dijous, 10 d’octubre de 2013

Grandíssim Raid del Segre 2013!!!

Tot això comença a mitjans d’estiu quan en Toni i jo comecçem  a pensar a inscriure’ns al raid del Segre. No havíem fet mai cap raid junts i vam decidir inscriure’ns a aventura i fer un raid un raid dos setmanes abans per veure si anàvem bé com a parella. Portàvem tot l’estiu entrenant molts de cops junts (per no dir tots els entrenaments junts) però no havíem pogut competir junts. Al final ens vam inscriure als dos raids. Per problemes de l’organització el raid amb el que ens havíem d’estrenar es va suspendre. Amb en Toni  vam pensar “Estrenar-nos com a parella en el raid del Segre és una locura però ho hem d’intentar”.  Pels que no sabeu de que va això del raid del Segre són dos dies de raid amb molt molt poques hores per dormir.

Divendres 4
Ja erem divendres, avui comença el raid. Portàvem esperant aquet dia des de mitjans de juliol. En Toni i l’Ari ja venien cap aquí a la Pobla a carregar el meu material i acabar d’arribar fins a Pont de Suert. Quan vam ser a Pont de Suert vam anar a buscar els dorsals i desprès a preparar el material de l’etapa pròleg i ordenar una mica la furgo que estava plena fins a dalt. L’etapa pròleg consistia en una orientació urbana nocturna amb preguntes i per acabar-ho de rematar va ser per relleus. En aquell moment a mi em va entrar una mica la por, només feia que pensar “i si no ho faig prou bé?””i si no sóc prou bo com per competir al costat d’en Toni?”. En Toni em va veure com em canviava la cara i em va animar de seguida. Vam acabar l’etapa en desena posició, això volia dir que el dia següent sortiríem 10 minuts més tard (que en un raid tan llarg no són res). Vam muntar les bicis i ens vam posar a dormir que demà ens esperava un dia molt llarg i molt interessant.

Dissabte 5
6 del matí sona el mòbil per posar-nos a esmorzar un gran plat de pasta amb carn. Vam canviar-nos i ens vam posar la roba per anar amb bici. Començava a estar una mica nerviós i tenia ganes d’estar sobre la bici i començar ja el raid. La primera secció eren 26km de bici i 1200m de desnivell. No vam tenir problemes amb l’orientació excepte en una fita on ens vam trobar gran part dels equips del raid, la fita estava desplaçada i la vam deixar estar. Quan vam tornar a arribar a Pont de Suert desprès de 2 hores 30 min i un bona caiguda baixant. La següent secció era la via ferrada, ens preocupava una mica perquè pensàvem que ens trobaríem “stopers” però quan l’Ari ens va dir que només teníem elits a davant vam pensar “segur que no trobarem stopers”. Vam parlar massa ràpid, l’aproximació a la via ferrada la vam fer a un molt bon ritme i des de baix ja veiem gent pujant. Quan vam ser al principi de la via ferrada vam començar a pujar a un ritme força alt però sense desgastar-nos massa. Quan vam acabar el primer tram o fins i tot una mica abans vam veure el que ens esperava. Una cua super llarga de gent pujant per la via ferrada a un ritme no massa alt. Ens va tocar esperar-nos a darrere de tot i enlloc d’enfadar-nos vam aprofitar per estirar bessons i recuperar una miqueta per a poder mantenir el ritme que portàvem. Un cop acabada la via ferrada amb en Toni estàvem molt molt bé de forces, de moment no ens feia mal res i ara ens tocava un trekking per anar fins al kayak. L’Ari ens va preparar una taula amb entrepans de nutella, coca cola, aquarius i dos bidons amb isotònic, tenim la millor assistència del món pensàvem amb en Toni. La següent secció no pintava gaire complicada, trekking de 4km i 300m de desnivell. En aquesta secció vam fer l’únic error d’orientació que vam fer en tot el raid, però el vam saber solucionar molt ràpidament i en tres quarts d’hora ens vam plantar al kayak. A la secció de Kayak ens esperava una sorpresa no gaire agradable, bé més que una sorpresa en varen ser dos. La primera va ser que havíem de transportar el kayak durant uns 10 minuts fins arribar a la platjeta i la segona sorpresa va ser que com que el pantà havia baixat molt el nivell de l’aigua a la platja hi havia molt i molt de fang (sens enfonsaven els peus fins als turmells). La ruta pel pantà va ser molt xula i vam anar a un ritme altíssim. Quan vam arribar a la platja on hi havia d’haver-hi la fita jo vaig pujar amunt a buscar-la i en Toni em va esperar a baix girant el kayak. La fita estava força mes amunt del que em pensava i a més vaig pujar sense mapa, sort que en Toni em va explicar on era sinó no l’hagués trobat pas. Vam tornar pel mateix camí cap a la platja i en aquella tornada vam descobrir que anàvem primers de la nostre categoria i que anàvem just a darrere de l’equip Grifone. Això ens va animar molt i en el trekking següent vam anar a un ritme força alt tot i que feia força pujada. Just desprès d’aquet trekking tocava el barranc de Viu de Llevata. Vam arribar molt ràpid i ens vam començar a preparar les coses per anar al barranc mentre menjàvem. Ja portàvem 9 hores de raid i ens trobàvem molt bé. Entrem al barranc i avançem molt ràpid, fins que a mig barranc a mi em va venir el “baixon” i vam haver de baixar el ritme. Havia menjat poc i no portàvem cap barreta, tocava gestionar el “baixon” de la millor manera possible per no haver de baixar massa el ritme. L’aigua estava molt freda i això feia desgastar moltíssim el cos. En el barranc vam tenir un petit problema que ens va fer perdre una mitja hora respecte els nostres perseguidors, enlloc de sortir per la sortida normal de barranc ens van dir al breafing que havíem de continuar pel riu fins a trobar un pont. Quan nosaltres estàvem al mig del barranc va haver-hi un canvi de plans i no ens en vam assabentar i nosaltres tots feliços vam continuar barranc avall fins al pont. Quan vam arribar al pont...SORPRESA!! no hi havia ningú! El que vam fer es començar a pujar barranc amunt fins que una furgo que feia assistència ens va veure i ens va explicar el que havia passat i li vam demanar que avises a la nostre assistència que l’esperàvem al pont. Va ser molt amable i en 10 minuts vam tenir a l’Ari al pont preparant-nos les bicis. Vam menjar i ens vam preparar tan ràpid com vam poder per a posar-nos de seguida sobre la bici i remuntar el temps perdut. En 15 minuts ja estàvem pedalant amunt i només ens havien passat 2 equips d’èlit, els segons d’aventura continuaven al barranc. Això ens va animar molt i vam començar a pedalar però sense apretar massa ja que ens quedava molt de raid per endavant. Va ser una bici força fàcil sense massa desnivell i molt repartit en els 22km que havíem de recórrer. Ens va atrapar la nit a la meitat del recorregut però no va ser problema i quan ja portàvem 12 hores i 10 minuts de raid vam arribar a la meta de la primera etapa. Vam ser el primer equip d’arribar a meta i 10 minuts més tard arribava els Grifone i el segon equip d’aventura. Eren les 9 del vespre encara quedaven 2 hores per començar l’etapa nocturna. Ens vam preparar la motxilla per a la nit amb sac, tenda, ... i vam menjar caldo que ens va preparar l’Ari. Jo vaig dormir mitja horeta abans de posar-nos a córrer un altre cop. A les 11 de la nit començàvem la segona etapa, vam sortir nosaltres amb els Grifone, encara faltaven equips per arribar però tenien temps de sortir fins a les 12 de la nit. Al primera i la segona fita no van ser gens difícils i a la tercera vam tenir una mica de dilema, o ens la jugàvem en un camp a través dubtós i feiem un volta força llarga. Vam decidir fer la volta llarga i els Grifone i l’equip de Madrid que anaven darrere nostre a aventura van decidir per prova el camp a través. De camí a buscar un pont per creuar el riu vam veure que el riu no tenia massa profunditat i vam decidir creuar-lo amb els frontals apagats per que els altres dos equips no ens veiessin. Va ser una jugada mestre per què a ells no els va sortir be el camp a traves i van haver de fer marxa enrere. Anàvem primers davant dels Grifone, amb en Toni estàvem super emocionats perquè a més a més anàvem a un ritme alt amb la motxilla plena i no ens feien mal les cames. Vam aguantar tot el trekking amb l’equip Grifone i a les 12 i quart de la jit arribàvem a la zona de vivàc. L’organització ens va donar un got de caldo calent que va entrar molt bé perquè feia força fresqueta. Vam muntar la tenda i preparar els sacs per dormir. Jo fins a les 2 del matí no em vaig poder adormir i en Toni mes o menys també. Tocava descansar que demà al mati tocava tornar a arrencar a les 4 del matí.

Diumenge 6
A les 4:10 del matí sona el rellotge d’en Toni, toca aixecar-se i començar a preparar coses. No havíem dormir massa be i quan vam treure el cap de la tenda vam descobrir que feia fred i vent. Ens aixequem i 5 minuts més tard es va aixecant cada cop més gent. Pleguem els sacs, la tenda i ho tornem a posar tot a la motxilla, ens vestim amb la roba per sortir corrents i mengem uns croissants de xocolata, que estaven boníssims, i en Toni s’escalfa aigua per fer-se un cafetó. A les 4:50 ja estem gairebé tots els equips preparats per sortir. I a les 5 ens donen el mapa i tots a córrer cap a Barruera un altre cop. Aquet trekking va ser genial, amb una nit ben estrellada i uns corriols fantàstics. Vam arribar a Barruera els primers. L’Ari ens esperava amb menjar i enlloc de prendre dos cafès van entrar dos Redbulls. Ens vam canviar de roba per agafar la bici i ens vam carregar les bambes de còrrer a la motxilla i ja estàvem preparats per afrontar la tercera i última etapa del raid, BTT+trekking+BTT.
La primera secció de BTT va ser duríssima, pujada de 1000m de desnivell. Vam començar la pujada de nits i mentre pujàvem veiem els frontals de gent que encara estava fent el trekking fins a Barruera. Anàvem a un ritme brutal, per davant només teníem l’equip Haglofs i a darrere el Grifone. Amb en Toni estàvem al·lucinant del ritme que portàvem, anàvem molt forts i això ens motivava a mantenir el ritme. L’equip Grifone ens va avançar, com era d’esperar, i a partir d’allà fins arribar al final de la primera secció no ens va avançar ningú més. Desprès d’una pujada mortal on va haver-hi rampes que vaig haver de baixar de la bici, ens tocava un trekking d’alta muntanya. Eren 400m de desnivell, allà dalt i feia fred i ens vam abrigar per pujar amunt, pel meu cap només pensava una cosa “Jaume, has d’aguantar és l’última pujada” vam aconseguir arribar a dalt i baixar va ser un moment. Quan estàvem a baix vam veure que arribava un “peloton” d’equips d’èlit i també hi havia l’equip d’aventura que anava segon. Quan vam arribar a la bici altre cop en Xavi ens va dir que portàvem una hora d’avantatge sobre el segon. Això ens va donar una tranquilitat bestant gran. La segona secció de bici va ser més fàcil, a part d’un parell de rampes assesines. Despres d’un corriol fantàstic tornem a ser a Barruera amb un somriure a la cara. L’Ari ens esperava davant de l’arc, només ens quedava fer slackline i una proba especial. La proba de slackline la vam passar sense problemes despres d’una gran actuació meva jajajaja, i la prova sorpresa es tractava de partir un tronc en 3 talls amb una massa i tascons. Estava tan cansat que no podia gairebé ni aixecar la massa sort d’en Toni perquè si fos per mi no l’hagués pas trencat. I desprès de moltes hores de raid vam acabar-lo.
Cares de cansanci, satisfacció, però sobretot de felicitat de formar d’un equip com l’Illa de Rodes Raid Team que com més dies passen més grans i forts soms.
Agrair sobretot a l’Ari la grandíssima assistència que ens va fer. En tot moment teníem el que necessitàvem, sempre les bicis a punt, el menjar, la roba,...La millor assistència del raid sense cap mena de dubte i esperem que en el pròxim raid torni a acompanyar-nos. GRÀCIES ARI!
I per últim moltíssimes gràcies Toni per deixar-me competir al teu costat en una aventura d’aquestes dimensions. Han estat moltes hores de raid però no les canviaria per res del món, ha estat un cap de setmana molt intens i desprès de tot l’estiu entrenant junts ha estat un bon estreno com a parella. Espero poder viure més aventures com aquesta amb tu! GRÀCIES!

P.D: que sapigueu que just al principi del raid a la secció de bici vaig perdre la targeta de control. Sort que un altre corredor la va trobar i la va recollir i quan fèiem marxar enrere ens el vam trobar i ens la va donar. Mai més em tornarà a passar això segur!

Text: Jaume Garcia





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada