Imatge: Cuita el sol 2012, Ferran Díaz |
Mai més ben dit, sortim d'una competició i entrem a una altre, aquest cop el nostre company Ferran Diaz, el raider que quan corre mai es cansa el puta! I dic això per què el passat Diumenge 12 d'Agost va participar en la carrera del Fau, juntament amb un futur fitxatge de l'equip, un futur company Jaume Garcia. La carrera del Fau consistia en una mitja marató de muntanya que es realitzava a Maçanet de Cabrenys,on tenia un total de 22km i 1200m de D+. Doncs amb aquestes distàncies es va col·locar en la 15ena posició davant de 200 participants més, amb un temps de 2h 15 min a 18min del primer classificat; mentrestant el futur company, en Jaume va fer un temps de 2h 35min i una 35 ena posició.
Molt contents dels resultats.
Mentres uns aprofitant per fer curses, o anar-se'n a fer una travessa pels Pirineus i a sobre enviar les fotos ( Toni aquesta te la tornarem), altres estan de remada ( havera si així aconseguim que baixi una mica el ritme corrents, per què ens ofeguem) i altres ens aburrim encara més com en Ruben i jo ( sempre em tenia ben hidratat amb la cerveza) i decidim dedicar moltíssimes hores en crear un gran vídeo o documental es podria dir ( que ens va portar molts problemes, vam suar més que entrenant!), de 21min de la ruta BTT de 4 dies, que intentarem que estigui penjant el blog, pels que penseu que pot ser interessant o simplement per veure la nostre cara patint una estona. Aquí us deixo el petit text que hem ficat el final del vídeo, espero que algú que ens segueix que li agrada aquest mon i veu interessant el que fem li sigui útil en algun moment de la vida. Aquest breu text del llibre "Jugar con el corazón, Xesco Espar" que el mestre Ruben a adequat a la situació us serveixi en moments difícils. Gràcies a tots els que ens seguiu, ens dona forces per seguir endavant i tenir aquest blog ben actualitzat.
Descubreixes que la vida es un joc de polsades i també la muntanya, perquè en els dos jocs, la vida o la muntanya, el marge d'error es molt petit: Mig metre de frenada abans o desprès i no ho aconsegueixes, un pinyó de més o un de menys i no l'atrapes.
Les polsades que necessites estan totes el nostre voltant: en cada corva de cada sender, en cada pujada per arribar el coll, en qualsevol baixa que apurem la frenada.
En aquest equip ens deixem la vida per aquesta polsada. Perquè quan sumem totes les nostres polsades, això marca la diferència en arribar junts o no, entre viure o morir. Mireu el vostre company, mireu-lo als ulls, veure algú que lluitara per aquesta polsada amb vosaltres. Veureu un company que es sacrificara per aquest equip, per què sap que, arribat el moment, vosaltres fareu el mateix per ell. Això és un equip, senyors. I, o bé creixem ara com un equip o morirem com simples individus.
Cesc Torrent, Illa de Rodes Raid Team.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada