Raid Ilercavó, una gran experiència

Tot va començar com sol començar tot, en una conversa entre tres amics. En Toni ens va informar d’un Raid que es celebrava a Ascó, te com a nom Raid Ilercavó. En Quimo i jo ens vam mirar i ja ho vam decidir en el acte, a Tope! , així que el dia següent ja estàvem inscrits i ansiosos, nerviosos i amb moltes més emocions en el cos que no podria definir, el nostre primer Raid ! i a categoria Aventura !!.

Desprès de 2 dures setmanes d’espera i de una magnifica cursa el diumenge passat, la Bike Marató de Roses, ja quedaven 2 dies per agafar el cotxe i plantar-nos a Ascó per dormir allà la nit i el dia següent donar guerra en el Raid. El dia abans vam quedar per repassar que tinguéssim tot el material i planejar l’hora de sortida.

Ja era el dia de marxar, nervis al 100%, a les 4 de la tarda sortim de Figueres i anem a buscar els altres companys, Cesc, Tito i Toni, per anar tots junts cap allà, 4 hores llarguíssimes de camí, i per fi arribem a lloc, a les 9 de la nit. Arribem preparem material per demà la cursa, sopem i anem a dormir per estar frescos per donar-ho tot.

Bon dia al matí !!!, ens aixequem a les 7:30, recollim sacs, ens preparem amb la roba del Raid, esmorzem, traiem bicis i sense donar-nos conta ja queden nomes 15 minuts per l’inici del Raid, els nervis augmenten, comencem a planejar l’estratègia del dia, on li fotrem canya, on anirem calmats, on recuperarem forces, on podrem emplenar aigua, a quin grup seguiríem i moltes coses més i quant ens donen la sortida, tot el que havíem pensat sens oblida. Ens parem a mirar el mapa, ens calmem i prenem decisions correctes, primera orientació urbana, de conya anem dels primers grups d’aventura i davant de grups d’elit, al costat dels nostres companys, Cesc i Jaume. Arribem a caiac, una petita penalització per el joc de les bitlles, no molt important, consisteix en anar fins l’altre costat del riu i marca una balisa, perdem nomes 5 minuts, un cop feta agafem riu avall, ja soms en els caiacs, orientació urbana feta. Al passar 30 minuts en el caiac, en Quimo, el meu company, comença a queixar-se, no li agrada gens el caiac i comença a cansar-se psicològicament i físicament, a mi també hem comença a afectar, una calor horrorosa. Passats 30 minuts més al fons del riu ja veiem on desembarquem i ens tornem a venir amunt, així que li fotem a saco i ens trèiem el tram de caiac del cim, ens toca treck, 8,5km que es transformen en 16km, la nostre perdició, comencem a un bon ritme, veiem que anem passant a grups que es perden o estan cansats i nosaltres anem perfectament amb el tema orientació, de cop i volta, en Quimo comença a baixar el ritme, flato, cap problema, descansem, un cop recuperat tornem al ritme de abans, però comencen a venir els problemes, una rampa llarguíssima i molt dura, ens quedem sense aigua, en Quimo afluixa més, començo a veure-li cara de desesperació i de cansat, el començo a animar, baixem el ritme i continuem endavant, mantenim una bona posició, arribem al cim i anem a buscar la pista que baixa fins el primer avituallament, arribem a la ultima paella i agafem un corriol que en teoria ens tenia que portar directa a l’avituallament, però no. Cansats, sense aigua, en Quimo desesperat, jo espantat, ens estirem el terra rebentats i ens mirem el mapa, però res, no trobem solució i ens vam rendir. Vam trobar un grup d’elit, la nostre salvació, ens van dir que l’avituallament estava a 4-5km pista amunt, desprès de dos colls, llarguíssims, arribem a l’avituallament i en Quimo plega, no pot més, allà trobem en Cesc, en Jaume també a plegat. En Cesc em mira i hem pregunta com estic, li responc que rebentat, però que no havia vingut fins aquí per retirar-me i hem diu; -va canviat les bambes, per les cales, posat el casc i el guants i flotem-li gas, jo, no molt convençut, responc que si.

Comencem el primer tram amb btt, el temps de mitja en el tram era de 1:00h i el temps més ràpid 50 minuts, el vam completar en 55 minuts, delatant a 2 grups que ens treien 20 minuts, no recordo molta cosa, ja que en Cesc em va dir segueix-me roda i no facis res més i així ho vaig fer, arribem en el segon avituallament, jo ja no era persona, en Cesc allarga el braç i em don un petit “xute” de cafeïna. Ara anem a per el penúltim tram del raid, treck més recorregut per una cova. A la pujada, en Cesc es va posa darrera meu per ajudar-me a pujar amb més facilitat, un cop arribem a la cova, el “xute” va començar a fer afecta, ja tornava a ser jo, la cova va ser molt guapa, sobretot la sortida per l’altre costat, tractava de passar per un forat que tenia de diàmetre poc més de 50 cm, i jo no es que sigui “petit” , però ho vaig aconseguir !! . Després de la cova vam anar a buscar la ultima balisa, molt ben amagada per cert i vam anar un altre cop al segon avituallament per agafar les btt, allà ens van dir que estàvem desqualificats, ja que per poder classificant-se teníem que passar els dos components del mateix equip per meta, en Cesc un cop escoltat això em va dir si volia fer el últim tram per anar a buscar la ultima balisa de btt o agafar un altre camí saltar-nos la balisa i arriba a meta a temps i vaig decidir agafar la segona opció, 50 minuts després varem arriba a meta.

Tot i estar desqualificat, les emocions d’alegria, superació, satisfacció amb mi mateix i moltes més no me les treia ningú, havia acabat el meu primer Raid, en categoria Aventura !!, la única cosa que em va saber greu va ser no poder-lo acabar amb el meu company Quimo, m’hagués agradat molt poder creuar meta amb ell, de fet era el meu únic objectiu abans de començar el Raid.

Després de dutxar-me i descansar, vaig veure arribar els dos cracks de l’equip, en Toni i en Tito, que van quedar en segona posició a 5 minuts dels primers, a categoria elit, molt grans !

Aquesta experiència forma part de les millors experiències que he viscut dins d’aquest gran equip, format per persones Increibles !!

Text: Jaume Ferrer