Entrenar, entrenar i entrenar amb seny!!!

Li diuen SORT, però és CONSTÀNCIA.
Li diuen CASUALITAT, però és DISCIPLINA.
Li diuen GENÈTICA, però és SACRIFICI.

Ells PARLEN, tú ENTRENES.

Raquetes de Neu i esquí de muntanya

Doncs l'equip de Raids també toca la neu, fa un parell de setmanes sessió d'esquí de muntanya a la Massella, pujant fins al cim de La Tosa ( 2.540m) amb una temperatura molt agradable i unes vistes espectaculars, això si, fora pistes poca neu que es veia. I aquest passat Dilluns sessió de raquetes de neu per la zona de Coll de Jau i el Pic de Meandres, meteorologia totalment contrària fred, vent i neu! Tot i això no ens vam fer enrrere i 14km de ruta amb les raquetes.

Mitja marató de muntanya de l'Albera

A les 8 del matí baixàvem del cotxe a Llançà. Anàvem a recollir els nostres dorsals i targetes de pas i tornàvem al cotxe per preparar-nos. Mentre ens estem canviant ens anem trobant diversos membres de l’equip. En la 3º edició de la mitjà marató de l’albera-Llançà hi participaven en Kuku, en David Solis, en Ferran, l’Ari, l’Alfons i en Jaume. Ens trobem tots a la sortida per fer-nos la foto d’equip, excepte en David que es va perdre en la multitud. La sortida estava plena de corredors disposats a donar-ho tot. Ens col·loquem a les primeres línies de la sortida. De cop sonen les campanes senyalant les 9 del matí i sona el tret de sortida. Sortim a un ritme molt alt amb el grup capdavanter. En Ferran i l’Alfons surten molt ràpid seguits per en Kuku i en Jaume, en David i l’Ari van tot darrere nostre també a un bon ritme. Entrem a la pista i es presenta el primer corriol de pujada, en Ferran el supera sense problemes i gual que en Kuku i en Jaume, l’Alfons té un petit problema que el soluciona de seguida i continua la cursa. En el primer control ens trobem amb en Ruben que ens fa fotos i ens anima. La cursa continua, el següents trams els fem a una gran velocitat fins ha arribar a la pujada de puig d’esquers. Es fa duríssima amb un vent que en alguna diagonal fa que ens costi molt continuar corrents. Un cop a dalt toca la baixada que també es fa molt dura, acabem amb els quàdriceps ven carregats i amb alguna caiguda al cos. Començem a fer la cresta que ens dura cap a la carretera per fer l’últim sprint. Ens trobem en Ruben a l’últim coll també animant-nos i oferint-nos coca-cola i plàtans per si teníem rampes, moltes gràcies Ruben! L’Alfons ha tingut problemes musculars i es veu  obligat ha afluixar la marxa, en Kuku i en Jaume segueixen apretant fins que en Jaume té un dolor a les abdominals que el fa parar un moment just al començament del planer a 2km de la meta deixant que en Kuku continuí sol. Desprès d’un llarg kilòmetre d’asfalt arribem a la meta tots cansats i satisfets pels nostres temps. En Ferran va acabar la cursa rebentant el crono amb una 1 hora i 50 minuts. Tot darrere arriben el Kuku i en Jaume amb 2 hores i l’Alfons amb 2 hores i 4 minuts. Desprès va arribar en David amb 2 hores 23 minuts i l’Ari amb 3 hores. Gran actuació de l’illa de rodes raid team i ara a seguir treballant.

TEXT: JAUME GARCIA

Santa Bàrbara BTT + Nocturna Nit del Ter

El passat dimecres 9 de gener del 2013, cinc components de l'equip: David Solís, Víctor Mestre, Cesc Torrent, Jaume García i Toni Muné van participar en l'entrenament especial inter-setmanal a la Cellera de Ter. L'entrenament va tenir dues seccions: l'ascensió diurna i el descens nocturn del cim de Santa Bàrbara amb BTT i la cursa d'orientació nocturna de la Cellera de Ter organitzada pel club d'orientació Aligots.

La ruta en BTT va tenir una durada de dues hores sota una espesa boira. A l'arribada al cim, a on hi ha una espectacular Ermita, vam poder visualitzar un cel vermell gràcies a una posta de sol espectacular. Durant el descens es va anar fent de nit i els frontals van ser de gran ajuda. La baixada divertidíssima per uns corriols impressionants.

La cursa d'orientació va ser la primera experiència orientativa d'alguns, i com que no podia ser menys, tots vam fer el circuit més llarg i tècnic. Durant dues hores vam estar buscant 20 fites enmig de la foscor. Al final objectiu complert: totes trobades, un èxit.

Felicitats a tots per una gran cursa!!

Text: Toni Muné.

Ruta amb BTT.




Cursa d'orientació nocturna.

RUTA 28 + ascensió al Bassegoda a peu

Dilluns 7 de gener del 2013, en Cesc i en Toni ens trobem a Lladó a les 8.30 del matí. El repte és prou important, ruta 28 Salines-Bassegoda, no més apte per experts: 70 kms amb més de 2000 metres de desnivell positiu. La motivació és molt gran!

Iniciem la ruta amb pujada per variar. Ens esperen dues pujades importants fins arribar a Albanyà. Un cop allà, després de creuar el riu (ens queden els peus xops; sort que el dia és boníssim!! Quina calor!!), inicíem la pujda forta del dia. Més de 800 metres de desnivell positiu amb pujades criminals!! Déu n'hi do!!

La ruta passa pel coll de Bassegoda, però nosaltres continuem més amunt fins que la ciclabilitat ens ho permet. Després amaguem les bicis i cap al cim del Bassegoda passant pel pas equipat, una grimpadeta. El premi: unes vistes espectaculars!! Visibilitat total!! Des de la costa als Pirineus!!

Descansem i avall que fa baixada!! Tot el que havíem pujat, ara de baixada per una pista pedregosa i finalment per una pista pavimentada per Lliurona. Quines plegades a cada corba!!!

Arribem a LLadó després de 6 hores de ruta. Quina gana!! I quin tiberi!!! La iaia d'en Cesc ens treu menjar i menjar!! I vinga a menjar i menjar al costat de la llar de foc!! MMMMmmmmmm!! Gràcies!!

Text: Toni Muné.

RAID SANT QUIRZE

Començàvem el dia a st. Quirze del Vallès preparats per a començar el raid. En aquet raid hi participàvem dos equips de l’illa de rodes raid team , l’illa de rodes junior raid team format per en Ferran i en Jaume i el vailetes illa de rodes raid team format per la Jenny i la Ari. El raid començava amb una breu explicació sobre l’orientació per a tots els participants. Tot seguit vam començar el raid amb una petita cursa de sacs i tot seguit sortíem a fer la secció d’orientació a peu. Vam fer una gran secció arribant segons juntament amb els primers. Vam deixar les bambes de córrer per agafar les bicicletes i sortir a fer l’altre secció d’orientació en bici. Vam començar força bé, tot i tenir un petita caiguda només de començar, però cap a la valisa 4 que encara anàvem dels primers la pressió va poder amb nosaltres i vam cometre un petit error d’orientació que va provocar que no trobéssim una valisa i perdéssim temps. Vam acabar la bici i vam començar l’orientació urbana. No vam tenir-hi cap problema. Vam arribar a la meta amb molt de temps de marxa però sense una valisa. Això va provocar que a la classificació baixéssim alguns llocs. En resum, vam fer un bon raid tot i aquest petit error d’orientació.

Les vailetes illa de rodes raid team va acabar el raid dins del temps demanat, però també els va faltar alguna valisa per trobar. Tot i això també van fer una bona actuació.

Via ferrada Teresina 2012

Perquè fer-la de dia, podent-la fer de nit? Decidim embarcar-nos bastant membres de l'equip de raids cap a la muntanya mítica dels Països Catalans: Montserrat. On fem la gran via ferrada de la zona: la Teresina, una via que ens porta fins els cim més alt del massís de Montserrat: Sant Jeroni; des de Santa Cecília. 

Es tracta d'una via equipada amb diferents grapes i cadenes, però on també per poder seguir l'ascenció has de tenir bastant contacte amb la roca i saber col·locar les mans i els peus. Una via molt espectacular per les seves canals, els seus desploms, el tipus de roca, tram de desgrimpada, el seu entorn màgic...

TERESINA from Equip Illa De Rodes De De Raids on Vimeo.

Travessa Sadernes 2012

Doncs si, aquest cop a tocat Sedernes, la zona màgica de la Garrotxa. Sadernes es destaca per la seva gran quantitat de vies d'escalada, els seus barrancs, la gran quantitat de camins i corriols que te i l'espectacular paisatge que es pot observar u cop en trobes en el seu interior. Doncs aquest cop 4 membres de l'equip de Raids: L'Helena, Jaume, David Solis i en Cesc, van decidir embarcar-se durant tres dies consecutius a Sadernes, anant a visitar diferents llocs emblemàtics de la zona; tinguen com a "camp base" el refugi de Talaixà, un refúgi lliure de la FEEC on dormíem, menjàvem i  ens ho passàvem de puta mare! I aprofitant l'últim dia per fer alguna via escalant per la zona. 

