Sembla
mentida que ja faci un any. Ja ens trobem a Pont de Suert en Toni, l’Alfons, en
Jaume, en Ruben i el nostre assistent habitual en Lolo.
Aquest
any hem decidit traçar un itinerari que ens permeti fer algunes vies ferrates i
pujar algún cim a peu que combinarem amb la quilometrada habitual de btt,
sempre buscant els corriols més autèntics que trobem. Ens basem amb els
itineraris estrella de Aramon Bike: Epic Trail i Turbon Extrem,és a dir, una
gran volta a la Penya Montanyesa i a la muntanya del Turbon. Tot el recorregut
per Osca, just a tocar de Catalunya.
Dilluns
24 de juny amb una bona previsió de meteo per tota la semana comencem amb la
via ferrata del Tossal de Miravet al Pont de Suert. Una via fácil que enllestim
en una horeta i que ens serveix per escalfar-nos després de les 5 horetes de
viatge des de Roses.
Molta
calor, despleguem la nostra super carpa, dinem i cap a mitja tarda quan el sol
afluixa una mica ens iniciem l’itinerari en BTT pujant cap al poble de Bonansa
per acabar al camping de Les Paules. Recorregut senzill on destaca un tram de
corriol que ens toca fer portejant la bicicleta fins al poble d’Alins: és el
que pot pasar quan busques el recorregut més autèntic.
El
grup funciona bé, l’Alfons té dubtes sobre si resistirà els 5 dies i en Ruben
l’espatlla contracturada, però tot dins de la normalitat. Cervesa de rigor,
sopar preparat pel Lolo, tot en ordre…
Dimarts
25 tenim una bona tirada en BTT que comença en un corriol preciós fins a Espés
que ens compensa l’esforç del dia anterior portejant la bcicleta. Dura pujada a
la colladeta Duran i tram mixte per la cara nord del Turbon fins arribar a
Seira i gaudir d’un bon dinar/picnic. A partir d’aquií asfalt amb tendencia a
baixar fins a Campo on podem veure les destrosses de l’aiguat de la semana
anterior. A partir de Campo iniciem pujada fins a la via ferrada de la Foradada
del Toscar: pujada llarga, dura i per carretera massa ample. A relleus i amb
paciència arribem al peu de la via, ens equipem i cap amunt.
La
via es molt xula en el seu primer sector: bones agulles i canals. El segon
sector proposa alguns flanquejos on en Jaume s’oblida de respirar. El tercer
sector no està a l’alçada dels anteriors. La baixada és molt directe i una mica
perdedora, com sempre, anem molt ràpid i atrapem al grup del davant. Reprenem
les BTT per baixar fins a Campo i trobar una zona on passar la nit per lliure
ja que no hi ha camping pels voltants.
Dimecres
26 es presenta el dia més dur de la ruta (sort que abans de començar no ho
sabiem). Iniciem la jornada pujant per asfalt fins al poble de Viu,
avituallament Lolo i per pista amb rampes duríssimes fins al coll de Cullivert:
molt dur. A partir d’aquest coll ja tenim sempre la visió del cim de la Peña
Montañesa: el nostre proper objectiu. Ara transitem per un corriol més o menys
planer molt maco entre boscos que es converteix en una pista en lleugera pujada
fins a La Collada a 1.500m d’alçada. Aquí amaguem les btt en el bosc, agafem
les bambes i pugem caminant fins al cim de la Peña a 2.200m per una canal de
pedres que riu-te`n del Pedraforca. Pujada super directe i molt dura cap al
cim,fa moltíssima calor i no tenim portecció dels arbres, la pendent és molt
forta i costa mantenir l’equilibri: en Jaume s’enrecorda perfectament de cada
pedra, li podeu preguntar. Des del cim unes vistes meravelloses de 360º on
destaca el Monte Perdido que encara manté gruix de neu.
Baixada
super ràpida per la pedrera on ens divertim molt i practiquem l’esquí. Reprenem
les btt i ens endinsem al MITIC corriol de que ens portarà a Oncins on ens
espera en Lolo. Tan sols us diré que en els anys que porto en BTT podem dir que
aquest ha estat EL CORRIOL. Molt variat: a vegades ràpid fàcil ,a vegades
tècnic, grans vistes,... ho té tot. Ens hi deixem la pell i arribem després
d’uns inolvidables 30 minuts destrossats al poble de Oncins. Aquella sensació
de cansanci però de plaer màxim, de saber que ho has donat tot sobre la btt,
que l’has amortitzat: els frens, la suspensió, l’equilibri del quadre, etc...
Descansem
a la carpa instalada al poble de Oncins i baixem per carretera i pista fins a
trobar el riu, a partir d’aquí ens espera una horeta per un corriol arran de
riu molt maco però molt dur, ple de tobogans terrorífics i trams de porteig que
, deprés de 8 hores de ruta, es fan molt durs. Arribem al poble de Lafortunada
i estem obligats (i agraits) a fer la ultima mitja hora per carretera asfaltada
fins al camping de Salinas de Sin. Descans, dutxa freda (o quasi) per alguns,
sopar, dormir.
Dijous
27 tenim per davant un itinerari en btt aparentment simple: asfalt en pujada
fins a Plan, 1000m de pujada i 1000 de baixada per passar el coll de Sahun i
arribar a la vall de Benasque. Molt macos els túnels de la carretera fins a
Plan. Pujada de més de 1’30 hores fins al coll de Sahun on els més joves acaben
d’apendre que vol dir regular-se, menjar i patir per mantenir el ritme. La
baixada al principi per pista es molt ràpida i el final per corriol és
indescriptible: mireu el video quan pogueu i ho entendreu. Cap al migdia
(increible) arribem al camping de la Borda d’Arnaldet a Sesué: dinar, piscina,
migdiada i Toni, Alfons i Jaume van a fer la via ferrada del Castellaso a
l’esprint, curteta, amb cabretes pel mig i algun stopper. Per la tarda/nit anem
a Benasque a sopar guarrades (que ja toca), i entrem a la botiga Barrabés per
constatar ho pobres que som.
Divendres
28 és l’últim dia: motivació evident, però és una etapa molt llarga de btt amb
3 pujades enormes i el cansanci acumulat de 4 dies molt intensos. En acabar la
primera pujada i baixada de 700m de desnivell tenim el típic moment surrealista
de cada ruta amb l’averia mecànica aparentment simple que és complica molt: són
moments molt surrealistes, si veieu el video ho hem passat càmara ràpida i tot
i així ja cansa. Encarem la segona pujada cap a les Villas del Turbon voltejant
la cara sud del Turbon que és clarament
més lletja que la cara nord que vam fer el primer i segon dia. La
carretera està en obres, fa molta calor i arribem molt cansats al collado de
Planatuzal. Si la pujada ha estat dura la baixada és un drama de pedres i
pedres, una veritable llàstima i una tortura pels braços i l’esquena. Arribem a
l’ultim avituallament abans de l’última pujada i es repeteix el encadenament de
desgràcies mecàniques surrealistes de cada ruta. La part positiva és que som
capaços de montar la cadena i les dos rodes de la btt 26” vella d’enToni en un
plis-plas.
Com
us podeu imaginar aquesta darrera pujada respon als tòpics de dura, superdura i
megadura. Primer tram asfaltat per castigar, segon tram de rampes de terra amb
pedres super dures que quasi perdem l’equilibri per matar-nos i tram final més
rodador però que no para de pujar per enterrar-nos. El pobre Toni amb la btt
vella i la suspensió trencada i bloquejada pateix més del necessari.
Arribem
adalt del darrer coll: el cap de Montost a 1.750m, tornem a Catalunya i ens
espera una baixada preciosa per prats d’herba, ramats de cavalls salvatges i
vistes espectaculars. Darrera baixada
per asfalt on en Jaume aconsegueix fer un “interior” al Ruben despres de 5 dies
i gran abraçada en arribar de nou al Pont de Suert i acabar la nostra ruta
d’aquest any als Pirineus.
Molt
orgullosos i feliços, abraçats amb el nostre estimat assistent Lolo comencem
arecollir totes les coses, saquegem un Caprabo i reprenem les 5 hores de viatge
fins a casa parant a fer el bocata en un bar molt estrany i amb el sentiment de
felicitat de cada estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada