diumenge, 2 de desembre del 2012

Via ferrada Teresina 2012

Perquè fer-la de dia, podent-la fer de nit? Decidim embarcar-nos bastant membres de l'equip de raids cap a la muntanya mítica dels Països Catalans: Montserrat. On fem la gran via ferrada de la zona: la Teresina, una via que ens porta fins els cim més alt del massís de Montserrat: Sant Jeroni; des de Santa Cecília. 
Es tracta d'una via equipada amb diferents grapes i cadenes, però on també per poder seguir l'ascenció has de tenir bastant contacte amb la roca i saber col·locar les mans i els peus. Una via molt espectacular per les seves canals, els seus desploms, el tipus de roca, tram de desgrimpada, el seu entorn màgic...

TERESINA from Equip Illa De Rodes De De Raids on Vimeo.

Travessa Sadernes 2012


Doncs si, aquest cop a tocat Sedernes, la zona màgica de la Garrotxa. Sadernes es destaca per la seva gran quantitat de vies d'escalada, els seus barrancs, la gran quantitat de camins i corriols que te i l'espectacular paisatge que es pot observar u cop en trobes en el seu interior. Doncs aquest cop 4 membres de l'equip de Raids: L'Helena, Jaume, David Solis i en Cesc, van decidir embarcar-se durant tres dies consecutius a Sadernes, anant a visitar diferents llocs emblemàtics de la zona; tinguen com a "camp base" el refugi de Talaixà, un refúgi lliure de la FEEC on dormíem, menjàvem i  ens ho passàvem de puta mare! I aprofitant l'últim dia per fer alguna via escalant per la zona. 

divendres, 9 de novembre del 2012

Entrenament (7/11/2012): bike&run, patins i tir amb arc.

En l'últim entrenament realitzat a Roses hem presentat una nova modalitat: el bike&run. Els dos components de l'equip han de progressar pel terreny amb només una BTT. Aquesta modalitat l'hem practicat en un paratge idíl·lic: la Ciutadella de Roses.
Disfrutem entrenant, disfrutem de la natura i disfrutem del tercer temps!!!


Espectacular video del Raid del Segre (part 1)!!

El passat 6 i 7 d'octubre tres raiders de l'Equip van participar en aquest impressionant raid de 2 dies!! A veure si els reconeixeu!

 

Video: Dani Buyo

dilluns, 29 d’octubre del 2012

Tri Raid de l'Ardenya: Un petit però gran equip

Aquesta imatge es mereix una publicació per ella sola, tot l'equip del Illa de Rodes Raid Team que va participar en el triraid de l'Ardenya, en el seu estat més humà, no tot és competir i en aquest equip això ho tenim molt clar, a l'entrada de sota teniu tota la crònica del raid.



Illa de Rodes Raid Team, sempre obrint camí.

Triraid de l'Ardenya: Semblava fàcil...

Un altre Raid per l'Illa de Rodes Raid Team, aquest cop el Triraid de l'Ardenya, disputat a Sant Feliu de Guixols aquest passat diumenge 28 d'Octubre. Un raid que estava format per tres disciplines esportives: BTT-O: 35 km, Trail Running i orientació urbana a peu: 11km i Caiac: 1km. Raid que a les 9h 22min donava la sortida a 50 equips, entre ells: 5 equips del Illa de Rodes Raid Team: Illa de Rodes Raid Team "Vailetes": Ariadna López i Jenny Trivño;  Illa de Rodes Makokis Team: Àlex Díaz i Cesar Rivero; Goodmuni Illa de Rodes Raid Team: Toni Muné i Ester Bonmatí; Collonuts Illa de Rodes Raid Team: Jaume Garcia i Alfons Deu; i els Illa de Rodes Junior Raid Team: Ferran Díaz i Francesc Torrent. 
On dels 5 equips que teniem representats, l'Illa de Rodes Junior Raid Team ( Ferran Díaz i Francesc Torrent) es van otorgar una tercera posició en el podi després de està defensant durant tot el raid la segona plaça, però els últims quilometres de cursa una punxada de roda, els va fer caure al tercer esgraó del podi,. desprès de 4h de cursa.

Crònica Illa de Rodes Junior Raid Team:

9h 15min, ens plantem davant de l'arc de sortida, fins aleshores estàvem ben tranquils, però a l'acostar-se en aquell sinuós arc inflable de sortida uns petits nervis se'ns fiquen en el cos, en aquest raid no sortim a acabar-lo, sortim a estar entre el tres millors del Raid. Sortida de un quilòmetre neutralitzat amb BTT fins a l'inici de la via verda. Arribem a l'inici de la via verda, diferents equips es fiquen a treballar davant del grup per estirar-lo i començar a marcar posicions, ens quedem 4 equips en el grup de davant, ritme alt fins arribar a la primera balisa, on ens "barallem" per marcar-la. La següent fita estava lluny, gairebé arribant al CC. Els equips que marcaven el ritme abans es cansen d'estirar el grup ( degut a que el primer tram era tot planer), la cosa comença anar de cap a caiguda, i li pregunto en Ferran si està bé de cames i em diu que si, que està perfecta En aquell moment decideixo sortir del grup i ens col·loquem cap davant a estirar-lo. 10 min anant a un ritme espectacular, cap equip ens dona un relleu, me'n canso i tornem a baixar el ritme, per fi algú respon i  es col·loquen ells a estirar, faltaven pocs metres per la balisa, havíem de fitxar-la els primers per poder arribar amb un petit marge de temps el CC i sortir el més ràpid possible a la orientació urbana. Sortida espectacular d'en Ferran de l'estela de la meva roda per anar a balisa ( vaja Sprint que es va fer!), arriba el primer, fitxa i sortim volant. Arribem al CC els primers, ens col·loquem les bambes de corre i sortim volant amb un altre equip cap a la orientació urbana, orientació urbana duríssima pel ritme que portàvem "picats" amb els segons, estàvem anant molt ràpid però les nostres cames estaven el 100%, arribem a les últimes fites de la O-urbana, una col·locada a dalt d'una església  en Ferran la fitxa i es fot un salt de 2m cap abaix per no perdre temps donant la volta que jo pensava que s'havia trencat algú i el "capullu" surt disparat diguen me " va anem que no es res", últims metres de la O-urbana, mirant el mapa em distrec i em fotu una bona nata contra el terra i el segons ens passen, m'aixeco super ràpid i aguantant el dolor seguim corrent el mateix ritme. Arribem segons amb una diferència d'uns 20s al CC, toca tir amb arc i ara direu "uiiii tir amb arc, les fletxes a Burgos" com a mínim això es el que vaig pensar jo, doncs no de les 4 fletxes que teniem dos en el groc i contaven les dos millor es a dir aconseguim la major bonificació de temps! 6min bonificats.ens canviem ràpid i tornem agafar les bicis, sortida i petita i única errada d'orientació en tot el raid que ens fa perdre un 5-6min. tram de BTT curt que ens fa arribar el peu del massís de l'Ardenya en tercera posició. Arribem, ens col·loquem les bambes i cap amunt (ens esperen un parell d'hores de trekking), pujada durada per una via semi-equipada  amb grimpades pel mig i pendent excessiva, veiem davant nostres els segons, els passem i els hi comencem a treure temps, a les baixades apurem i ens la juguem per anar guanyant temps, trobem la primera fita a dalt de tot del cim, veiem els primeres , hi ha una diferència de 1-2min com a molt comencem a fotre ritme arribem a la segona i tercera fita, ens tirem cap abaix a buscar les BTT, anàvem a un ritme alt però que les nostres cames aguantaven, ens sentiem còmodes i portàvem ja gairebé 3h competint al 100%, arribem a baix segons, agafem les BTT i sortim disparats, pujades infernals, molt dures però allà estàvem aguantant i trobem totes les fites. En Ferran anava cantant els diferents camins que sortien i em salva de cul en un moment que em despisto i la quadra per seguir amb el camí correcta. Arribem a dalt, descens per corriol ple de trencants però els solucionem sense cap problema. Arribem a la sortida del corriol i ens queden tres fites i dos són urbanes. De cop sento un crit: "cesc,cesc ! He punxat" problemes mecànics a últim moment! Canviem la roda volant i sota pressió, ens passa el segon equip i el quart, acabem d'arreglar la roda i sortim disparats a fer una pujada amb una pendent considerable, pugem a un ritme fort portem molt de desgast de  tot el raid, competint al més alt rendiment però no ens rendim desprès que ens passin  lluitem contra el nostre cap per seguir endavant i dir-li al nostre cap que podem avançar els tercers i colocar-nos en el podi, arribem el tram urbà, atrapem els tercers, anàvem més forts amb bici nosaltres que ells, marquem l'última balisa, els passem, última balisa, difícil de trobar a dalt de tot d'una torre, pugem que els peus no ens toquen a terra gaire bé. Sortim tots dos equips de costat, anem a mort, arrib al últim CC, toca caiac deixem les bicis i sortim disparats cap el Caiac, comencem a remar i sortim a una velocitat on els hi comencem a treure distància, balisem la fita de caiac, Ara si queden pocs minuts perquè s'acabi, mantenim la tercera plaça del podi, augmentem distància, arribem al punt inicial/final del caiac, 250m ens separen de línea de meta, comencem a corre disparats aguantant el dolor dels braços del caiac, la fatiga de les cames i el dolor de peus de corre amb les cales. Entrem a meta en tercera posició super contents de la feina feta, tot i els problemes mecànics a últim moment hem aconseguit recuperar la plaça al podi.

Cesc Torrent, Illa de Rodes Junior raid Team.


En mig raid tant en Ferran com jo vam recordar un correu i una frase que ens va enviar en Ruben, aquest correu i la frase ens va marcar molt per seguir lluitant i donar-li un podi a l'equip. ""L' ÈXIT es la pau mental que neix com a resultat natural de l'íntima satisfacció aconseguida al saber que un va fer el millor que va poder per convertir-se en el millor que un és capaç de ser."


dissabte, 27 d’octubre del 2012

Marató Puigsacalm Extrem: gaudint dels reptes!!

Sis del matí del diumenge 21 d’octubre del 2012, a fora, plou a bots i barrals. Quina mandra i quantes poques ganes tinc de córrer!!! Però m’enrecordo d’en Ruben que m’empeny cap a Sant Esteve d’en Bas. “Córrer per mi” em va dir.
Ell no podia córrer per problemes amb un dels seus turmells. La Marató Puigsacalm Extrem era un objectiu que ens havíem marcat els dos per la temporada i malauradament ell no podia córrer. Quina ràbia!!! Arribo a Sant Esteve d’en Bas, ja no plou, i la visibilitat és bona, veig el Puigsacalm, això m’anima.
Decideixo ser conservador, aniré amb motxilla; portaré aigua, menjar, roba d’abric i de recanvi. La previsió és que plogui a partir de la tercera hora de cursa. Estaré entre 6 i 7 hores a la muntanya segons els meus càlculs. Tinc ganes de gaudir i no de passar-ho malament. Mai he corregut 43 kms i 6000 metres de desnivell acumulat.
 8:05 del matí: Sortida!!
Comença la cursa amb un ritme infernal! Però a on van? Si això és molt llarg!! 2 kms d’asfalt que em destrossen els tibials. Marco un ritme còmode al mig del grup. Quan comença la primera pujada-corriol començo a trobar-me millor i avanço uns quants corredors.
Comença l’espectacle!! Corriol va corriol ve, entre boscos impressionants!! Disfruto com mai. Arribem al peu de la cascada del Salt de Sallent; meravellós!! Primera gran pujada fins la part superior del salt. Arribo al segon avituallament, menjo i bec i primera baixada. El terra patina molt i molt.
Segona gran pujada. Coincidim amb la cursa curta (25 kms) que han sortit una hora més tard. Passem el tercer avituallament que ens dirigeix cap a una canal equipada a on hi ha una mica de cua. Comença a ploure i refresca. D’aquí cap al cim del Puigsacalm. Ja porto 3 hores d’esforç.
Comença el descens cap al Coll de Bracons. Un descens d’alt risc: fang, fang i més fang!! Per unes pendents molt pronunciades i relliscoses. Patinada va patinada ve!!! Caic i em dono un cop al colze. Per sort, no ha sigut res, puc continuar!! Ja escolto els crits d’ànims del públic que es concentra al Coll de Bracons. Sembla que estiguin a tocar però encara tardo 10 minuts en arribar. Quanta gent! Quina il•lusió!! Menjo i gaudeixo del moment!!
Porto 3h 30 minuts a meitat de cursa. Vaig bé! Encara em queda una marxa més! Segons els meus càlculs la segona part no és tant dura com la primera! Però em queda una mitja marató més!!! Déu n’hi do!! Ressegueixo durant 7 kms un corriol que va per una carena envoltada per una bellíssima fageda. Ostres! Si que està lluny el següent avituallament??? Aquest tram se’m fa molt llarg!! Les pujades rellisquen molt i això augmenta l’esforç!! Finalment arribo a l’avituallament. Allà entenc les coses, no han pogut arribar amb el 4x4 a la zona que tocava posar l’avituallament i s’han vist obligats a posar-lo més lluny.
Vinga! Última pujada forta fins el Santuari de Cabrera!! 200 m de desnivell!! Ho he aconseguit! El Santuari està ple de gent que m’anima: gràcies!! Grans vistes de la plana de Vic. Ara toca baixada per unes escales interminables! Avituallament! “Vinga que ja ho tens” em diu una noia. I faig broma: “jajajaja!! Ja ho tinc? Encara queda una bona estona”.
En el següent tram em dirigeixo cap el pla d’Aiats. En aquest tram formem un grupet de 5 corredors. Ara tu davant, ara jo. Això motiva i fa tirar endavant. Arribem a Falgars d’en Bas. El que queda ja m’ho conec. Tram de pista duríssim i avorrit! Els companys de cursa comencen a patir problemes musculars, jo vaig molt bé!! Començo a deixar-los enrere.
Penúltim avituallament, quasi no paro. Queda una baixada. I quina baixada!!! Això sembla una pista de gel!!! Com patina!!! Poso els cinc sentits i baixo molt ràpid. Les cames m’aguanten. Últims dos kms de planer, això ja s’acaba. Puc augmentar el ritme i avançar alguns corredors. Ja veig Sant Esteve d’en Bas! I noto la presència d’en Ruben que m’ha acompanyat en tot el recorregut! L’hem fet els dos la cursa!! Una abraçada company!!
Acabo molt content: repte aconseguit! 6h 37 minuts!! 52 posició!! I el més important: he gaudit com un nen petit!! He aconseguit trobar el meu ritme per fer un bon resultat!!! 
Toni Muné


divendres, 26 d’octubre del 2012

Entrenament 24-10-2012: BTT-O, trail running i ràpel.

Avui entrenament ordinari: 1h 30min de BTT-O, 1h de trail running i pràctiques amb cordes; ràpel. Dia dedicat a millorar la tècnica d'orientació amb btt, fonamental pels raids. Combinat amb un trail running amb "pujadeta" que ens ha portat a la zona de ràpel. Avui alguns/es han experimentat que vol dir baixar de les altures!!!

dijous, 18 d’octubre del 2012

Raid del Segre 2012: el reportatge

Ja tenim aquí algunes imatges i vídeos del Raid del Segre 2012, properament en penjarem més!!

Salut i pedals!


diumenge, 14 d’octubre del 2012

Alguna cosa més


Ens hem trobat a l'àrea de pícnic del parc de la draga de Banyoles: en Toni, en Tito, la Jenny, en David, l'Alfons, en Ruben, en Victor, en Cucu, en César, l'Elena i l'Alex. Però també hi havia altre gent aparcada.
Hem rodat en btt fent la volta al llac per uns corriols preciosos del mestre Toni però també ens hem trobat gent correns i en bici.
Hem fet tir amb arc i orientació específica en un bosc que estava ple de boletaires i families passejant.
Hem pujat en btt cap a Rocacorba sota la pluja i ens hem creuat amb bikers que baixaven.
Hem realitzat un trekking circular per senders de somni pels voltants de l'ermita de Sant Patllari on hi sol pujar molta gent.
Hem baixat cap a Banyoles per un corriol moll i fresat per altres ciclistes àvids d'adrenalina com nosaltres.
Hem acabat el dia fent ràpels a les Estunes, unes esquerdes a les roques on hi viuen fades i turistes els caps de setmana.
Tot això que hem fet a l'entrenament especial d'octubre també ho fa molta gent ( potser tot en un sol mati no, però la gent ja ho fa).
Hem estirat, hem rentat les btt amb la mànega i els raiders també ( amb dos collons).
Hem fet un dinar de germanor on cadascú havia de portar alguna cosa i estava molt bo.
Silenci inicial que hi ha gana... riures i batalletes dels avis de turno al final, noves cares i nous propòsits pel futur de l'equip.
En aquest som una família senyors, o alguna cosa més.
No se fins on arribarem, però tinc cada cop mes clar el COM, el PERQUÈ i amb QUI.
Tots aquests moments son molt especials i donen sentit al somni que tenim d'escola de raids.
Moltes gràcies a tots pel vostre esforç i per fer- ho tant bé ( quin orgull i quina enveja), era molt més senzill quedar-se a casa.
Recordeu que tot el que heu fet avui ho fa molta gent, potser també algun equip
Però jo crec que tot plegat... es tracta d'alguna cosa més.

Sapere aude

dimarts, 9 d’octubre del 2012

IN MEMORIAM


El dia 8 d’octubre en una conversa informal en el Trofeu Ferran Santoyo a Capolat amb l’Albert Vilana ens animem a fer equip per participar en el Raid del Segre. Necessitem un altre component i s’afegeix en Dani Terrisse, company de l’Albert.
Per mi, és un nou repte, ja que serà un raid de dos dies amb dos corredors molt poderosos.
Durant l’última setmana fem els últims preparatius i s’uneix a l’equip, com a assistència, en Josep Luz.
L’equip ja és complert, ens bategem com: Trempant t’empaito!!
Un dia abans del raid rebo una mala notícia des de Burgos, la meva iaia CUCA està ingressada a l’hospital. L’endemà, mateix dia del Raid, ens comuniquen que no cal que ens desplacem ja que la situació és crítica; és qüestió de hores o dies...
Després de rumiar-m’ho decideixo participar en el raid i comunico la situació familiar a l’equip.
Em desplaço amb l’equip ILLA DE RODES JUNIOR TEAM (Cesc Torrent i Ferran Díaz) cap a Camarasa, sortida del raid.
La mateixa nit iniciem el raid amb una etapa pròleg molt divertida i original. Es tracta de amb l’ajuda d’un mapa anar al punt 1 a buscar un cubell i desplaçar-nos al punt 2 o 3 i portar a l’arribada el cubell ple d’aigua. Comencem en molt bon peu i quedem primers. Bonifiquem 15 minuts. Provem la coca típica del poble i cap a dormir!
6 del matí, diana!! Mengem i últims preparatius.
El Raid l’iniciem amb una BTT. Donen el mapa i... sortida. Tinc problemes en posar el mapa en el porta-mapes i ja tenim molts equips al davant. Però quina velocitat? Que el raid és molt llarg? Els companys em diuen: vinga!! I els perdo de vista!! Arrenco i a fondu darrera seu!! D’aquí al final de l’etapa el ritme serà infernal!!! En dos kms ja som al davant! El ritme és impressionant!! Mai havia anat tant ràpid, de moment aguanto però el meu cap em diu; fins quan aguantaré a aquest ritme? I el Dani i l’Albert estirant-me!!! Estan molt forts!!
Realitzem una primera secció impecable i arribem al rogaining a peu. Només tenim una hora per fer-lo i només fem una part ja que només es bonifica temps. El ritme segueix altíssim!!
Tercera secció; tornem agafar les bicis. Tenim uns quants equips al davant que no han fet el rogaining. Pedalem fort i anem recuperant temps. El ritme segueix sent infernal, començo a notar l’esforç a les cames. No fallem en orientació i arribem al kayak en tercera posició a 15 minuts dels primers que no han fet el rogaining.
Secció de kayak de 10 kms pel pantà de Canelles en els quals aconseguim atrapar els primers en el tram final. Treiem el kayaks de l’aigua amb un porteig sota un sol de justícia i una pujada fangosa duríssima.
Continuem amb la secció reina: trekking, ferrada, ràpel, parapent, escalada i tir amb arc. Forta pujada que aprofitem per menjar, aquí no val parar, fins a Corçà i ens dirigim cap a la Pertusa. Allà fem la ferrada d’Urquizo Olmo. En aquest tram estic molt cansat i em falten les forces, necessito un descanset. Sortosament l’equip de Madrid ens passa just abans de començar la ferrada i els tenim a davant. Van molt lents!! Em va perfecte! A mitja ferrada aconseguim passar-los i arribem a la zona de ràpel! Baixo el primer a tota pastilla! L’equip de Madrid també rapela per la segona línia. Marxem primers direcció el parapent. Ja portem més de 7 hores i el sol apreta. Tram molt dur i llarg de treking, anem avançant com podem. Jo lluito per controlar els dolors musculars que tinc a les cames. L’equip de Madrid ens segueix a poca distància.
Finalment, després d’una pujada de més de 400m de desnivell, arribem al cim, d’on es tiren els parapents. Som els primers!! Això vol dir que un dels tres es tirarà en parapent (els tres primers equips tenien l’honor) i estic de sort: sóc l’únic que no m’he tirat mai i sóc el que va més cansat!
Experiència inoblidable i molt recomanable!! Al final del vol l’emoció i el record de la meva àvia em fan caure unes llàgrimes! Gràcies Jordi per un vol impressionant!!!
Els meus companys segueixen el treking fins la zona d’escalada i, finalment, cap a la zona de tir amb arc, on els estaré esperant per acabar el raid junts a la plaça del poble d’Àger. 
Acabem l’etapa en primera posició amb més de 2 hores d’avantatge sobre els segons. Anem de fàbula.
Ens reunim en el càmping per preparar l’etapa nocturna i rebo la notícia que la meva iaia ens ha deixat. He de tornar cap a casa.
Gràcies companys per una etapa de Raid molt exigent i inoblidable!! La propera serà!!

CUCA: l’esforç que he dedicat a aquest Raid és per tu. Descansa en pau.
Toni Muné

Agraïments: Al Dani i l’Albert per la seva comprensió, suport i companyerisme durant tot el Raid, el Josep per la seva fantàstica assistència, en Ferran i el Cesc per la seva comprensió i suport (i un tros de pizza) i el Dani Buyo per portar-me tant amablement i desinteressadament a buscar el meu cotxe a Camarasa.

dilluns, 8 d’octubre del 2012

Raid del Segre 2012: Competim pensat

Illa de Rodes Junior Raid Team ( Francesc Torrent i Ferran Diaz) al Raid del Segre 2012; no sabíem l'aventura que ens esperava per endavant, erem conscients que eren dos dies i tenia unes distàncies i desnivells molt alts: 24km de caiac, 42km de trail running, 70km de BTT, dos vies d'escalada, un ràpel, tir amb arc i espeleologia.

ETAPA 1: 06:30 h del matí del dissabte, ens aixequem en el pavelló de Camarassa acompanyats dels altres raiders, esmorzem, recollim els matalassos i sacs, i acabem de preparar les motxilles per entregar a l'organització ( quina moguda preparar les bosses!). 7h 50min marxem cap a la línia de sortida, els nervis es començaven a notar sobre tot per part meva, 08h donen el tret de sortida; entrega de mapes, comencem amb una secció de BTT-o de 16km i 500m de D+, no ens donen temps ni de marcar el mapa que ja tots els equips havien sortit, ens ho prenem amb calma i mirem bé el mapa (anàvem acabar-lo no a fer podium, ni molt menys), sortim els últims (per variar) a la primera secció, cap problema d'orientació en aquest tram aconseguim totes les balises i en 1h 20min ens plantem el segon control canvi, un rogaining a peu on totes les balisses eren de bonificació de temps i abans de les 10h havíem de tornar estar allà, PENSEM, i decidim agafar les 3 que estaven més aprop, era inútil aconseguir les que estaven més lluny, perquè aquest raid guanyava qui aconseguia més punts no qui tenia el millor temps (en cas d'empat si). Amb 20 min les aconseguim  quan sortim encara quedaven molts equips donant voltes pel rogaining. Ens creixem al veure que no anem últims, tornem agafar les bicis, una segona secció de BTT-o de 21km amb 700m de D+, arribem a la primera balisa orientació perfecta, en aquell moment decideixo traçar un altre camí diferent dels que feien els de davant, en principi tot bé fins que arribem en un punt on el camí s'acaba, no ho havia vist en el mapa ( devia ser per voler anar massa ràpid?) Reconec l'error, m'acugu en tot ( sort que en Ferran m'aguanta) i reculem agafar el camí correcta, rodem a molt bona velocitat per un tram de corriolet/pista de pujada fins la segona balisa, cliquem ens tirem cap abaix, avancem a dos equips en el descens (no anaven tant malament) ens tornem a créixer , cap error d'orientació fins la tercera balisa, entrem dins un poble, ens espera una llarga carretera asfaltada fins la següent, per arribar a la següent balisa i havien diferents camins, triem una opció i va ser la millor la vam clavar! Cliquem i cap a la quarta balisa, patim una pujada molt dura a les 11h 30min del matí amb un sol que picava molt sobre les muntanyes del Mont Sec, arribem a dalt i un descens llarguíssim fins a la quarta fita, pujada per asfalt = pujada perfecta! Vam pujar a un ritme molt bo, en arriba a dalt, descens fins el Caiac. Arribem el caiac, els hi preguntem en quina posició estem ( pensàvem qua anàvem dels últims), ens diuen quarts i que els tercers i els segons feia 20min que havien sortit! Ens creixem amb el caiac, volem aquests 10 km de caiac. Veiem la carpa del CC3 girem i el que ens trobem son els dos equips que teniem davant pujant el caiacs, en allà comencem a veure que podrem fer alguna cosa, porteig d'uns 400m del caiac molts durs amb unes rampes de pujada infernals i fang fins els genolls, arribem a  dalt amb els altres equips, ells surten mentre nosaltres agafem forces  ens preparem i sortim, ens esperen 17km i 900m de D+,en Ferran li comencen a fallar les cames, portàvem 6h 30min de cursa, intento arrastrar-lo però no respon,aguantem com puguem la primera pujada arribem un pla, jo ja pensava que ens treien molt de temps, l'haviem fet gaire bé tota caminant/trotant, l'orientació ens anava perfecta i no era pas un corriol?camí fàcil de trobar, arribem el coll i saltem de vessant veiem la paret del ràpel a dalt de tot d'un castell en ruïnes encara ens quedava pujar bastant, just davant nostre veiem els dos equips que teniem davant, ens creixem i en posem a corre com mai arribem a dalt enganxat a ells, baixa un d'ells primer, mentres l'altre s'encorda jo aprofito i també ho faig mentres en Ferran es prepara, s'havia que el temps era or i necessitava deixar-li la via lliure per què baixés lo abans possible, començar a baixar l'altre de l'equip La Fuma, en veureu em tiro cap a baix i l'avanço en el ràpel! ( la corda bullia) arribo a abaix es tira en Ferran i ens enganxem a ells. Hi havien diferents camins per arribar a les vies d'escalada, nosaltres abans haviem decidit passar per dalt, ells es tiren cap a baix decidim no seguir-los i fer el que teniem pensat, se'ns fa una pista molt i molt dura, gaire bé dos hores aguantant com puguem sens acabava el menjar i l'aigua i alló no parava de pujar i baixa i seguia i seguia... Arribem exhaust a les vies d'escalada, però en allà estaven ells també, tant en Ferran com jo aconseguim pujar la via i guanyem 40 min, els altres només havien pujat un d'ells, ens llancem cap abaix fins a Àger, ens falta molt poc per acabar la E1 i comencem a retallar camins, orientació perfecta fins a Àger,a buscar el tir amb arc, per varia dos negres i una gairebé arriba a Roses, sort que en Ferran ens salva el cul i fa dos vermelles i una blava. Entrem a meta amb 11h de cursa i tocats de cames.

