Tot això comença a mitjans
d’estiu quan en Toni i jo comecçem a
pensar a inscriure’ns al raid del Segre. No havíem fet mai cap raid junts i vam
decidir inscriure’ns a aventura i fer un raid un raid dos setmanes abans per
veure si anàvem bé com a parella. Portàvem tot l’estiu entrenant molts de cops
junts (per no dir tots els entrenaments junts) però no havíem pogut competir
junts. Al final ens vam inscriure als dos raids. Per problemes de
l’organització el raid amb el que ens havíem d’estrenar es va suspendre. Amb en
Toni vam pensar “Estrenar-nos com a
parella en el raid del Segre és una locura però ho hem d’intentar”. Pels que no sabeu de que va això del raid del
Segre són dos dies de raid amb molt molt poques hores per dormir.
Divendres 4
Ja erem divendres, avui comença
el raid. Portàvem esperant aquet dia des de mitjans de juliol. En Toni i l’Ari
ja venien cap aquí a la Pobla a carregar el meu material i acabar d’arribar
fins a Pont de Suert. Quan vam ser a Pont de Suert vam anar a buscar els
dorsals i desprès a preparar el material de l’etapa pròleg i ordenar una mica
la furgo que estava plena fins a dalt. L’etapa pròleg consistia en una
orientació urbana nocturna amb preguntes i per acabar-ho de rematar va ser per
relleus. En aquell moment a mi em va entrar una mica la por, només feia que
pensar “i si no ho faig prou bé?””i si no sóc prou bo com per competir al
costat d’en Toni?”. En Toni em va veure com em canviava la cara i em va animar
de seguida. Vam acabar l’etapa en desena posició, això volia dir que el dia
següent sortiríem 10 minuts més tard (que en un raid tan llarg no són res). Vam
muntar les bicis i ens vam posar a dormir que demà ens esperava un dia molt
llarg i molt interessant.
Dissabte 5
6 del matí sona el mòbil per
posar-nos a esmorzar un gran plat de pasta amb carn. Vam canviar-nos i ens vam
posar la roba per anar amb bici. Començava a estar una mica nerviós i tenia
ganes d’estar sobre la bici i començar ja el raid. La primera secció eren 26km
de bici i 1200m de desnivell. No vam tenir problemes amb l’orientació excepte
en una fita on ens vam trobar gran part dels equips del raid, la fita estava
desplaçada i la vam deixar estar. Quan vam tornar a arribar a Pont de Suert
desprès de 2 hores 30 min i un bona caiguda baixant. La següent secció era la
via ferrada, ens preocupava una mica perquè pensàvem que ens trobaríem
“stopers” però quan l’Ari ens va dir que només teníem elits a davant vam pensar
“segur que no trobarem stopers”. Vam parlar massa ràpid, l’aproximació a la via
ferrada la vam fer a un molt bon ritme i des de baix ja veiem gent pujant. Quan
vam ser al principi de la via ferrada vam començar a pujar a un ritme força alt
però sense desgastar-nos massa. Quan vam acabar el primer tram o fins i tot una
mica abans vam veure el que ens esperava. Una cua super llarga de gent pujant
per la via ferrada a un ritme no massa alt. Ens va tocar esperar-nos a darrere
de tot i enlloc d’enfadar-nos vam aprofitar per estirar bessons i recuperar una
miqueta per a poder mantenir el ritme que portàvem. Un cop acabada la via
ferrada amb en Toni estàvem molt molt bé de forces, de moment no ens feia mal res
i ara ens tocava un trekking per anar fins al kayak. L’Ari ens va preparar una
taula amb entrepans de nutella, coca cola, aquarius i dos bidons amb isotònic,
tenim la millor assistència del món pensàvem amb en Toni. La següent secció no
pintava gaire complicada, trekking de 4km i 300m de desnivell. En aquesta
secció vam fer l’únic error d’orientació que vam fer en tot el raid, però el
vam saber solucionar molt ràpidament i en tres quarts d’hora ens vam plantar al
kayak. A la secció de Kayak ens esperava una sorpresa no gaire agradable, bé
més que una sorpresa en varen ser dos. La primera va ser que havíem de
transportar el kayak durant uns 10 minuts fins arribar a la platjeta i la
segona sorpresa va ser que com que el pantà havia baixat molt el nivell de l’aigua
a la platja hi havia molt i molt de fang (sens enfonsaven els peus fins als
turmells). La ruta pel pantà va ser molt xula i vam anar a un ritme altíssim.
Quan vam arribar a la platja on hi havia d’haver-hi la fita jo vaig pujar amunt
a buscar-la i en Toni em va esperar a baix girant el kayak. La fita estava força
mes amunt del que em pensava i a més vaig pujar sense mapa, sort que en Toni em
va explicar on era sinó no l’hagués trobat pas. Vam tornar pel mateix camí cap
a la platja i en aquella tornada vam descobrir que anàvem primers de la nostre
categoria i que anàvem just a darrere de l’equip Grifone. Això ens va animar
molt i en el trekking següent vam anar a un ritme força alt tot i que feia
força pujada. Just desprès d’aquet trekking tocava el barranc de Viu de
Llevata. Vam arribar molt ràpid i ens vam començar a preparar les coses per
anar al barranc mentre menjàvem. Ja portàvem 9 hores de raid i ens trobàvem
molt bé. Entrem al barranc i avançem molt ràpid, fins que a mig barranc a mi em
va venir el “baixon” i vam haver de baixar el ritme. Havia menjat poc i no
portàvem cap barreta, tocava gestionar el “baixon” de la millor manera possible
per no haver de baixar massa el ritme. L’aigua estava molt freda i això feia
desgastar moltíssim el cos. En el barranc vam tenir un petit problema que ens
va fer perdre una mitja hora respecte els nostres perseguidors, enlloc de
sortir per la sortida normal de barranc ens van dir al breafing que havíem de
continuar pel riu fins a trobar un pont. Quan nosaltres estàvem al mig del
barranc va haver-hi un canvi de plans i no ens en vam assabentar i nosaltres
tots feliços vam continuar barranc avall fins al pont. Quan vam arribar al
pont...SORPRESA!! no hi havia ningú! El que vam fer es començar a pujar barranc
amunt fins que una furgo que feia assistència ens va veure i ens va explicar el
que havia passat i li vam demanar que avises a la nostre assistència que
l’esperàvem al pont. Va ser molt amable i en 10 minuts vam tenir a l’Ari al
pont preparant-nos les bicis. Vam menjar i ens vam preparar tan ràpid com vam
poder per a posar-nos de seguida sobre la bici i remuntar el temps perdut. En
15 minuts ja estàvem pedalant amunt i només ens havien passat 2 equips d’èlit,
els segons d’aventura continuaven al barranc. Això ens va animar molt i vam
començar a pedalar però sense apretar massa ja que ens quedava molt de raid per
endavant. Va ser una bici força fàcil sense massa desnivell i molt repartit en
els 22km que havíem de recórrer. Ens va atrapar la nit a la meitat del recorregut
però no va ser problema i quan ja portàvem 12 hores i 10 minuts de raid vam
arribar a la meta de la primera etapa. Vam ser el primer equip d’arribar a meta
i 10 minuts més tard arribava els Grifone i el segon equip d’aventura. Eren les
9 del vespre encara quedaven 2 hores per començar l’etapa nocturna. Ens vam
preparar la motxilla per a la nit amb sac, tenda, ... i vam menjar caldo que
ens va preparar l’Ari. Jo vaig dormir mitja horeta abans de posar-nos a córrer
un altre cop. A les 11 de la nit començàvem la segona etapa, vam sortir
nosaltres amb els Grifone, encara faltaven equips per arribar però tenien temps
de sortir fins a les 12 de la nit. Al primera i la segona fita no van ser gens
difícils i a la tercera vam tenir una mica de dilema, o ens la jugàvem en un
camp a través dubtós i feiem un volta força llarga. Vam decidir fer la volta
llarga i els Grifone i l’equip de Madrid que anaven darrere nostre a aventura
van decidir per prova el camp a través. De camí a buscar un pont per creuar el
riu vam veure que el riu no tenia massa profunditat i vam decidir creuar-lo amb
els frontals apagats per que els altres dos equips no ens veiessin. Va ser una
jugada mestre per què a ells no els va sortir be el camp a traves i van haver
de fer marxa enrere. Anàvem primers davant dels Grifone, amb en Toni estàvem
super emocionats perquè a més a més anàvem a un ritme alt amb la motxilla plena
i no ens feien mal les cames. Vam aguantar tot el trekking amb l’equip Grifone
i a les 12 i quart de la jit arribàvem a la zona de vivàc. L’organització ens
va donar un got de caldo calent que va entrar molt bé perquè feia força
fresqueta. Vam muntar la tenda i preparar els sacs per dormir. Jo fins a les 2
del matí no em vaig poder adormir i en Toni mes o menys també. Tocava descansar
que demà al mati tocava tornar a arrencar a les 4 del matí.
Diumenge 6
A les 4:10 del matí sona el
rellotge d’en Toni, toca aixecar-se i començar a preparar coses. No havíem
dormir massa be i quan vam treure el cap de la tenda vam descobrir que feia fred
i vent. Ens aixequem i 5 minuts més tard es va aixecant cada cop més gent.
Pleguem els sacs, la tenda i ho tornem a posar tot a la motxilla, ens vestim
amb la roba per sortir corrents i mengem uns croissants de xocolata, que
estaven boníssims, i en Toni s’escalfa aigua per fer-se un cafetó. A les 4:50
ja estem gairebé tots els equips preparats per sortir. I a les 5 ens donen el
mapa i tots a córrer cap a Barruera un altre cop. Aquet trekking va ser genial,
amb una nit ben estrellada i uns corriols fantàstics. Vam arribar a Barruera
els primers. L’Ari ens esperava amb menjar i enlloc de prendre dos cafès van
entrar dos Redbulls. Ens vam canviar de roba per agafar la bici i ens vam
carregar les bambes de còrrer a la motxilla i ja estàvem preparats per afrontar
la tercera i última etapa del raid, BTT+trekking+BTT.
La primera secció de BTT va ser
duríssima, pujada de 1000m de desnivell. Vam començar la pujada de nits i
mentre pujàvem veiem els frontals de gent que encara estava fent el trekking
fins a Barruera. Anàvem a un ritme brutal, per davant només teníem l’equip
Haglofs i a darrere el Grifone. Amb en Toni estàvem al·lucinant del ritme que
portàvem, anàvem molt forts i això ens motivava a mantenir el ritme. L’equip
Grifone ens va avançar, com era d’esperar, i a partir d’allà fins arribar al
final de la primera secció no ens va avançar ningú més. Desprès d’una pujada
mortal on va haver-hi rampes que vaig haver de baixar de la bici, ens tocava un
trekking d’alta muntanya. Eren 400m de desnivell, allà dalt i feia fred i ens
vam abrigar per pujar amunt, pel meu cap només pensava una cosa “Jaume, has
d’aguantar és l’última pujada” vam aconseguir arribar a dalt i baixar va ser un
moment. Quan estàvem a baix vam veure que arribava un “peloton” d’equips d’èlit
i també hi havia l’equip d’aventura que anava segon. Quan vam arribar a la bici
altre cop en Xavi ens va dir que portàvem una hora d’avantatge sobre el segon.
Això ens va donar una tranquilitat bestant gran. La segona secció de bici va
ser més fàcil, a part d’un parell de rampes assesines. Despres d’un corriol
fantàstic tornem a ser a Barruera amb un somriure a la cara. L’Ari ens esperava
davant de l’arc, només ens quedava fer slackline i una proba especial. La proba
de slackline la vam passar sense problemes despres d’una gran actuació meva
jajajaja, i la prova sorpresa es tractava de partir un tronc en 3 talls amb una
massa i tascons. Estava tan cansat que no podia gairebé ni aixecar la massa
sort d’en Toni perquè si fos per mi no l’hagués pas trencat. I desprès de
moltes hores de raid vam acabar-lo.
Cares de cansanci, satisfacció,
però sobretot de felicitat de formar d’un equip com l’Illa de Rodes Raid Team
que com més dies passen més grans i forts soms.
Agrair sobretot a l’Ari la
grandíssima assistència que ens va fer. En tot moment teníem el que
necessitàvem, sempre les bicis a punt, el menjar, la roba,...La millor
assistència del raid sense cap mena de dubte i esperem que en el pròxim raid
torni a acompanyar-nos. GRÀCIES ARI!
I per últim moltíssimes gràcies
Toni per deixar-me competir al teu costat en una aventura d’aquestes
dimensions. Han estat moltes hores de raid però no les canviaria per res del
món, ha estat un cap de setmana molt intens i desprès de tot l’estiu entrenant
junts ha estat un bon estreno com a parella. Espero poder viure més aventures
com aquesta amb tu! GRÀCIES!
P.D: que sapigueu que just al
principi del raid a la secció de bici vaig perdre la targeta de control. Sort
que un altre corredor la va trobar i la va recollir i quan fèiem marxar enrere
ens el vam trobar i ens la va donar. Mai més em tornarà a passar això segur!
.JPG)
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada