Selènika 2012

Veure el nom de Selènika i el primer que em ve el cap son els

 primers 30 Quilòmetres. 

La sortida va ser a les 08h04min del diumenge 30 de Setembre a Navarcles, una data que em costara oblidar; m'esperen 95km i 2.500m de D+. La sortida va ser exageradament ràpida, semblava que anàvem a corre un cursa de 25-30km només, i no era així, encara quedaven 95km per davant.! I s'havia que si volia anar a fer un bon temps havia d'aguant el ritme que posaven al davant. Les primeres dos hores van ser infernals, el terreny molt fangós i no et deixava rodar del tot bé, havies de fer un plus d'esforç per aguantar el ritme, a part no et donava temps ni de veure aigua, a la que paraves un moment per treure el bidó et passen 5 tius com a mínim, arribo el primer avituallament, ni el vaig mirar! Vaig continuar endevant começa la pujada més forta de totes 8km de pista trencada amb una pendent mitjana del 8,2%, imagineu-sa el que se'm passava el cap en aquell moment. Aquell tipus de pujada escalonada i el terreny se'm donaven bé, començava a deixar gent endarrere i em sentia molt fort de cames, cap tipus de molèstia ni fatiga. Arribo a dalt desprès de 48min pujant aquelles rampes, ràpid descens cap a baix que va durar tristament ni 10 min i tornem a enfilar una altre rampa que em fa arribar al segon avituallament, aquest cop paro, però es una parada que no et deixa ni respirar, carregant aigua i menjant alguna cosa de la manera més ràpida possible i ale, a tornar-te enfilar sobre la burra encara quedant 55km, semblava una parada dels F1 a boxes, ni 2 min que ja tornava a pedalar, descens preciós per un corriol que em beneficiava tornant a  passar a més gent encara ( com es portava la doble en aquest terreny!),  un petit "repexo" un altre curt descens i enfilem una altre rampa de la mateixa categoria que les altres, no et deixant aixecar el cap! Arribo el tercer avituallament aixeco el cap, miro si em queda algu de menjar i aigua, encara tenia provisions escasses  però en quedaven, decideixo no para i seguir endavant ( aquestes decisions sembla molt fàcils de prendre ara mateix, però quan portes 4h sentat sobre un tros de plàstic cobert amb una fina capa de tela, no son tant fàcils). Miró la gràfica, sabia que fins el següent avituallament segons la gràfica era un terreny de 4 repexons de res, semblava  suau comparat amb el que portavem.. I UNA POLLA! Pujades infernals, no em faltava un pinyó més petit, sinó, un plat sencer! En aquell moment em van començar a venir unes rampes infernals en el abductor dret, no m'ho podia creure, rampes?¿ Em va començar a venir el cap que havia de plegar, que com podia ser que em vinguessin rampes amb el que havia entrenat, portava "només" 4h 30min, en altre curses més llarges aquesta temporada no m'havia enrrempat i aixó que portavem 11h de cursa, com va ser en el Bas xtrem. No entenia la situació, tot i el dolor no parava, sabia que si parava en allà el mig em costaria tornar arrencar, i malauradament en aquell moment em torbava sol, portava uns 5km rodant sol i quan no saps el que ve i encara quedant quilometres es fa molt dur... Segueixo pedalant, en 10 min se'm passant les rampes, "canto" una petita Victoria amb la lluita que tenia entre el meu cap i les meves cames, descens molt còmode que em va deixar pensar que que cony passava amb les rampes, la repsosta la vaig trobar molt fàcil, les primeres hores vans er a un ritme infernal fent que no podies ni veure ni menjar, la primera mossegada la vaig fer a les 2h 30min de cursa i el primer glop d'aigua a les 2h, va ser un error que segurament em seguiria passant factura.  Quedava una altre "pujadeta" i un descens llarg i arribava el últim avituallament. La "pujadeta" es deia collet de Marfà un nom que sempre recordarè de lo infernal que va ser, rampes duríssimes durant 2km que no s'acabaven mai. Arribo a dalt la fatiga es comença a notar, el meu cap s'intenta distreure amb altres coses i s'intenta no pensar amb plegar, sinó amb arribar, em comença a venir diferentes persones el cap, ajudant-me d'una manera psicològica a seguir endavant ( en aquest moment et sents satisfet de tenir gent que en cara que no hi son fan que no et rendeixis) . Ràpid descens per pista arribem el últim avituallament, un altre cop una parada de 2 min per carregar el mínim d'aigua per no portar més del necessari i engresar una mica la cadena que semblava una orquestra  una dona molt amable em diu si volia reflex, que veia " que em tremolaven una mica les cames i no era gaire normal", vaig pensar que el que no era normal era jo però bueno, això es una altre història. Queda una pujada d'uns 10km, al inici de la pujada em torno enrampa i aquest cop no duren 10min, sinó gairebé el triple, em comença a passar gent i gent i més gent, uns 30 vaig calcular, em recupero a poc a poc i el mig de la pista trobo un grup de persones animant digen que només quedaven 2km de pujada i després tot baixada fins a Navarcles, en aquell moment em creixo, pedalo el més ràpid que em permetien les cames, arribo a dalt del tot del coll, tenia enrrempat el braç i els dits de les mans, però em tiro cap a baix, en aquell moment veia que ja era  meva la selènika i començava una lluita contra el rellotge per intentar fer el millor temps possible, començo el descens    per un corriol espectacular, torno a passar gent, s'acava el corriol i una pista molt trencada amb molta pendent queda per endevamt, no tinc miramens i em tiro cap a baix; ràpid però em control, s'acaba la pista 1km planer i entrem el poble, un poble de 4-5 cases per dir-ho d'alguna manera, però tot el poble estava bolcat amb la Selènika, l'últim km que era per dins del poble estaven les esseres plenes de gent, semblava la final del Tour, un moment espectacular, aixeco el cap i veig l'arribada, entro i el primer que penso es que puc està molt content del resultat i encara em queda molta feina per endevant. 06h 04min  que mai oblidarè.

En aquest tipus de proves es de saber controlar el teu cos i el teu cap;  i no deixar que el voler més  pugui amb tu, sinó que per acabar pots estar molt satisfet.

Cesc Torrent.