diumenge, 2 de setembre de 2012

7 dies de ferrades i ports mítics amb bicicleta de carretera!!


Quina gran setmaneta: Ferrata Combe de la Roche, Col Agnel, Brenta en 2 dies, Passo Gavia, Passo dello Stelvio, Ferrata La Brigue.
Divendres 24 a les 23.30 hores de la nit comença el viatge d’en Ruben i en Toni cap a Brenta. Estem nerviosos i emocionats a la vegada; en Ruben porta anys somniant amb aquestes ferrades i jo, tinc ganes de provar la bicicleta de carretera per uns ports mítics.
De camí al nostre objectiu aprofitarem per fer una ferrada (Combe de la Roche) i un port de muntanya (Col Agnel). I així és, realitzem de bon matí, després de dormir una miqueta la ferrada amb una horeta de temps. Una via molt divertida amb algun tram tècnic i sobretot molt bones vistes. A continuació dinem una micona i anem a fer el Col d’Agnel, la meva estrena oficial amb bici de carretera (només l’havia agafat un cop). Gràcies Roger per deixar-me la teva bicicleta!!;). Coronem el port després de 2 hores d’esforç i 25 kms i moltíssim desnivell. Espectacular!!
Seguim el nostre camí i arribem a Madonna de Campiglio (http://www.campiglio.it/) el dissabte a la nit, camp base de Brenta. Busquem un lloc per dormir amb la furgo i a descansar.
Ens llevem d’hora i com ens temíem el temps no és bo. Passejem per Madonna, comprem i anem a l’oficina de turisme. El bon temps arriba dilluns, per tant, optem per esperar. Passem el diumenge preparant el material i descansant. La nostra idea és passar 3 dies i 2 nits; portarem el menjar i material per fer vivac. Anirem carregadets!
L’endemà a primera hora comença l’aventura. A les 8.30 pujem a 2438 amb el telefèric de Grostè I i II. Des d’allà iniciem la nostra ruta.
El primer tram; el Sentieri Benini és senzillet però amb una timba impressionant i unes vistes meravelloses.
Continuem a partir del coll de Tucket cap a Bochette Alta, el plat fort de Brenta. Un camí que transcorre a través d’escales i passos per la zona més abrupte i més alta del massís. Un recorregut únic i espectacular. Ens trobem força gent pel camí però avancem a bon pas. I arribem a l’alçada del refugi d’Alimonta, a on teníem previst fer nit, però per la nostra sorpresa anem molt bé de temps i decidim continuar fins el refugi Tommasso Pedrotti. Fa un dia sense cap núvol i molt bona temperatura la qual cosa ens permet allargar el dia i no patir pel temps.
A les 19 hores arribem al refugi després de fer la Bochette Centrale. Un tram espectacular que voreja el Campanille Basso, un pedrot enorme, molt preuat pels escaladors.
Carreguem d’aigua en el refugi i busquem una zona per fer el vivac. Quina sort, la zona està plena d’escletxes, i en una d’elles, amb gespeta inclosa, instal•lem el nostre campament.
Sopem unes pastes i a dormir ben aviat, estem cansats, han sigut més de 9 hores d’esforç. Fa una nit estrellada i gens freda, pels 2500 metres d’alçada que ens trobem.
L’endemà ens aixequem amb la llum del sol, són les 6 del matí. Hem passat una molt bona nit, una nit inoblidable sota un mar d’estrelles.
Avui toquen tres puja-baixa de 500 m de desnivell cadascú i el descens final a Madonna di Campiglio. Hem decidit fer la ruta de 3 dies en 2 dies, a tope!!
El primer tram ens porta fins el refugi Agostini a través del Sentieri Brentari. Cal destacar el descens per unes escales i diferents passos fins una glacera que per precaució ens posem els grampons.
Seguidament fem el tram més llarg d’escales, uns 200 metres per una canal impressionant. Es tracta de la ferrada de Castiglioni que ens porta fins el següent refugi: Apostoli. Arribem a les 12 hores, hora perfecte per fer una coca-cola i unes patates. Portem 5 hores de ruta amb un sol exigent.
Seguidament agafem el Sintieri Ideale, el més dur amb diferència. Un terreny molt pedregós i amb fortes pendents. Després de 4 hores de lluita arribem al refugi de Brentei. No ens dona temps de fer un altra tram equipat: el Sosat. Decidim agafar via directa cap a Madonna Di Campiglio, seguint un camí preciós, molt transitat per famílies, passant per dos refugis: Casinei i Vallesinella, amb una cascada impressionant.
Arribem satisfets després de més de 12 hores de caminada. Tenim ganes de canviar-nos i disfrutar de la cuina italiana, ens ho hem guanyat!! Anem a celebrar-ho en una pizzeria italiana. Ens posem les botes: una pasta i una pizza per cada un amb birra a dojo!!

L’endemà continuem el nostre viatge cap a Bormio, eix central dels tres Mítics: Gavia, Stelvio i Mortirolo. 3 grans ports de bicicleta de carretera d’Itàlia.
Per la tarda del 29 d’agost ens dona temps de fer el Gavia. 25 kms de pujada amb trams molt durs. Cap al final del recorregut atrapem un “iaio” que es pica amb nosaltres; increïble!! I em pregunta l’edat: “quanti anni hai tu?” i li contesto: 35, i ell em diu que en té 65!!! Finalment el deixem enrera i arribem amb menys de 2 hores a dalt el port!! Com hem disfrutat! Això de la bicicleta enganxa!!
Trobem un càmping, ens instal•lem i anem a fer una volta per Bormio. Un poble molt atractiu. Comprem al súper i anem a sopar. Consultem la previsió del temps i a partir de demà a les 11 hores la cosa pinta molt malament. Per això, decidim matinar (7h) i anem a fer l’Stelvio, un port mític, amb 34 “tornate” (revolts de quasi 180º). Una pujada exquisida pels amants de la bicicleta i la muntanya: 2760 metres d’alçada. Arribem a dalt i el mal temps apareix, fa una fred que pela. Iniciem el descens i arribem al càmping congelats, dutxa d’aigua calenta sisplau!!!
El dijous 30 per la tarda viatgem cap a la Birgue, una població que ens ve de camí de tornada en la qual aprofitarem per fer una via ferrada molt interessant, amb una tirolina de 120 metres!!!
El divendres 31 ens llevem i fem la via. Una ferrada exigent amb varis desploms, per mi, la més dura que he fet mai. La tirolina; IM-PRESSIONANT!!!
I divendres a les 20 hores arribem de nou a casona!!
Quina gran setmaneta; Gràcies Ruben per compartir aquests dies amb mi!!
Toni Muné







Col d'Agnel


Passo Gavia

Passo dello Stelvio

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada