IN MEMORIAM

El dia 8 d’octubre en una conversa informal en el Trofeu Ferran Santoyo a Capolat amb l’Albert Vilana ens animem a fer equip per participar en el Raid del Segre. Necessitem un altre component i s’afegeix en Dani Terrisse, company de l’Albert.

Per mi, és un nou repte, ja que serà un raid de dos dies amb dos corredors molt poderosos.

Durant l’última setmana fem els últims preparatius i s’uneix a l’equip, com a assistència, en Josep Luz.

L’equip ja és complert, ens bategem com: Trempant t’empaito!!

Un dia abans del raid rebo una mala notícia des de Burgos, la meva iaia CUCA està ingressada a l’hospital. L’endemà, mateix dia del Raid, ens comuniquen que no cal que ens desplacem ja que la situació és crítica; és qüestió de hores o dies...

Després de rumiar-m’ho decideixo participar en el raid i comunico la situació familiar a l’equip.

Em desplaço amb l’equip ILLA DE RODES JUNIOR TEAM (Cesc Torrent i Ferran Díaz) cap a Camarasa, sortida del raid.

La mateixa nit iniciem el raid amb una etapa pròleg molt divertida i original. Es tracta de amb l’ajuda d’un mapa anar al punt 1 a buscar un cubell i desplaçar-nos al punt 2 o 3 i portar a l’arribada el cubell ple d’aigua. Comencem en molt bon peu i quedem primers. Bonifiquem 15 minuts. Provem la coca típica del poble i cap a dormir!

6 del matí, diana!! Mengem i últims preparatius.

El Raid l’iniciem amb una BTT. Donen el mapa i... sortida. Tinc problemes en posar el mapa en el porta-mapes i ja tenim molts equips al davant. Però quina velocitat? Que el raid és molt llarg? Els companys em diuen: vinga!! I els perdo de vista!! Arrenco i a fondu darrera seu!! D’aquí al final de l’etapa el ritme serà infernal!!! En dos kms ja som al davant! El ritme és impressionant!! Mai havia anat tant ràpid, de moment aguanto però el meu cap em diu; fins quan aguantaré a aquest ritme? I el Dani i l’Albert estirant-me!!! Estan molt forts!!

Realitzem una primera secció impecable i arribem al rogaining a peu. Només tenim una hora per fer-lo i només fem una part ja que només es bonifica temps. El ritme segueix altíssim!!

Tercera secció; tornem agafar les bicis. Tenim uns quants equips al davant que no han fet el rogaining. Pedalem fort i anem recuperant temps. El ritme segueix sent infernal, començo a notar l’esforç a les cames. No fallem en orientació i arribem al kayak en tercera posició a 15 minuts dels primers que no han fet el rogaining.

Secció de kayak de 10 kms pel pantà de Canelles en els quals aconseguim atrapar els primers en el tram final. Treiem el kayaks de l’aigua amb un porteig sota un sol de justícia i una pujada fangosa duríssima.

Continuem amb la secció reina: trekking, ferrada, ràpel, parapent, escalada i tir amb arc. Forta pujada que aprofitem per menjar, aquí no val parar, fins a Corçà i ens dirigim cap a la Pertusa. Allà fem la ferrada d’Urquizo Olmo. En aquest tram estic molt cansat i em falten les forces, necessito un descanset. Sortosament l’equip de Madrid ens passa just abans de començar la ferrada i els tenim a davant. Van molt lents!! Em va perfecte! A mitja ferrada aconseguim passar-los i arribem a la zona de ràpel! Baixo el primer a tota pastilla! L’equip de Madrid també rapela per la segona línia. Marxem primers direcció el parapent. Ja portem més de 7 hores i el sol apreta. Tram molt dur i llarg de treking, anem avançant com podem. Jo lluito per controlar els dolors musculars que tinc a les cames. L’equip de Madrid ens segueix a poca distància.

Finalment, després d’una pujada de més de 400m de desnivell, arribem al cim, d’on es tiren els parapents. Som els primers!! Això vol dir que un dels tres es tirarà en parapent (els tres primers equips tenien l’honor) i estic de sort: sóc l’únic que no m’he tirat mai i sóc el que va més cansat!

Experiència inoblidable i molt recomanable!! Al final del vol l’emoció i el record de la meva àvia em fan caure unes llàgrimes! Gràcies Jordi per un vol impressionant!!!

Els meus companys segueixen el treking fins la zona d’escalada i, finalment, cap a la zona de tir amb arc, on els estaré esperant per acabar el raid junts a la plaça del poble d’Àger. 

Acabem l’etapa en primera posició amb més de 2 hores d’avantatge sobre els segons. Anem de fàbula.

Ens reunim en el càmping per preparar l’etapa nocturna i rebo la notícia que la meva iaia ens ha deixat. He de tornar cap a casa.

Gràcies companys per una etapa de Raid molt exigent i inoblidable!! La propera serà!!

CUCA: l’esforç que he dedicat a aquest Raid és per tu. Descansa en pau.

Toni Muné

Agraïments: Al Dani i l’Albert per la seva comprensió, suport i companyerisme durant tot el Raid, el Josep per la seva fantàstica assistència, en Ferran i el Cesc per la seva comprensió i suport (i un tros de pizza) i el Dani Buyo per portar-me tant amablement i desinteressadament a buscar el meu cotxe a Camarasa.