RAIDARAN 2015: més que una aventura!!!

FOTOS

CORSICA RAID 2015

FOTOS

Raid Ilercavó, una gran experiència

Tot va començar com sol començar tot, en una conversa entre tres amics. En Toni ens va informar d’un Raid que es celebrava a Ascó, te com a nom Raid Ilercavó. En Quimo i jo ens vam mirar i ja ho vam decidir en el acte, a Tope! , així que el dia següent ja estàvem inscrits i ansiosos, nerviosos i amb moltes més emocions en el cos que no podria definir, el nostre primer Raid ! i a categoria Aventura !!.

Desprès de 2 dures setmanes d’espera i de una magnifica cursa el diumenge passat, la Bike Marató de Roses, ja quedaven 2 dies per agafar el cotxe i plantar-nos a Ascó per dormir allà la nit i el dia següent donar guerra en el Raid. El dia abans vam quedar per repassar que tinguéssim tot el material i planejar l’hora de sortida.

Ja era el dia de marxar, nervis al 100%, a les 4 de la tarda sortim de Figueres i anem a buscar els altres companys, Cesc, Tito i Toni, per anar tots junts cap allà, 4 hores llarguíssimes de camí, i per fi arribem a lloc, a les 9 de la nit. Arribem preparem material per demà la cursa, sopem i anem a dormir per estar frescos per donar-ho tot.

Bon dia al matí !!!, ens aixequem a les 7:30, recollim sacs, ens preparem amb la roba del Raid, esmorzem, traiem bicis i sense donar-nos conta ja queden nomes 15 minuts per l’inici del Raid, els nervis augmenten, comencem a planejar l’estratègia del dia, on li fotrem canya, on anirem calmats, on recuperarem forces, on podrem emplenar aigua, a quin grup seguiríem i moltes coses més i quant ens donen la sortida, tot el que havíem pensat sens oblida. Ens parem a mirar el mapa, ens calmem i prenem decisions correctes, primera orientació urbana, de conya anem dels primers grups d’aventura i davant de grups d’elit, al costat dels nostres companys, Cesc i Jaume. Arribem a caiac, una petita penalització per el joc de les bitlles, no molt important, consisteix en anar fins l’altre costat del riu i marca una balisa, perdem nomes 5 minuts, un cop feta agafem riu avall, ja soms en els caiacs, orientació urbana feta. Al passar 30 minuts en el caiac, en Quimo, el meu company, comença a queixar-se, no li agrada gens el caiac i comença a cansar-se psicològicament i físicament, a mi també hem comença a afectar, una calor horrorosa. Passats 30 minuts més al fons del riu ja veiem on desembarquem i ens tornem a venir amunt, així que li fotem a saco i ens trèiem el tram de caiac del cim, ens toca treck, 8,5km que es transformen en 16km, la nostre perdició, comencem a un bon ritme, veiem que anem passant a grups que es perden o estan cansats i nosaltres anem perfectament amb el tema orientació, de cop i volta, en Quimo comença a baixar el ritme, flato, cap problema, descansem, un cop recuperat tornem al ritme de abans, però comencen a venir els problemes, una rampa llarguíssima i molt dura, ens quedem sense aigua, en Quimo afluixa més, començo a veure-li cara de desesperació i de cansat, el començo a animar, baixem el ritme i continuem endavant, mantenim una bona posició, arribem al cim i anem a buscar la pista que baixa fins el primer avituallament, arribem a la ultima paella i agafem un corriol que en teoria ens tenia que portar directa a l’avituallament, però no. Cansats, sense aigua, en Quimo desesperat, jo espantat, ens estirem el terra rebentats i ens mirem el mapa, però res, no trobem solució i ens vam rendir. Vam trobar un grup d’elit, la nostre salvació, ens van dir que l’avituallament estava a 4-5km pista amunt, desprès de dos colls, llarguíssims, arribem a l’avituallament i en Quimo plega, no pot més, allà trobem en Cesc, en Jaume també a plegat. En Cesc em mira i hem pregunta com estic, li responc que rebentat, però que no havia vingut fins aquí per retirar-me i hem diu; -va canviat les bambes, per les cales, posat el casc i el guants i flotem-li gas, jo, no molt convençut, responc que si.

Comencem el primer tram amb btt, el temps de mitja en el tram era de 1:00h i el temps més ràpid 50 minuts, el vam completar en 55 minuts, delatant a 2 grups que ens treien 20 minuts, no recordo molta cosa, ja que en Cesc em va dir segueix-me roda i no facis res més i així ho vaig fer, arribem en el segon avituallament, jo ja no era persona, en Cesc allarga el braç i em don un petit “xute” de cafeïna. Ara anem a per el penúltim tram del raid, treck més recorregut per una cova. A la pujada, en Cesc es va posa darrera meu per ajudar-me a pujar amb més facilitat, un cop arribem a la cova, el “xute” va començar a fer afecta, ja tornava a ser jo, la cova va ser molt guapa, sobretot la sortida per l’altre costat, tractava de passar per un forat que tenia de diàmetre poc més de 50 cm, i jo no es que sigui “petit” , però ho vaig aconseguir !! . Després de la cova vam anar a buscar la ultima balisa, molt ben amagada per cert i vam anar un altre cop al segon avituallament per agafar les btt, allà ens van dir que estàvem desqualificats, ja que per poder classificant-se teníem que passar els dos components del mateix equip per meta, en Cesc un cop escoltat això em va dir si volia fer el últim tram per anar a buscar la ultima balisa de btt o agafar un altre camí saltar-nos la balisa i arriba a meta a temps i vaig decidir agafar la segona opció, 50 minuts després varem arriba a meta.

Tot i estar desqualificat, les emocions d’alegria, superació, satisfacció amb mi mateix i moltes més no me les treia ningú, havia acabat el meu primer Raid, en categoria Aventura !!, la única cosa que em va saber greu va ser no poder-lo acabar amb el meu company Quimo, m’hagués agradat molt poder creuar meta amb ell, de fet era el meu únic objectiu abans de començar el Raid.

Després de dutxar-me i descansar, vaig veure arribar els dos cracks de l’equip, en Toni i en Tito, que van quedar en segona posició a 5 minuts dels primers, a categoria elit, molt grans !

Aquesta experiència forma part de les millors experiències que he viscut dins d’aquest gran equip, format per persones Increibles !!

Text: Jaume Ferrer

Expedició Toubkal, el meu primer quatre mil!

El viatge començava agafant el tren de Tanger – Marrakech, 11 hores llargues de camí, sort que era nocturn i vam agafar lliteres per anar còmodes. En el viatge m’acompanyava el meu pare i un amic seu. En entrar al compartiment jo i el meu pare vàrem conèixer un alemany que visitava el Marroc en bicicleta, també hi havia una fotògrafa anglesa i de vint-i-pico d’anys, la noia viatjava sola, una cosa poc comuna en un país tan diferent del seu.

 Rapidament em vaig adormir, però havia ficat el despertador del mòbil just una mica abans de la sortida del sol, per així poder gaudir d'aquell paisatge tan planer, amb petits turons, i que en l'horitzó es podia contemplar el Atlas, tot estava vestit de blanc, els raigs de sol reflectia en la neu. A les 8:10 del matí arribàvem a Marrakech, vam anar a esmorzar en una cafeteria, un bon entrepà i un te marroquí, per recuperar forces. Tot seguit vam llogar un 4x4 per agafar camí fins a Imlil, on començava la ruta a peu. Una carretera estreta i directa que els 60 km de Marrakech a Imlil es va passar ràpid.

En arribar a Imlil un guia s’havia apropat per ser el nostre guia, però el camí no tenia pèrdua i teníem bastant coneixement de la zona, ens va invitar a la seva casa a dinar dos plats de cuscús, en va costar acabar el primer plat i el segon ni el vaig olorar, tot això només per menjar-nos el coco però no el vam contractar però sí que vam llogar algun material seu.

A la una de la tarda, vam començar a caminar cap al refugi, anàvem molt tard, ens agafaria la nit durant el camí, però igualment vam continuar, el camí era molt espectacular, moltes vistes panoràmiques, caminant per un caminet estret que bordejava una muntanya fins a arribar un poble amb un nom molt però, ens vam topar molts de grups tornant de l’expedició, ens vam topar amb catalans de Montmeló, en el poble vam decidir passar la nit allà mateix, ja que encara ens faltava la meitat i ja era de nit, aquella nit ho vaig passar malament, el poble eren només 7 cases, i explicaven històries de terror, i més d’un cop m’havien espantat pel poble durant la nit, la gent es dedica a espantar a la gent que passa i fer males jugades, aquella nit vaig dormir amb el piolet per si de cas, no em fiava ni un pèl d’aquella gent.

Al matí al despertar vam esmorzar i rapidament vam agafar camí cap al refugi, en aquest tram vam entrar en contacte amb la neu, ens vam equipar els grampons. El camí era línia recta amb pujada, molt tranquil i res tècnic, en un punt el meu pare i el seu amic es van parar en una barraca que estava pel camí, per prendre alguna beguda, jo els vaig abandonar i vaig seguir caminant, no em volia parar i tenia ganes d'estar sol una mica perdut i anar pensant en coses, anant solucionen temes, mentalment. Vaig arribar al refugi, ja tenia gana, vaig esperar que preparessin el dinar i així després explorar una mica la zona. Quan ja havia dinat, vaig fer un assaig d’intent de pujada al cim Toubkal, per veure com era el camí i com estava, vaig anar pujant i vaig topar amb un grup de guies que baixaven un francès en camilla per una pendent molt pronunciada, estava totalment tapada de dalt a baix amb la manta tèrmica, pensava que estava morta, però per sort no ho estava. En aquell moment em vaig cagar una mica, em vaig començar a menjar-me el coco, pensant que també em podria passar qualsevol cosa, però vaig fer front i vaig continuar endavant, ja era les quatre i mitja de la tarda, ja era hora de començar a baixar cap al refugi, començava a fer-se fosc i es notava més el fred, una fred que t’entrava fins als ossos. Baixant em vaig topar amb un noruec que pujava cap al cim, vaig parlar amb ell una estona i em va dir que és quedaria a dormir en el cim, per poder contemplar la posta de sol i la sortida de bon matí, vaig continuar baixant fins que vaig arribar al refugi.

En arribar al refugi, tenia gana així que tocava berenar, després vaig anar a la sala comuna on estaven la majoria de gent allotjada en el refugi, hi havia grupets, jo sense compassió vaig obrir camí fins a poder seure al costat de la xemeneia on estaven reunits els guies de la zona, ells van començar a conversar amb mi, en van explicar coses d'alpinisme, de les muntanyes de l’atles, moltes curiositats. Un d’ells em va presentar la primera alpinista marroquina en pujar l’Aconcagua. Després de tant parlar vam anar a sopar, el sopar estava molt deliciós, vaig ser jo que vaig menjar més en tota la taula, després de emplenar-me la panxa vaig tornar a seure al costat dels guies, però també vaig parlar amb altres persones, amb uns catalans concretament de Montmeló. Un dels guies en què havia parlat més, em va proposar en anar amb ell fins al cim a primera hora del matí i jo vaig accedir, tot seguit em vaig anar a dormir.

A les cinc de la matinada sonava el despertador, era hora per prepararem i esmorzar bé i així a les 6 del matí, començar a pujar. A bon matí hi havia bastant de fred, però una vegada pujant entrava en calor, encara era fosc, passant els minuts ja és podia veure amb més claredat el paisatge, en un moment em vaig girar i vaig poder contemplar com els primers raigs de sol brillaven dalt dels cims. Érem el primer grup a pujar i de no xulejar també del mes ràpids, en un punt en què ens vam parar un minut, en un coll és podia veure la punta de la piràmide de ferro del cim Toubkal, vam seguir fins al cim, i en arribar la cosa primera que vaig fer va ser tocar la piràmide i deixar el meu nom gravat en ella. Aquell noruec que em vaig topar el dia abans que volia passar la nit en el cim, estava allà mateix al costat de la piràmide esmorzant macarrons, em va donar la mà i a part d’ell el guia també, unes quantes fotos, contemplar l’enormitat de l’atles, descansar, menjar alguna coseta. Mai oblidaré aquella satisfacció i explosió de sensacions en pujar el meu primer quatre mil. Ara tocava baixar, des del cim fins al refugi vam baixar a tota hòstia, diguem que baixaven corregués, crec jo que el guia em posava a prova la meva capacitat, i com no li vaig demostrar el meu gran potencial, molts de grups que topàvem flipaven amb nosaltres, un guia i un noi jove, el més jove que hi havia per allà, baixar corrents i derrapar, i també lliscant assegut en la pendent i per frenar utilitzar el piolet perquè d’altra manera no hi havia.

Ara tocava menjar alguna cosa, recollir les coses i sobretot ensenyar-li i explicant la aventureta, ja que estava una mica malalt i no va poder acompanyar-me fins al cim. Tot el camí de regrés va ser tranquil i ràpid, vam arribar a Imlil al voltant de les 5 de la tarda, just per anar a Marrakech i agafar el tren per tornar a casa a Tanger.

Ara amb moltes ganes de seguir sumant metres i apuntar cims, mai parar d'explorar i sempre amunt.

Text i fotos: Yasin Khatira

FOTOS

Dinar de Nadal 2014-2015

Dissabte 20 de desembre del 2015 celebrem el ja tradicional (aquest any dinar) de Nadal amb una sessió de fotos a l'Institut i a la Ciutadella de Roses (gràcies a l'Ajuntament de Roses per oferir-nos aquest espai únic de la ciutat).

Seguidament dinem al "Santuari" Bar Bahía. Tiberi monstruós!!! I barra lliure!!!

Graduem els 6 raiders nous que han superat el procés de selecció; felicitats!!! Adri, Aaron, Joel, Javi, Arnau i Marcos!!! Moooollllttttt graaaannnsssss!!! Sou el futur-present!!!

Finalment animem el dinar amb un video històric de l'equip i repartim regals de l'amic invisible. 

Per concloure l'esdeveniment ens motivem per l'any 2015!!! Un any ple d'il·lusions i raids!!!

FOTOS

Especial Desembre: Via Verda 2.

El passat diumenge 14 vam tenir la convocatòria pel tercer entrenament especial de la temporada 2014/2015, Via Verda: Llambilles – Sant Feliu de Guíxols – Llambilles.

Sortíem de Llambilles, on estaven els vehicles aparcats i on començàvem a pedalar per la via verda fins a Llagostera, a partir d’aquí agafem carretera per buscar la primera de les dues vies ferratas de l’entreno. A l'arribar a la via ferrata (Riera de Salenys), ens canviàvem de calçat i ens equipàvem amb l'arnes i dissipador, que els portava el vehicle d’assistència, els pares d’un amic de l’equip. La via ferrata era molt fàcil i curta, però sobretot molt maca de fer. Un cop en acabar seguim en marxa en btt fins a Sant Feliu de Guíxols a fer la segona via ferrata, però no la vàrem fer, per la gran cua que hi havia, plan b, deixar-la i seguir la ruta cap a dalt a pedralta. Tot el que havíem fet fins a Sant Feliu només era el passeig, ara començaven les pujades, al arribar a dalt ens fem unes fotos i baixem per fer uns corriol molt guapos i el nostre company Marçal es fot la primera caiguda del dia. Després del corriol ja començava de nou les pujades, aquesta vegada molt més dures que abans, amb rampes molt pronunciades arribem fins a Sant Grau. Ja arribats a dalt agafem un corriol horitzontal fins reincorporar-nos a l’asflat fent baixada fins que agafem camins i corriols fins a arribar a Llagostera on el nostre bon company es torna a caure juntament amb en Jaume Ferrer, una caiguda molt coordinada. Malauradament en Jaume deixa el grup per problemes tècnics en la bicicleta, ja era tot pla i tranquil el que quedava per arribar fins a Llambilles.

Text: Yasin Khatira.

Especial novembre: VIA VERDA 1!!

El passat diumenge va ser l'entrenament especial on Vam fer la Vía Verda Olot-Girona...
Com puc definir aquest entrenament? És difícil explicar totes les emocions però intentaré fer-vos una idea del que va ser.
En arribar a Olot el primer que podíem sentir era el fred, molt de fred de bon matí. 9:30 comencem a pedalar seguint la via en planer per començar a escalfar. Arribem a Sant Esteve d'en Bas on fem la cursa d'orientació (cal fer èmfasi en que en Toni va prepararla i juntament amb en Salva ens van fer l'assistència perquè poguéssim anar còmodes, portar les motxilles a la furgo etc GRANDES!)
Després de la cursa vam seguir per camins guapíssims fins al peu de la pujada del dia, 10km de pujada constant (no molta pendent però si molt llarga) vam començar a pujar en grup i al llarg de la pujada vam anar separant-nos. A darrere en Pere Bel i jo amb una motivació mútua MOLT IMPORTANT sobretot en aquest equip ja que és un dels pilars que el sostenen. També el Ruben després de pujar a dalt va baixar a ajudar. Vam arribar al refu/cafeteria on ens esperava el dinar i escalfor a la vora de la llar de foc. Això va ajudar molt per a continuar la ruta. Allà esperàvem als més forts que van seguir pujant en un trekking fins al Far. En acabar vam començar a baixar per pista i vam enganxar l'asfalt pel cantó del Pantà de Susqueda, preciós aquell paisatge.
Finalment ens quedava un planer fàcil físicament però molt pesat en el qual desitjàvem arribar a Girona, com sempre, no va faltar el companyerisme tant en ajuda en físic com en motivació.
Vam arribar i vam passar una bona estona de rialles i fent estiraments. Això és el que es respira en aquest equip i per això tot i que aquests quilometres a alguns els costa més que als altres, podem acabar tots junts contents i amb molt bons moments.

Text: Sergi Pardo

 FOTOS

 

4rt entrenament: BTT-O!!

Segueix la formació dels nous raiders!! El passat 19 de novembre tocava BTT-O. En Quim, Jaume, Adrià, Aaron, Arnau, Pere, Sergi, Joel i Rafa paricipaven en un exercici per parelles d'orientació en BTT. Una disciplina molt important i determinant en els raids d'aventura. Cal aprendre-la i entrenar-la. Primer pensar i després pedalar. Si en saps una mica més... pensar mentrés pedales fort!!!

Per aprendre més: BTT-O FCOC

FOTOS

Finalistes com a millor equip destacat del 2014!!

Contents!! Per un reconeixement més a la feina ben feta! 

A la III Nit de l'Esport de Roses 2014 l'equip ha sigut finalista com a equip destacat del 2014.

Felicitar als guanyadors: Aleví "A" de l'AE Roses.

2on entrenament: caiac + orientació

Dimecres 15 d'octubre del 2014: Llançà!!!

Segon entrenament amb dos noves incorporacions: l'Arnau i en Joel. Es comencen a definir les noves cares de la nova temporada: Arnau, Joel, Aaron, Adri, Marcos i Javi. A l'entrenament també assisteixen raiders de la promoció anterior: Jaume, Yasin i Quim.

Segueix el magnífic temps i podem gaudir d'un espectacular recorregut en caiac de mar gràcies el nostre fidel col·laborador SKKAYAK. Peu a terra i els futurs raiders experimenten les seves habilitats d'orientació en un paratge idíl·lic. Tornem als caiacs per resseguir la costa i jugar amb els esculls i les onades. Bon entrenament de dues hores. Seguim entrenant!!!

FOTOS

Raid Ilercavó Miní Júniors Illa de Rodes Raid Team

Raid Ilercavò: Equip mini júniors illa de rodes raid team. Format per Santi Gutiérrez i Laura Gutiérrez. El primer raid que vaig amb serió.

Vam comença amb un petit tram a peu fins al pantà de Guiamets. Vam ser els primers de fica la piragua a l'aigua i els terces de sortir-n'he. Sort de la organització ens va ajuda a pujar la piragua si no encara i seriam. Varam torna a fer el camí cap el camp de futbol.

Desprès vam fer la secció de btt amb 4 controls que ens van fer voltar el pantà fins a Capçanes.

A Capçanes vam fer la secció d'orientació especifica el papa es va despista una mica en un control i varam tarda una mica més del previs en trobar un control, a mi hem va anar bé per poder descansar una mica, no l'hi digueu al papa. 

Varam torna agafa les btt i varem anar a fer dos control que ens quedaven, que estaven molt amunt i vaig esta empenyent la bici tota la pujada. I després amb van fer baixa per un corriol que ni tan sols hages baixat el meu germà hages baixat. Després varem  tira amb arc i bitlles catalanes, si a l'arc hages estat el meu pare el mig de la diana l'hages tocat sagú.

M'agrada molt aquesta experimentar  i em sembla que i tornaré!!!

Més info: Raid Ilercavó

FOTOS

Laura Guti

Primer entrenament: comencen els nous!!!

S'estrena la nova temporada amb noves incorporacions. Comença una nova promoció de nous raiders. Aquest any, com a novetat, estaran en període de prova durant els sis primers entrenaments. Un cop superats aquests entrenaments amb bona actitud, seran incorporats de forma oficial a l'equip.

En aquest primer entrenament donem la benvinguda a: Javi, Marcos, Aaron i l'Adri.

Ànims i a tope!!

L'entrenament: tres voltes a un circuit de btt i running. Primeres sensacions i primers reptes.

Aquesta nova temporada ja estan confirmats que segueixen a l'equip 23 raiders: Cesc Torrent, Jaume Garcia, Ari López, Jenny Triviño, Ester Bonmatí, Rafel Turra, Jaume Ferrer, Àlex Díaz, Ferran Díaz, Víctor Mestre, Quim Garcia, David Pineda, Marçal, David Solís, Pere Bel, Salva Manera, Sergi Pardo, Yasin, Tito Cobacho, Sergi Alonso, Lolo, Ruben i Toni.

Escoleta: Laura, Nil i Santi.

FOTOS

El meu primer entrenament especial: Alberes Extrem (Especial Octubre)

L’energia, les ganes, la força, el companyarisme que es viu en aquest equip és espetacular.

Crec que no hi ha cap  esport, activitat, prova o institució que expressi més i millor les qualitats que aquesta escola de raids demostra dia darrera dia. El diumenge passat va ser el meu primer entrenament amb l’equip. No hi eren tots, a alguns els coneixia, però als que no coneixia es van comportar com si portessim tota la vida sortin junts amb bici.

Experimentar noves sensacions com les que vaig tenir, sensacions que jo mai havia imaginat que podría arribar a sentir, només en la primera primera sortida, no em vull n’hi imaginar al que em depara al futur.

Actituds com quan en Jaume després de fer 4 hores de cotxe per venir a entrenar, al arribar dalt  la cresta frontarera, abans de fer el porteig i  quan una company no podía més, es va oferir per acompanyar-lo. Això és quelcom espectacular, que poquíssima gent pot fer. En aquest equip no tens la sensació de ser una molestia, encara que ells estiguin dalt la muntanya esperant, amb vent, pluja, neu… és indiferent.  Quan tu arribes ells estan orgullosos de tu, i haver esperat 10min allà, els hi és indiferent. Això són accions humanes que es troben a molt pocs llocs.

A molta gent l’hi he explicat el que he fet, i tots diuen: estàs sonat, això és de bojos. Ara hi penso:  jo també he dit aquesta frase. Al veure aquest grup humà tan enorme i saber que estaràs 5,6,7,8,9 hores amb ells on cada segon que passa et sorprenen més, és el que mereix arribar mig mort i dir “el pròxim dia més i millor!!.”

Marçal 

FOTOS

Especial BTT les Alberes, tunel i Torre Madeloc. 55 kms treballats, 1700 d+,  quasi 8 hores per una ruta de gran qualitat estètica però amb un gran desgast físic i tècnic, molt de corriol xungo i molt de porteig. Això sí amb grans moment de btt radical i grans paisatges entre la boira.

Ruta BTT dee molt compromís a la recerca dels llocs més macos i recondits de la Serra de les Alberes: Espolla, el castell de Requesens, la fageda d'alçada, els lloms d'herba fronterers, la baixada d'herba cap al bosc de Colomates, el corriol del tunel de les Alberes i la Torre Madeloc tornant pel Coll de Banyuls.

Molt bona feina dels components de l'equip de raids en una ruta d'aquesta exigència amb un excel·lent esperit d'equip. Felicitats!!!

Candidats com a millor equip a la II Nit de l'Esport de Roses 2014

Equip més destacat:

- Illa de Rodes- Raid Team

- Equip aleví “A” de l'AE Roses

- Primer equip de l'AE Roses

- Benjamí 1 del Club Handbol Empordà

- Pre mini masculí Club Bàsquet Roses

Més info

Programa ILLA TV a Empordà TV