Espectacular video del Raid del Segre (part 2)!!!

Video: Dani Buyo (genial!!)

Entrenament (7/11/2012): bike&run, patins i tir amb arc.

En l'últim entrenament realitzat a Roses hem presentat una nova modalitat: el bike&run. Els dos components de l'equip han de progressar pel terreny amb només una BTT. Aquesta modalitat l'hem practicat en un paratge idíl·lic: la Ciutadella de Roses.

Disfrutem entrenant, disfrutem de la natura i disfrutem del tercer temps!!!

Espectacular video del Raid del Segre (part 1)!!

El passat 6 i 7 d'octubre tres raiders de l'Equip van participar en aquest impressionant raid de 2 dies!! A veure si els reconeixeu!

 

Video: Dani Buyo

L'equip ILLA DE RODES RAID TEAM 2012-2013

Tri Raid de l'Ardenya: Un petit però gran equip

Aquesta imatge es mereix una publicació per ella sola, tot l'equip del Illa de Rodes Raid Team que va participar en el triraid de l'Ardenya, en el seu estat més humà, no tot és competir i en aquest equip això ho tenim molt clar, a l'entrada de sota teniu tota la crònica del raid.

Illa de Rodes Raid Team, sempre obrint camí.

Triraid de l'Ardenya: Semblava fàcil...

Un altre Raid per l'Illa de Rodes Raid Team, aquest cop el Triraid de l'Ardenya, disputat a Sant Feliu de Guixols aquest passat diumenge 28 d'Octubre. Un raid que estava format per tres disciplines esportives: BTT-O: 35 km, Trail Running i orientació urbana a peu: 11km i Caiac: 1km. Raid que a les 9h 22min donava la sortida a 50 equips, entre ells: 5 equips del Illa de Rodes Raid Team: Illa de Rodes Raid Team "Vailetes": Ariadna López i Jenny Trivño;  Illa de Rodes Makokis Team: Àlex Díaz i Cesar Rivero; Goodmuni Illa de Rodes Raid Team: Toni Muné i Ester Bonmatí; Collonuts Illa de Rodes Raid Team: Jaume Garcia i Alfons Deu; i els Illa de Rodes Junior Raid Team: Ferran Díaz i Francesc Torrent. 

On dels 5 equips que teniem representats, l'Illa de Rodes Junior Raid Team ( Ferran Díaz i Francesc Torrent) es van otorgar una tercera posició en el podi després de està defensant durant tot el raid la segona plaça, però els últims quilometres de cursa una punxada de roda, els va fer caure al tercer esgraó del podi,. desprès de 4h de cursa.

Crònica Illa de Rodes Junior Raid Team:

9h 15min, ens plantem davant de l'arc de sortida, fins aleshores estàvem ben tranquils, però a l'acostar-se en aquell sinuós arc inflable de sortida uns petits nervis se'ns fiquen en el cos, en aquest raid no sortim a acabar-lo, sortim a estar entre el tres millors del Raid. Sortida de un quilòmetre neutralitzat amb BTT fins a l'inici de la via verda. Arribem a l'inici de la via verda, diferents equips es fiquen a treballar davant del grup per estirar-lo i començar a marcar posicions, ens quedem 4 equips en el grup de davant, ritme alt fins arribar a la primera balisa, on ens "barallem" per marcar-la. La següent fita estava lluny, gairebé arribant al CC. Els equips que marcaven el ritme abans es cansen d'estirar el grup ( degut a que el primer tram era tot planer), la cosa comença anar de cap a caiguda, i li pregunto en Ferran si està bé de cames i em diu que si, que està perfecta En aquell moment decideixo sortir del grup i ens col·loquem cap davant a estirar-lo. 10 min anant a un ritme espectacular, cap equip ens dona un relleu, me'n canso i tornem a baixar el ritme, per fi algú respon i  es col·loquen ells a estirar, faltaven pocs metres per la balisa, havíem de fitxar-la els primers per poder arribar amb un petit marge de temps el CC i sortir el més ràpid possible a la orientació urbana. Sortida espectacular d'en Ferran de l'estela de la meva roda per anar a balisa ( vaja Sprint que es va fer!), arriba el primer, fitxa i sortim volant. Arribem al CC els primers, ens col·loquem les bambes de corre i sortim volant amb un altre equip cap a la orientació urbana, orientació urbana duríssima pel ritme que portàvem "picats" amb els segons, estàvem anant molt ràpid però les nostres cames estaven el 100%, arribem a les últimes fites de la O-urbana, una col·locada a dalt d'una església  en Ferran la fitxa i es fot un salt de 2m cap abaix per no perdre temps donant la volta que jo pensava que s'havia trencat algú i el "capullu" surt disparat diguen me " va anem que no es res", últims metres de la O-urbana, mirant el mapa em distrec i em fotu una bona nata contra el terra i el segons ens passen, m'aixeco super ràpid i aguantant el dolor seguim corrent el mateix ritme. Arribem segons amb una diferència d'uns 20s al CC, toca tir amb arc i ara direu "uiiii tir amb arc, les fletxes a Burgos" com a mínim això es el que vaig pensar jo, doncs no de les 4 fletxes que teniem dos en el groc i contaven les dos millor es a dir aconseguim la major bonificació de temps! 6min bonificats.ens canviem ràpid i tornem agafar les bicis, sortida i petita i única errada d'orientació en tot el raid que ens fa perdre un 5-6min. tram de BTT curt que ens fa arribar el peu del massís de l'Ardenya en tercera posició. Arribem, ens col·loquem les bambes i cap amunt (ens esperen un parell d'hores de trekking), pujada durada per una via semi-equipada  amb grimpades pel mig i pendent excessiva, veiem davant nostres els segons, els passem i els hi comencem a treure temps, a les baixades apurem i ens la juguem per anar guanyant temps, trobem la primera fita a dalt de tot del cim, veiem els primeres , hi ha una diferència de 1-2min com a molt comencem a fotre ritme arribem a la segona i tercera fita, ens tirem cap abaix a buscar les BTT, anàvem a un ritme alt però que les nostres cames aguantaven, ens sentiem còmodes i portàvem ja gairebé 3h competint al 100%, arribem a baix segons, agafem les BTT i sortim disparats, pujades infernals, molt dures però allà estàvem aguantant i trobem totes les fites. En Ferran anava cantant els diferents camins que sortien i em salva de cul en un moment que em despisto i la quadra per seguir amb el camí correcta. Arribem a dalt, descens per corriol ple de trencants però els solucionem sense cap problema. Arribem a la sortida del corriol i ens queden tres fites i dos són urbanes. De cop sento un crit: "cesc,cesc ! He punxat" problemes mecànics a últim moment! Canviem la roda volant i sota pressió, ens passa el segon equip i el quart, acabem d'arreglar la roda i sortim disparats a fer una pujada amb una pendent considerable, pugem a un ritme fort portem molt de desgast de  tot el raid, competint al més alt rendiment però no ens rendim desprès que ens passin  lluitem contra el nostre cap per seguir endavant i dir-li al nostre cap que podem avançar els tercers i colocar-nos en el podi, arribem el tram urbà, atrapem els tercers, anàvem més forts amb bici nosaltres que ells, marquem l'última balisa, els passem, última balisa, difícil de trobar a dalt de tot d'una torre, pugem que els peus no ens toquen a terra gaire bé. Sortim tots dos equips de costat, anem a mort, arrib al últim CC, toca caiac deixem les bicis i sortim disparats cap el Caiac, comencem a remar i sortim a una velocitat on els hi comencem a treure distància, balisem la fita de caiac, Ara si queden pocs minuts perquè s'acabi, mantenim la tercera plaça del podi, augmentem distància, arribem al punt inicial/final del caiac, 250m ens separen de línea de meta, comencem a corre disparats aguantant el dolor dels braços del caiac, la fatiga de les cames i el dolor de peus de corre amb les cales. Entrem a meta en tercera posició super contents de la feina feta, tot i els problemes mecànics a últim moment hem aconseguit recuperar la plaça al podi.

Cesc Torrent, Illa de Rodes Junior raid Team.

En mig raid tant en Ferran com jo vam recordar un correu i una frase que ens va enviar en Ruben, aquest correu i la frase ens va marcar molt per seguir lluitant i donar-li un podi a l'equip. ""L' ÈXIT es la pau mental que neix com a resultat natural de l'íntima satisfacció aconseguida al saber que un va fer el millor que va poder per convertir-se en el millor que un és capaç de ser."

Marató Puigsacalm Extrem: gaudint dels reptes!!

Sis del matí del diumenge 21 d’octubre del 2012, a fora, plou a bots i barrals. Quina mandra i quantes poques ganes tinc de córrer!!! Però m’enrecordo d’en Ruben que m’empeny cap a Sant Esteve d’en Bas. “Córrer per mi” em va dir.
Ell no podia córrer per problemes amb un dels seus turmells. La Marató Puigsacalm Extrem era un objectiu que ens havíem marcat els dos per la temporada i malauradament ell no podia córrer. Quina ràbia!!! Arribo a Sant Esteve d’en Bas, ja no plou, i la visibilitat és bona, veig el Puigsacalm, això m’anima.
Decideixo ser conservador, aniré amb motxilla; portaré aigua, menjar, roba d’abric i de recanvi. La previsió és que plogui a partir de la tercera hora de cursa. Estaré entre 6 i 7 hores a la muntanya segons els meus càlculs. Tinc ganes de gaudir i no de passar-ho malament. Mai he corregut 43 kms i 6000 metres de desnivell acumulat.
 8:05 del matí: Sortida!!
Comença la cursa amb un ritme infernal! Però a on van? Si això és molt llarg!! 2 kms d’asfalt que em destrossen els tibials. Marco un ritme còmode al mig del grup. Quan comença la primera pujada-corriol començo a trobar-me millor i avanço uns quants corredors.
Comença l’espectacle!! Corriol va corriol ve, entre boscos impressionants!! Disfruto com mai. Arribem al peu de la cascada del Salt de Sallent; meravellós!! Primera gran pujada fins la part superior del salt. Arribo al segon avituallament, menjo i bec i primera baixada. El terra patina molt i molt.
Segona gran pujada. Coincidim amb la cursa curta (25 kms) que han sortit una hora més tard. Passem el tercer avituallament que ens dirigeix cap a una canal equipada a on hi ha una mica de cua. Comença a ploure i refresca. D’aquí cap al cim del Puigsacalm. Ja porto 3 hores d’esforç.
Comença el descens cap al Coll de Bracons. Un descens d’alt risc: fang, fang i més fang!! Per unes pendents molt pronunciades i relliscoses. Patinada va patinada ve!!! Caic i em dono un cop al colze. Per sort, no ha sigut res, puc continuar!! Ja escolto els crits d’ànims del públic que es concentra al Coll de Bracons. Sembla que estiguin a tocar però encara tardo 10 minuts en arribar. Quanta gent! Quina il•lusió!! Menjo i gaudeixo del moment!!
Porto 3h 30 minuts a meitat de cursa. Vaig bé! Encara em queda una marxa més! Segons els meus càlculs la segona part no és tant dura com la primera! Però em queda una mitja marató més!!! Déu n’hi do!! Ressegueixo durant 7 kms un corriol que va per una carena envoltada per una bellíssima fageda. Ostres! Si que està lluny el següent avituallament??? Aquest tram se’m fa molt llarg!! Les pujades rellisquen molt i això augmenta l’esforç!! Finalment arribo a l’avituallament. Allà entenc les coses, no han pogut arribar amb el 4x4 a la zona que tocava posar l’avituallament i s’han vist obligats a posar-lo més lluny.
Vinga! Última pujada forta fins el Santuari de Cabrera!! 200 m de desnivell!! Ho he aconseguit! El Santuari està ple de gent que m’anima: gràcies!! Grans vistes de la plana de Vic. Ara toca baixada per unes escales interminables! Avituallament! “Vinga que ja ho tens” em diu una noia. I faig broma: “jajajaja!! Ja ho tinc? Encara queda una bona estona”.
En el següent tram em dirigeixo cap el pla d’Aiats. En aquest tram formem un grupet de 5 corredors. Ara tu davant, ara jo. Això motiva i fa tirar endavant. Arribem a Falgars d’en Bas. El que queda ja m’ho conec. Tram de pista duríssim i avorrit! Els companys de cursa comencen a patir problemes musculars, jo vaig molt bé!! Començo a deixar-los enrere.
Penúltim avituallament, quasi no paro. Queda una baixada. I quina baixada!!! Això sembla una pista de gel!!! Com patina!!! Poso els cinc sentits i baixo molt ràpid. Les cames m’aguanten. Últims dos kms de planer, això ja s’acaba. Puc augmentar el ritme i avançar alguns corredors. Ja veig Sant Esteve d’en Bas! I noto la presència d’en Ruben que m’ha acompanyat en tot el recorregut! L’hem fet els dos la cursa!! Una abraçada company!!
Acabo molt content: repte aconseguit! 6h 37 minuts!! 52 posició!! I el més important: he gaudit com un nen petit!! He aconseguit trobar el meu ritme per fer un bon resultat!!! 

Toni Muné