges dels raiders circulant en “gayunvus” amb el neopreno per
bufanda: esculturals, perfectes... m'emociono tan sols de recordar-ho.
L'aigua del barranc esta super calenta (per la part dels collons), en Jaume
i l'Alfons van sense mànigues i poc a poc van morint. El barranc es bàsicament
un treking aquàtic amb un salt de 9 metres opcional i algunes parts aquàtiques
on cal nedar a la part final.
Preciós, espectacular, i al ser inici de temporada estem sols ja que
l'aigua esta tan freda que poca gent s'atreveix a entrar-hi.
Som els protagonistes de les fotos del jubilats des de la carretera,
creguem que una senyora gran ha perdut la dentadura en passar al costat de
l'Alfons en banyador (guapo!!!!).
Avancem molt ràpid (com sempre) i ens en sortim de conya (com sempre). En 1
horeta i poc ja sortim. Alfons esta morint de fred i en Jaume es salvat per un
acte solidari del gran capità Toni que li cedeix la seva jaqueta (algú dubte
encara perque es el nostre capità?Grande Antonio, forzza!!!!).
Hem acabat la jornada desprès de unes 7 hores d'esforç, grans emocions,
molt bones vistes i un equip que es consolida dia a dia, aventura a aventura...
Amb una manera de fer les coses que em fa sentir molt orgullós.
Acabem la jornada en el KFC de Perpinya aniquilant pollastres i aprenent francès:
paperera en francès es diu MERCI... m'encanta aquesta gent.
Felicitats i fins el mes de maig, ens veiem en el camí...
Ruben Lamas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada