El passat diumenge va ser l'entrenament especial on Vam fer la Vía Verda Olot-Girona...
Com puc definir aquest entrenament? És difícil explicar totes les emocions però intentaré fer-vos una idea del que va ser.
En arribar a Olot el primer que podíem sentir era el fred, molt de fred de bon matí. 9:30 comencem a pedalar seguint la via en planer per començar a escalfar. Arribem a Sant Esteve d'en Bas on fem la cursa d'orientació (cal fer èmfasi en que en Toni va prepararla i juntament amb en Salva ens van fer l'assistència perquè poguéssim anar còmodes, portar les motxilles a la furgo etc GRANDES!)
Després de la cursa vam seguir per camins guapíssims fins al peu de la pujada del dia, 10km de pujada constant (no molta pendent però si molt llarga) vam començar a pujar en grup i al llarg de la pujada vam anar separant-nos. A darrere en Pere Bel i jo amb una motivació mútua MOLT IMPORTANT sobretot en aquest equip ja que és un dels pilars que el sostenen. També el Ruben després de pujar a dalt va baixar a ajudar. Vam arribar al refu/cafeteria on ens esperava el dinar i escalfor a la vora de la llar de foc. Això va ajudar molt per a continuar la ruta. Allà esperàvem als més forts que van seguir pujant en un trekking fins al Far. En acabar vam començar a baixar per pista i vam enganxar l'asfalt pel cantó del Pantà de Susqueda, preciós aquell paisatge.
Finalment ens quedava un planer fàcil físicament però molt pesat en el qual desitjàvem arribar a Girona, com sempre, no va faltar el companyerisme tant en ajuda en físic com en motivació.
Vam arribar i vam passar una bona estona de rialles i fent estiraments. Això és el que es respira en aquest equip i per això tot i que aquests quilometres a alguns els costa més que als altres, podem acabar tots junts contents i amb molt bons moments.
Com puc definir aquest entrenament? És difícil explicar totes les emocions però intentaré fer-vos una idea del que va ser.
En arribar a Olot el primer que podíem sentir era el fred, molt de fred de bon matí. 9:30 comencem a pedalar seguint la via en planer per començar a escalfar. Arribem a Sant Esteve d'en Bas on fem la cursa d'orientació (cal fer èmfasi en que en Toni va prepararla i juntament amb en Salva ens van fer l'assistència perquè poguéssim anar còmodes, portar les motxilles a la furgo etc GRANDES!)
Després de la cursa vam seguir per camins guapíssims fins al peu de la pujada del dia, 10km de pujada constant (no molta pendent però si molt llarga) vam començar a pujar en grup i al llarg de la pujada vam anar separant-nos. A darrere en Pere Bel i jo amb una motivació mútua MOLT IMPORTANT sobretot en aquest equip ja que és un dels pilars que el sostenen. També el Ruben després de pujar a dalt va baixar a ajudar. Vam arribar al refu/cafeteria on ens esperava el dinar i escalfor a la vora de la llar de foc. Això va ajudar molt per a continuar la ruta. Allà esperàvem als més forts que van seguir pujant en un trekking fins al Far. En acabar vam començar a baixar per pista i vam enganxar l'asfalt pel cantó del Pantà de Susqueda, preciós aquell paisatge.
Finalment ens quedava un planer fàcil físicament però molt pesat en el qual desitjàvem arribar a Girona, com sempre, no va faltar el companyerisme tant en ajuda en físic com en motivació.
Vam arribar i vam passar una bona estona de rialles i fent estiraments. Això és el que es respira en aquest equip i per això tot i que aquests quilometres a alguns els costa més que als altres, podem acabar tots junts contents i amb molt bons moments.
Text: Sergi Pardo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada