Avui diumenge (8/06/2014) és el dia de ressaca després de l'organització del nostre II Raid Illa de Rodes.
M'aixeco molt cansat però amb una satisfacció molt gran i penso: de que collons m'ha servit tot aquest esforç a mi personalment? no he guanyat ni participat en el raid, no hi han diners, no hi ha fama, no hi ha sexe ni apenes menjar...
Crec que la clau està en la utopia dels horitzons de la que parlava Galdeano: camino dos passos però l'horitzó s'allunya dos passos més, m'esforço més encara i camino tres passos però l'horitzó es torna a allunyar un altre vegada. Aleshores em pregunto: perque em serveix a mi lluitar tant per aquests horitzons que mai acabo d'atrapar? Doncs serveixen per això mateix, serveixen per seguir caminant.
I, de tant en tant, com en el raid d'ahir, poder acariciar una mica aquest horitzó somiat.
M'agradaria poder dir que som el millor equip de raids i que organitzem el millor raid amb la millor escola de raids... Crec que això no ho sabrem mai.
Però si que vull creure que som un equip de raids, una escola de raids i que organitzem una raid excel.lent, que busca l'excel.lència, és a dir, que donem el millor de nosaltres mateixos en cada moment.
Es pot ser el millor, el campió del món de raids sense ser del tot excel.lent: pot ser degut a unes bones condicions innates i/o a una sort puntual, etc...
Però no pots ser excel.lent si no ets el millor que tu pots arribar a ser.
M'agradaria que aquest equip fos recordat com el millor de la història. De moment em conformo cada dia pensant que estem en el camí de la excel.lència.
Si pogués, us juro que faria estampar això que he escrit en la roba de l'equip que portem per que tots tinguéssim molt clar que és aquest equip i que implica portar aquesta roba.
Sapere Aude
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada