Com ja es tradició en els darrers anys, en Toni i jo
aprofitem la darrera setmana d'agost per fer un stage intensiu pels Alps.
Aquest any em inclòs tres dies en el
parc nacional de Cevennes (al massís
central francès).
Els primers tres dies ens vàrem moure pel Mont
Aigoual , Florac i Mende realitzant un parell de barrancs, un parell de voltes
en bici de carretera i algunes vies ferrates. Entre elles la via Rochefort que
està considerada la via ferrata més dura d'Europa (amb raó) amb un extraplom
final que ens va portar al límit.
El quart dia va ser el trasllat cap als Alps, tot el dia plovent, perfecte.
Tot el dia el Toni dormint, perfecte.
Arribem als Alps italians, a Susa. Al dia següent
tindrem feina.
El cinquè bici de muntanya per pujar al coll de la Finestre,
un coll preciós de 18 km mig asfaltat i la part alta de terra. Espectacular i
preciós: 45 paelles, de les quals 17 en un mateix quilòmetre, una locura.
Per la tarda una combinació de via ferrata arran de
barranc i tornada per dins el barranc a Orrido di Foresto. En acabat ens
traslladem aprop de la frontera amb França, al poble de Fenils per atacar al
dia següent un altre monstre: el Mont Caberton.
Sisè dia de bon matí sortim amb les btt per afrontar
quasi 2.000 metres de desnivell i arribar al cim del Chaberton a 3.100 metres:
Record!!!!
Després de 1h45' de pujada a ritme fort estem a la
cota 2.400 i ja portem els darrers 20 minuts arrossegant la bici i encara ens
queden 20 mes fins arribar al coll a 2.700 metres. Aquest cop el repte em
supera, no em compensa i decideixo fer mitja volta deixant al Toni continuar
tot sol. Decisió molt difícil però en aquell moment és el que sentia, no
m'estava divertint i , tot i la responsabilitats en els reptes, això no deixa de
ser un joc.
La baixada amb el fre de darrera totalment fos també
va ser un joc molt divertit. Si voleu ho proveu: baixar 1.300 m de desnivell
tan sols amb el fre de davant: se n'apren molt...
En Toni arriba al coll i pot ciclar els darrers 400
m de desnivell fins al cim fent unes esses increïbles. Molt emocionant
l'arribada del Toni a la fortalesa del Mont Chaberton, us recomano que veieu
el vídeo que estem editant, posa la pell
de gallina. Us quedarà molt clar fins a quin punt treballem en equip, o més que
això potser...
Per la tarda fem un pont penjat de 400 metres de
llargada (el més gran del mon diu la propaganda) i acabem entrant a França i
fent el barranc d' Acles, curt però amb una cascada molt xula.
Anirem a dormir al peu de l'aiguille de Lauzet, l'objectiu
per demà.
Ens llevem el 7è dia a la furgo amb les rutines de
sempre, penseu que portem 4 bicis i tot el material per barrancs i via ferrata,
tot un festival organitzatiu en una furgo amb un espai d'uns 6 metres quadrats,
però amb els dies de pràctica ens hem anat adaptant.
Avui toca una via ferrata clàssica d'alçada que
acaba a 2.700 m al cim d'una agulla molt estètica. Després de 3 hores ja tornem
a la furgo amb la feina feta. Per la tarda ve pluja.
Jo apuro i pujo en bici de carretera al coll de
Granon a 2.400 mts (un altre per la colecció). Per la tarda turisme a Briançon
i anem baixant cap a l'estació d'esquí d’Orcieres ( aprop de Gap).
8è dia, avui toca pujar a 2.500m per fer la tirolina
més llarga d'Europa: 2 km de tirolina, 1'30" arribant a 120 km/h. Flipant,
volem. Les gravacions del Toni amb la Gopro són antològiques ( torno a recomanar
veure el vídeo).
Acabada la tirolina fem una via ferrata que ens ve
de camí molt senzilleta però amb molt
bones vistes i seguim de tornada a casa amb una darrera paradeta a la montagne
de la Lure: un preciós coll amb bici de carretera amb un paisatge lunar a la
part alta molt especial. En Toni no està molt motivat i acabo pujant jo sol a
un ritme molt guay per mi després de tants dies d'esforç: jo trigo 1h5', el
problema es que el record està en 46', està clar que som de perfil baix....
Però amb il·lusió.
Son les 7 de la tarda, després de 8 intensos dies
tornem cap a casa amb uns records molt intensos i amb la sensació d'haver fet
molt reptes esportius, haver portat una bona convivència en 6 metres quadrats,
i haver-nos divertit molt que és el més important.
Espero que l'estiu vinent ens tornem a veure en el
camí dels Alps...
Sapere Aude
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada