Molt d`hora començàvem la
jornada en ple cor del massís de les Corberes. La idea d`aquest entrenament especial
era passar el dia fent esport pero conèixer a fons els encants naturales d`aquestes
terres que tenim a una hora de cotxe però que són molt desconegudes per la
majoria de catalans.
Arranquen amb la vía
ferrada La Panoramique, el día és de Tramuntana. Tothom puja molt bé: en Toni i
jo ens emocionem al veure com les diferents promocions de l`equip s`ajuden
entre elles mentres nosaltres anem pujant al darrera com a simples espectadors.
Al cap de dos horetes ja
agafem les btt per uns 20 kms de carreteretes asfaltades per les valls de
Fenoulledes. Primers quilòmetres en pujada tots junts a ritme còmode, un altre
"interior" per la colecció que alguns trigaran a oblidar i un segon
collet en pujada que es torna molt dur pel fort vent de cares i el ritme
selectiu que fiquem al davant. Es fa selecció.
Passem el coll a fons i
ens reagrupem a la baixada per anar tots junts a buscar un dels moments
estelars de la jornada: el descens de les gorgues de sant jaume en btt (mireu videos
i flipareu).
Es tracta d`un corriol
preciós i molt encaixat d`aquells que recordarem tota la vida (els testicles del
Lewis també). És un descens molt especial
ja que no l`havíem provat mai en btt i sempre et queda aquell dubte. Però ha
valgut la pena, encaixonats seguint el fil l’aigua amb l`espai just per passar
la bici (a vegades no).
Parada de 30 min. per
menjar i recuperar forces i atravessem la vall per encarar una altre joia
natural de la zona: el coll de Sant Lluís: asfaltat, no massa alt però amb una pendent
molt forta i constant que presenta un traçat que es va cargolant per la
muntanya fins que - ojo paranoia- es cargola la carretera sobre ella mateixa en
un pont de 360graus, al·lucinant, jo no ho havia vist mai això.
Són 8 kms molt durs que
cadascú fa al seu ritme. Ens reagrupem adalt i ràpida baixada per carreteretes
secundàries precioses mentre ens apropem als peus del imponent Pech de
Bugarach.
Deixem les btt i encarem
corriol amunt: són uns 600 m de desnivell positiu per pujar a aquest cim preciós,
estrany, amb unes formes atormentades i que ens encanta. Adalt fotos, abraçades
i baixada per l’altra vessant per retrobar les btt al coll de Llinàs.
Darrer tram de btt per
carretera còmode fins entrar a les gorgues de Galamús: sense paraules, no
existeixen encara les paraules per descriure-ho.
Aquí teniem previst fer
el trekking aquàtic però hi ha massa aigua i fa massa fred.
Renunciar a temps és una
de les coses més importants i complicades que cal apendre si vols gaudir durant
molts anys de les activitats en el medi natural, cal respectar la natura i tenir
molt clar quan diu que no. Sempre mana la natura.
També és un dels valors que no ens cansem de repetir en aquest equip: el COM
sempre per davant del QUE, el riu no marxarà, ja hi tornarem.
Així doncs, atravessem
els 2 kms espectaculars de la carretera que va penjada per les gorgues i baixem
fins al poble de Saint-Paul-de-Fenouillet per recuperar els cotxes després de
unes 8 hores.
Petit resum aquest que es
queda molt lluny de poder descriure les emocions que vaig sentir i el profund
agraïment pel Salva Manera que ens va fer una assistència en cotxe.
Absolutament fantàstica
amb coca final inclosa. (coca de sucre)
Petit resum aquest que
trigat tan sols 12 minuts en escriure i que ens hauria de portar a fer-nos una
pregunta:
"¿perquè no l`he escrit jo?"
Seguirem treballant en
aquest equip amb la mateixa il.lusió de sempre per que algun dia trobeu la
resposta i\ho feu la crònica d`un entrenament que us hagi agradat molt.
Fins aleshores...
Ens veiem en el camí.
"La suma d'esforços de cada un dels raiders fa l'EQUIP"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada