dissabte, 27 d’octubre del 2012

Marató Puigsacalm Extrem: gaudint dels reptes!!

Sis del matí del diumenge 21 d’octubre del 2012, a fora, plou a bots i barrals. Quina mandra i quantes poques ganes tinc de córrer!!! Però m’enrecordo d’en Ruben que m’empeny cap a Sant Esteve d’en Bas. “Córrer per mi” em va dir.
Ell no podia córrer per problemes amb un dels seus turmells. La Marató Puigsacalm Extrem era un objectiu que ens havíem marcat els dos per la temporada i malauradament ell no podia córrer. Quina ràbia!!! Arribo a Sant Esteve d’en Bas, ja no plou, i la visibilitat és bona, veig el Puigsacalm, això m’anima.
Decideixo ser conservador, aniré amb motxilla; portaré aigua, menjar, roba d’abric i de recanvi. La previsió és que plogui a partir de la tercera hora de cursa. Estaré entre 6 i 7 hores a la muntanya segons els meus càlculs. Tinc ganes de gaudir i no de passar-ho malament. Mai he corregut 43 kms i 6000 metres de desnivell acumulat.
 8:05 del matí: Sortida!!
Comença la cursa amb un ritme infernal! Però a on van? Si això és molt llarg!! 2 kms d’asfalt que em destrossen els tibials. Marco un ritme còmode al mig del grup. Quan comença la primera pujada-corriol començo a trobar-me millor i avanço uns quants corredors.
Comença l’espectacle!! Corriol va corriol ve, entre boscos impressionants!! Disfruto com mai. Arribem al peu de la cascada del Salt de Sallent; meravellós!! Primera gran pujada fins la part superior del salt. Arribo al segon avituallament, menjo i bec i primera baixada. El terra patina molt i molt.
Segona gran pujada. Coincidim amb la cursa curta (25 kms) que han sortit una hora més tard. Passem el tercer avituallament que ens dirigeix cap a una canal equipada a on hi ha una mica de cua. Comença a ploure i refresca. D’aquí cap al cim del Puigsacalm. Ja porto 3 hores d’esforç.
Comença el descens cap al Coll de Bracons. Un descens d’alt risc: fang, fang i més fang!! Per unes pendents molt pronunciades i relliscoses. Patinada va patinada ve!!! Caic i em dono un cop al colze. Per sort, no ha sigut res, puc continuar!! Ja escolto els crits d’ànims del públic que es concentra al Coll de Bracons. Sembla que estiguin a tocar però encara tardo 10 minuts en arribar. Quanta gent! Quina il•lusió!! Menjo i gaudeixo del moment!!
Porto 3h 30 minuts a meitat de cursa. Vaig bé! Encara em queda una marxa més! Segons els meus càlculs la segona part no és tant dura com la primera! Però em queda una mitja marató més!!! Déu n’hi do!! Ressegueixo durant 7 kms un corriol que va per una carena envoltada per una bellíssima fageda. Ostres! Si que està lluny el següent avituallament??? Aquest tram se’m fa molt llarg!! Les pujades rellisquen molt i això augmenta l’esforç!! Finalment arribo a l’avituallament. Allà entenc les coses, no han pogut arribar amb el 4x4 a la zona que tocava posar l’avituallament i s’han vist obligats a posar-lo més lluny.
Vinga! Última pujada forta fins el Santuari de Cabrera!! 200 m de desnivell!! Ho he aconseguit! El Santuari està ple de gent que m’anima: gràcies!! Grans vistes de la plana de Vic. Ara toca baixada per unes escales interminables! Avituallament! “Vinga que ja ho tens” em diu una noia. I faig broma: “jajajaja!! Ja ho tinc? Encara queda una bona estona”.
En el següent tram em dirigeixo cap el pla d’Aiats. En aquest tram formem un grupet de 5 corredors. Ara tu davant, ara jo. Això motiva i fa tirar endavant. Arribem a Falgars d’en Bas. El que queda ja m’ho conec. Tram de pista duríssim i avorrit! Els companys de cursa comencen a patir problemes musculars, jo vaig molt bé!! Començo a deixar-los enrere.
Penúltim avituallament, quasi no paro. Queda una baixada. I quina baixada!!! Això sembla una pista de gel!!! Com patina!!! Poso els cinc sentits i baixo molt ràpid. Les cames m’aguanten. Últims dos kms de planer, això ja s’acaba. Puc augmentar el ritme i avançar alguns corredors. Ja veig Sant Esteve d’en Bas! I noto la presència d’en Ruben que m’ha acompanyat en tot el recorregut! L’hem fet els dos la cursa!! Una abraçada company!!
Acabo molt content: repte aconseguit! 6h 37 minuts!! 52 posició!! I el més important: he gaudit com un nen petit!! He aconseguit trobar el meu ritme per fer un bon resultat!!! 
Toni Muné


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada