Comença la temporada de raids!!

Segona posició de l'equip Illa de Rodes Raid Team (Sílvia Mas i Toni Muné) al Raid de Caldes 2014.

Especial febrer: Coastering + Ferrata Cala del Molí.

Dimecres 12 de Febrer del 2014, podria ser un dimecres qualsevol però avui fem la primera ferrada de aquest any a Sant Feliu de Guíxols, combinat amb 8 km corrent pel camí de ronda.

Quedem al Decathlon de figueres en Pineda, l´Alfons, Pere, Yasin, Sergio i jo, un cop tots junts anem cap a Girona a buscar el nostre capità en Toni. Arribem a Sant Feliu on trobem una tarda solejada de Febrer però amb un vent fred que fa que la sensació tèrmica sigui freda, ens canviem i fem el tall del camí de ronda, recorregut bastant planer però amb alguna part amb bastants esglaons. Una hora i quart corrent amb boniques vistes i els esglaons de pujada que fan tremolar les nostres forces.

Després de córrer ens equipem per fer la via ferrada, ens assegurem que portem tot el material i que estigui bé posat. Avui venen nous components de l’equip algun dels quals es la primera vegada que fan una ferrada, segur que els agradarà molt! Toni decideix intercalar els raiders nous amb els més experimentats per seguretat i comencem… Una via molt diferent a les que normalment fem, ja que fer una ferrada a la vora del mar és una sensació totalment diferent a fer-la a la muntanya però igual de gratificant. Hem trigat una hora i mitja en fer la via, on se´ns ha fet de nit i hem acabat tots posant els nostres frontals per poder acabar-la. Una ferrada variada, fàcil, diferent i preciosa que segur que alguna vegada tornarem a fer.

Text: David Solís

FOTOS

Patins!! Progressant adequadament!!!

FOTOS

Run&bike

Pluja = BTT + trail + Rapel pel Cap de Creus

Aquest mes de Gener l'entrenament especial ha consistit en una combinada de 8 hores de 55km de BTT per les pistes i corriols més emblemàtics del Cap de Creus, donant el tret de sortida/ arribada a Roses i passant per Cadaqués, Cap de Creus i Port de la Selva. Entre mig d'aquesta volta amb BTT vam afegir una secció de trekking pel far del Cap de Creus i la Cova del Infern d'una 1 h aproximadament i per rematar la feina, al final de la última pujada de la jornada amb BTT i coincidint amb que la pluja desapareixia després d'estar 6h acompanyant-nos: ràpel espectacular!!!

FOTOS

Ripoll - Sant Feliu de Guíxols amb BTT

Aquesta és la crònica d’un dels entrenaments més difícls que he realitzat amb l’equip de raids, especialmente a nivell mental que és el múscul més important per mi.

Els dies  anteriors a l’entrenament les coses no han anat com nosaltres haguèssim volgut a l’equip: ens costa molt fer entendre als nous raiders ( i a alguns veterans) que anteposin el NOSALTRES al JO, que pensin abans en el bé de l’EQUIP  que no el seu benefici PERSONAL. Suposo que per alguns son molts anys seguits creient-se el centre de l’univers.

Ens costa molt, a vegades és molt frustant i estàs apunt de tirar la tovallola, deixar-ho estar i dedicar-me jo també  només a MI i als MEUS.

Per sort o per desgracia a mi m´han educat d’una manera que em resulta impossible abandonar.

Fa tres anys vam començar amb en Toni aquest projecte amb tota la il.lusió del món però amb tot el desconeixament i la bona fe de l’univers. No teniem cap referència, cap model a imitar per sentar les bases d’una escola de raids d’aventura.

Teníem i seguim tenint molt clar el COM volem fer les coses però el dia a dia i la personalitat dels diferents raiders any a any ens fan pendre decisions noves, normatives de funcionament i condicions d’accés cada cop més restrictives a les diferents activitats.

El món canvia molt depressa i és evidentment que jo em faig vell ja que hi ha coses que no entendré mai i cada cop les entenc menys i les reflexiono amb una barreja de ràbia i estupefacció fins que em torna a guanyar la il.lusió per un futur que no tinc clar que arribi mai pero les persones estem forjades de somnis,  perquè si no somiem estem morts (Kilian Jornet). Jo segur que si.

La veritat és que el meu esperit romàntic mai hagués volgut haver de perdre tanta energía en aquestes normatives i paperasses, continuo somiant en un món ( com a mínim en el micro-cosmos de l’escola de raids) en el que les coses es facin de manera natural, basades en la il.lusió dels seus participants, en la seva responsabilitat i el sentit comú. (tot i que ja sabem que sol ser el menys comú dels sentits)

Basades en VIURE de veritat.

Jo sóc herència d’aquesta concepció del món per part de molta gent (pares, companys de feina i esport, etc…) a la qual mai em cansaré d’agraïr la feina que van fer amb mi.Ara sóc jo qui intenta deixar el seu gra de sorra per les noves generacions amb la máxima humilitat i enèrgia  que puc. I de moment encara puc més.

Des de les 5:30 de la matinada i després de moltes dificultats i passar dos o tres moments de bloqueig mental i amb molts ganes de plegar i anar a dormir amb la meva xicota i la meva filla vam aconseguir arribar a Ripoll una hora i mitja més tard del previst.

David Solís, Alfons, Carlos Manera, Toni, Ruben, Tito i el nostre àngel de la guarda Lolo com assistència i en Salva Manera facilitant els mitjans de manera heroïca. Que grans que sou tots!!

Ripoll, 15 de desembre, 9 del matí, 4 graus sota zero… una nevera de les bones.

Canviar-se de roba ciclista es converteix en un acte de fe molt gran. Sort que porto les jaquetes noves d’hivern pels companys i anem força ben preparats per la FRED amb majúscules.

En Carlos no tant (15 anys) i això en el nostre món es paga car: al cap de 30 minuts de rodar ja no sent els peus, calia que portar uns cubrebotes o la típica bossa de plástic si no tens els 20€ pel Decatlon. L’hem de carregar a la furgo d’assistència amb el psicòleg Lolo i al cap de 30 minuts ja està un altre cop amb nosaltres a dalt del coll de Santigosa. Jo crec que s’enrecordarà del concepte: els éssers humans tenim fred… tots.

El recorregut en btt de Ripoll a Sant Feliu de Guíxols són uns 135 kms amb dos petits colls i un terreny favorable i molt rodador. Empalmem les tres vies verdes de la provincia de Girona, el repte atrau: de la muntanya al mar.

El primer tram fins a Sant Joan de les Abadeses per pista asfaltada està tot glaçat, costa molt que la musculatura funcioni, silenci, dolor a les extremitats,un equip, comença a sortir el sol sobre uns camps totalment gebrats de glaç, imatgesd’una bellesa extrema… perfecte:és el que busquem.

Molta fred, els 4 graus negatius es multipliquen degut al vent aparent que generen les nostres bicicletes rodant sobre els 20 km/h. La sensació tèrmica resultant no mola, calculeu…

Algunes fotos i videos que podreu veure existeixen gràcies a l’heroïcitat del capità, en Toni ha aconseguit treure`s un guant i agafar la cámara en marxa. Jo no puc, no sóc capaç de fer-ho, tinc les mans com un Clik de Famòbil.

A Sant Joan deixem la via verda del Ferro i ens comença a tocar el sol, pugem el coll de Santigosa per asfalt i anem agafant temperatura, alguns massa temperatura i tot.

A la baixada llueix un formidable sol sobre la plana de la Garrotxa: preciós, no ho oblidaré mai.

Baixada molt ràpida per asfalt, em pico amb el meu pare que ens fa l’assistència en cotxe, em guanya.. que cabrón, ni tan sols m’ha deixat l’oportunitat de poder ficar-li la roda en un interior de curva i mira que jo les apuro pero és el meu pare i em coneix massa bé. La inercia de les 29” del Toni també m’acaba guanyant, aquest cabron també em comença a conèixer massa bé.

A Olot empalmem la segona via verda que ens portarà fins a Girona, rodem ràpid a relleus fins a Sant Esteve d’en Bas on comença el segon i últim coll de la ruta : el coll de Bas. En David Solís comença a patir però ens anem esperant i ens agrupem tots a dalt. Els següents 25 kms són de baixada I ben agrupats avancem molt ràpid per Sant Feliu de Pallerols, Amer, La Cellera de Ter fins arribar a Anglés.

Ara  la via verda ja es planera fins arribar a Girona, ja portem més de 3 hores d’esforç.

En Solís torna a patir però lluita com un campió fins a la primera i única parada llarga de la ruta, a Girona al km 90 aprox.

Admirable com ha lluitat en Solís per no perdre roda del grup però ,per mi, encara molt més admirable com enten la filosofía de l’equip i decideix plegar en aquest km 90, puja al cotxe en benefici del grup. Per mi aquest tio és un heroï, un dels que no sortiran a la foto final però dels que donen el veritable sentit i força a un equip. Tot el meu respecte per ell, aquest és el seu merescut homenatge i us puc asegurar que gran part de la força amb la que tirava del grup en els següents quilòmetres estava inspirada en ell. Grande Solís, un plaer pedalar al teu costat.

Després de la parada de 30 minuts per menjar el taper a Girona el cansanci es comença a notar de valent, ara arranca la part de l’aventura. Ara qualsevol detall compta: menjar i beure bé, trobar el ritme adequat per tot el grup, que els més forts donin bons relleus al davant i que els de darrera agafin bé els rebufos, etc…

Empalmem la tercera via verda de la ruta que ens porta fins al mar, és molt planera i amb algunes baixades llargues. Passem per Cassà de la Selva i arribem a Llagostera, kms 115 aprox.

A partir d’aquí és tot baixada i planer en els darrers 5 kms. Aquest és el momento en el que els que tenim més forces sobre la btt ho donem tot en benefici dels companys, és el momento de demostrar que som un equip i no una banda que es pica de diumenge en diumenge per aplacar els seus egos.No som 7 corredors , som un equip.

És el meu momento i el d’en Toni, per un seguit de circunstàncies més o menys desafortunades, avui, en aquest momento, som els dos raiders més forts sobre la bicicleta i cal treballar posant-nos al davant a tirar i tapar el vent el màxim que poguem evitant que es trenqui el grup.

A diferencia del que pot semblar no és un càstig, tot el contrari, és un privilegi: poder treballar pels companys de l’equip que confíen i es senten segurs amb mi, sentir el vent a la cara, les pulsacions al màxim i les cames que presionen al màxim cada pedalada, concentra`t al màxim, la meva vida està en cada pedalada, pendent del més mínim indicador del meu castigat cos de 39 anys que em permeti posar un pinyó més dur i augmentar un xic més la velocitat, et sents molt molt VIU,…

Buffffff, em torno a emocionar collons….

És un d’aquells momets que ja he explicat altres vegades en el que tens la sensació d’estar en el lloc i amb la gent amb la que vols estar i això mitiga molt el dolor, passa a ser secundari, tolerable, ja em podeu creure ja, si algún dia heu arribat a tenir aquesta sensació el dolor es controla, tot es controla aleshores…

Saps que ho dones tot, mires al teu costat, mires al darrera, totes les mirades dels companys en sintonía, saps que  están apunt per donar-te el relleu, saps que som un equip i que en aquell momento el pensament de tots està en avançar el més ràpid posible per aquells collons de pista, per què? Per res, absolutament per res, es la inutilitat de l’objectiu final el que li dóna tot el sentit a les formes, per mi és com una obra de art, estem creant poesía en moviment sense cap més objectiu final que no sigui disfrutar del momento i fer que sigui el més perfecte possible. Entenc que des de fora costi molt d’entendre i tan sols vegin 7 pringats pedalant com locos per un camí i com que no és cap cursa doncs no importa… quina llàstima.

Aquests moments compensen sobradament la frustració que sentía aquest matí i aquests darrers dies i em fan tirar endavant i recobrar la il.lusió.

Suposo que cadascú ho veu a la seva manera: per alguns potser la victòria ha estat en arribar al final, o en arribar en el menor temps posible, no ho sé, cadascú és com és…

En el meu cos jo sento aquella música de fons que m’encanta d’aquell reportatge de Informe Robinson de Canal+ sobre el ciclista profesional Markel Irizar. És aquell momento en el que els seus companys d’equip parlen d’ell i l’admiren per la seva capacitat de treball i la seva entrega total per l’equip…”Born to fight”, amb aquella música de fons… i jo somio desde l’evident distància de la meva mediocritat, que els meus companys d’equip en puguin veure també així, que estiguin orgullosos de la meva feina i d’aquest equip.

Això és el que passa pel meu cap arribant al final del repte d’avui i ho volia compartir amb vosaltres.

Arribem a Sant Feliu de Guíxols després de 7h25’. Objectiu complert? Us asseguro que per mi és el de menys… jo em quedo amb les felicitacions i abraçades dels companys a la platja, la forta (molt forta) abraçada del Tito “gracias tio de verdad, para mi muy grande!!!” i el seu enorme somriure, amb en Tito tot és sempre molt, també em quedo amb l’abraçada del Lolo el nostre assistent i el meu pare i les d’en David Solís del que ja n’he parlat abans i l’aplaudiment d’en Salva Manera quan tornem a Figueres, ell que ho ha donat tot des de la llunyania per tal que nosaltres poguessim arribar aquí. I la meva Marta lluitant i estimant per igual tot el dia en solitari amb la meva filla, això si que és una aventura.

Tingueu molt clar: nosaltres sortim a la foto dels triomfadors, tots ells están en el més fons del meu cor. Aquesta m’agradaria que fos la meva herència.

Text: Sapere Aude.

ARWC 2013 Costa Rica

Aprenem dels més grans!! Raid d'expedició - NON STOP - World Championship que es celebra a Costa Rica.

Teams: http://live.arcostarica.com/static/teams/6.htm

Corredors/es catalans/es a seguir: Grifone - Platja d'Aro (equip número 6) Albert Vilana, David Tarrés, Jordi Capell, Marta Riba, Antioguia Trangoworld (equip número 19) Xavi Rodriguez, Pep Sanchez, Monica Aguilera Viladomiu, Thule Adventure Team (equip número 57) Albert Roca.

Equip espanyol a seguir: Columbia Vidaraid (equip número 5) Urtzi Iglesias, Jon Ander Arambalza Valverde, Barbara Bomfim, Marco Amselem

Aquí teniu el Raid més dur dels últims temps, la ruta: http://live.arcostarica.com/route/index.cfm

Podeu seguir el raid en directe: http://live.arcostarica.com/

Ànims a tots els participants!!! Gassssssssssssss!!!

Video promocional:

Una de les proves que realitzaran!!!

Especial Salt del Fitó!!!

Premiats per la Promoció de l'Esport!!!

Ahir es va celebrar la II Nit de l'Esport de Roses. L'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes va guanyar el premi per la Promoció de l'Esport. Des d'aquí voldríem agrair a totes les persones que han ajudat a que això hagi sigut possible. Visca l'esport!!

Visitem la Mostra de Figueres!!!

Gran Denis Urubko: "El millor alpinista és el que torna viu a casa"

Raid Popular Caldes de Montbui

Les “vailetes” de l’Illa de Rodes Raid Team (Ariadna i Jenny),  el dissabte 23 de novembre, teníem previst participar al raid d’aventura de Caldes de Montbui, però per culpa d’una lesió, vam haver de fer un canvi d’última hora i passar a anomenar-nos “vailets”.

A les 7:30 del matí, ja estàvem al pàrquing del camp de futbol de Caldes, muntant bicis i preparant tot el material que necessitaríem per la gran jornada. I sobretot, estàvem intentant no quedar glaçats pel fred.

A les 8:00 tocava el breafing i, un cop vam tenir el mapa, començar a decidir quina seria la millor ruta. En aquests moments vam tenir algun dubte sobre si triar el camí que semblava fàcil o aventurar-nos per corriols. Per sort, vàrem ser prudents i això va significar avançar a molts dels equips.

A les 8:30 els 30 equips de la categoria aventura ja començàvem a pedalar. Amb una immillorable orientació varem arribar tercers al control canvi i això va fer que ens motivéssim encara més per donar el millor de nosaltres i poder quedar en una molt bona posició.

Sabíem que anàvem molt bé de posició però no gaire bé de temps, per tant, vàrem decidir deixar tres balises que ens quedaven molt lluny i assegurar poder realitzar les proves següents i arribar a temps a la meta.

Llavors tornava a tocar agafar les bicis i per últim una cursa d’orientació urbana on havíem de respondre un seguit de preguntes i realitzar proves especials (slackline, tir amb arc, ràpel de 25 metres i electron).

Amb un esprint final i rampes a les cames de la vaileta de l’equip, vam arribar a les 15:00 en punt a meta. Llavors un bon entrepà de botifarra i a descansar mentre esperàvem els resultats.

Finalment ho vam saber: 3r de 30 equips!!! Vam pujar a buscar el premi i cap a casa amb un somriure d’orella a orella i un mal a les cames impressionant.

Si mirem les classificacions a dia d’avui, sortim com a quarts. Suposem que devien tenir algun problema amb la puntuació de l’equip que surt com a tercers. Però bé, tercers, quarts... el més important és que vam poder gaudir d’un gran raid.

Resultats.

Text: Jenny Triviño.

L'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes nominada a la II Nit de l'Esport Roses 2013

Roses reconeix la feina ben feta dels últims anys de l'Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes proposant-la com a finalista en l'apartat de Promoció de l'Esport. El proper dia 30 de novembre a les 20h al teatre de Roses es proclamaran els guanyadors. Us hi esperem a tots/es!!

Finalistes a títol de PROMOCIÓ DE L'ESPORT:

- Club Atletisme Roses.

- Associació Esportiva Escolar Illa de Rodes.

- Grup d'Esports Nàutic de Roses.

Rogaine del Cap de Creus

Aquest passat dissabte en Cesc i en Toni participàvem al Rogaine del Cap de Creus; jugàvem a casa. Per un cop no ens havíem de llevar molt aviat!!

Ens trobem al Port de la Selva a les 9h per esmorzar i preparar el rogaine. El rogaine consisteix en realitzar el major número de punts en 6 hores. L'organització et dona un mapa amb unes 45 fites amb diferent puntuació i tu has de fer la millor estratègia segons les teves habilitats tècniques i físiques.

A les 10.40 s'entreguen els mapes i tenim 20 minuts per decidir l'itinerari. Fa una mica de fresca, bufa la tramuntana i sabem que el terreny és dur i feréstec. Decidim fer primer la part interior del mapa i allunyar-nos unes tres hores del punt d'inici i després tornarem per la costa.

L'inici és molt dur amb una pujada molt dura plena de matolls amb punxes. Ja vèiem que la cosa serà dura, el sotabosc és molt més espès del que pensàvem. En Cesc a la primera pujada ja nota la seva inactivitat el cap de setmana anterior afectat per un virus. El Rogaine penso que se li farà llarg i així és... 

A partir de les tres hores ja li apareixen les primeres rampes que no el deixaran fins al final. Però com és habitual amb ell ho lluita moltíssim; quin esperit de sacrifici!! És un fora de sèrie.

A mig rogaine hem de reduir les nostres ambicions i variar l'estratègia i retallar el nostre itinerari. Un parell d'errors d'orientació ens han fet perdre temps juntament amb zones molt verdes que han augmentat la duresa de la competició.

Finalment arribem 1 minut abans del tancament de meta amb les forces molt justes. Amb un gust agredolç: decebuts amb l'itinerari realitzat i contents amb l'esforç realitzat. Aconseguim una desena posició molt meritòria vist el nivell dels equips participants.

Text: Toni Muné.

http://rogainecapdecreus.wordpress.com/

Entrenament BTT-O i circuit al gimnàs!!!

Segueix la formació dels nous raiders. Aquest passat dijous ha tocat practicar l'orientació amb bicicleta. Els raiders ja saben que no és fàcil orientar-se i conduir la btt a la vegada a altes velocitats. És important reduir la velocitat i llegir bé per no fer més kms del compte.

Després d'un bon exercici d'orientació amb btt, en Ruben ha delaitat els seus fans amb exercicis al gimnàs!!!


FOTOS

Campionat de Catalunya de BTT-O

El passat 3 de novembre assistia al Campionat de Catalunya de BTT-O amb ganes de fer un bon resultat. Era la meva primera i única BTT-O de l'any i la meva segona participació en un Campionat de Catalunya. Havia entrenat físic però la tècnica la portava una mica fluixeta, només havia practicat en algun raid d'aventura, i això es va notar. Vàries errades d'elecció d'itinerari però vaig apretar fort de cames, no hi havia més remei... Les vaig portar al límit.

Al final, bona recompensa a l'esforç realitzat; una meritòria segona posició darrera de l'actual campió d'Espanya i especialista en BTT-O; David Toll.

Text: Toni Muné.

http://campcatbtto2013.blogspot.com.es/

VIDEO DEL CAMPIONAT DE CATALUNYA DE BTT-O 2013