ETAPA 2: Cursa d'orientació nocturna, amb 4 fites de punts i 5 de bonificació e temps. Decidim anar-ne a buscar tres fites de puntuació,, la cinquena estava molt lluny i voliem descansar  vam decidir utilitzar aquesta estratègia  ens va anar genial, vam volar no vam fer cap error d¡orientació i amb 1h 15min ja entraven a meta. Arribem el camping i intentem dormir, passem una nit dura els dos, però aguantem.

ETAPA 3: Acabo de decidir que us explicaré com vam viure l'etapa des de dins del nostre cap. Són les 5h 30min del matí ens aixequem cansats, molt cansats, jo amb ganes  de vomitar i en Ferran amb molta tos, intentem menjar alguna cosa, quasi obligant-nos, a línia de meta ens diuen que anem tercers empatats a punts amb el segon però ens treien 50min i a dos punts dels primers. Pels nostres caps passant moltes coses en aquell moment, els moments que havíem entrenat, deixant moltes coses de banda i la gent que ens havia ajudat a arribar aquí, on estàvem, en un Raid de dos dies competim contra gent que portava molts anys en aquest món i nosaltres tant sols 6 mesos, ho havíem de donar tot i mantenir aquesta posició pels que ens havíeu ajudat arribar aquí. Matí de BTT, caiac, trekking i espeleo., vam tenir una orientació perfecta, les forces cada cop anaven a menys, però aguantàvem i estevam allà, ens van donat baixons constants de força, se'ns fan 14km de caiac molts durs, però aconseguim deixar molt endarrere els que anàvem per davant nostre a la general, arribem el trekking i pugem donant-ho tot les cames fallaven, però el cap funcionava i així ho demostràvem orientant-se, arribem a l'espeleo i en Ferran s'ha de ficar per un micro forat per agafar la 1/2 de les dos balises, la segona al final de tot de la cova. Sortim i un llarg sender i molt fàcil de perdre ( cosa que no ens pasa)  amb molta calor fins a les vies d'escalada, les cames fallen i l'estómac demana menjar que no li podem donar, arribem a les vies "exhaurits" de forces, decideixo pujar, era una via dura ( de la manera com estaven, inclús els de la elit alguns no la feien), ho provem i just en el últim pas caic, en aquell moment em passa pel cap que he fallat a l'equip i que segurament baixaríem alguna posició per la bonificació de temps, ja que els quarts els teniem a 20 min i aquells escalaven molt bè. 2km de running i arribem a meta exhaurits, destrosats  i amb la mirada fixada el terra. Sorprenentment arribem els primers d'aventura, veiem que el podium no estava perdut, podíem fer algú encara, arriba l'equip la Fuma sabiem que ells les tenien totes nosaltres teniem dos punts menys, passa més d'una hora i no arriba ningú més, comencem a veure un podium.... desprès d'una tercera etapa de 6h 30min

Així va ser després de dos dies de cursa ens col·loquem tercers a dos simples i tristos minuts dels segons. Molt contents i a per una altre!

Competim pensant.
Cesc Torrent

CLASIFICACIONS

EN BREU LES FOTOGRAFIES!


http://raiddelsegre.blogspot.com.es/2012/10/clasificaciones.html#linksCLASIFICACIONS

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Selènika 2012

Veure el nom de Selènika i el primer que em ve el cap son els
 primers 30 Quilòmetres. 
La sortida va ser a les 08h04min del diumenge 30 de Setembre a Navarcles, una data que em costara oblidar; m'esperen 95km i 2.500m de D+. La sortida va ser exageradament ràpida, semblava que anàvem a corre un cursa de 25-30km només, i no era així, encara quedaven 95km per davant.! I s'havia que si volia anar a fer un bon temps havia d'aguant el ritme que posaven al davant. Les primeres dos hores van ser infernals, el terreny molt fangós i no et deixava rodar del tot bé, havies de fer un plus d'esforç per aguantar el ritme, a part no et donava temps ni de veure aigua, a la que paraves un moment per treure el bidó et passen 5 tius com a mínim, arribo el primer avituallament, ni el vaig mirar! Vaig continuar endevant começa la pujada més forta de totes 8km de pista trencada amb una pendent mitjana del 8,2%, imagineu-sa el que se'm passava el cap en aquell moment. Aquell tipus de pujada escalonada i el terreny se'm donaven bé, començava a deixar gent endarrere i em sentia molt fort de cames, cap tipus de molèstia ni fatiga. Arribo a dalt desprès de 48min pujant aquelles rampes, ràpid descens cap a baix que va durar tristament ni 10 min i tornem a enfilar una altre rampa que em fa arribar al segon avituallament, aquest cop paro, però es una parada que no et deixa ni respirar, carregant aigua i menjant alguna cosa de la manera més ràpida possible i ale, a tornar-te enfilar sobre la burra encara quedant 55km, semblava una parada dels F1 a boxes, ni 2 min que ja tornava a pedalar, descens preciós per un corriol que em beneficiava tornant a  passar a més gent encara ( com es portava la doble en aquest terreny!),  un petit "repexo" un altre curt descens i enfilem una altre rampa de la mateixa categoria que les altres, no et deixant aixecar el cap! Arribo el tercer avituallament aixeco el cap, miro si em queda algu de menjar i aigua, encara tenia provisions escasses  però en quedaven, decideixo no para i seguir endavant ( aquestes decisions sembla molt fàcils de prendre ara mateix, però quan portes 4h sentat sobre un tros de plàstic cobert amb una fina capa de tela, no son tant fàcils). Miró la gràfica, sabia que fins el següent avituallament segons la gràfica era un terreny de 4 repexons de res, semblava  suau comparat amb el que portavem.. I UNA POLLA! Pujades infernals, no em faltava un pinyó més petit, sinó, un plat sencer! En aquell moment em van començar a venir unes rampes infernals en el abductor dret, no m'ho podia creure, rampes?¿ Em va començar a venir el cap que havia de plegar, que com podia ser que em vinguessin rampes amb el que havia entrenat, portava "només" 4h 30min, en altre curses més llarges aquesta temporada no m'havia enrrempat i aixó que portavem 11h de cursa, com va ser en el Bas xtrem. No entenia la situació, tot i el dolor no parava, sabia que si parava en allà el mig em costaria tornar arrencar, i malauradament en aquell moment em torbava sol, portava uns 5km rodant sol i quan no saps el que ve i encara quedant quilometres es fa molt dur... Segueixo pedalant, en 10 min se'm passant les rampes, "canto" una petita Victoria amb la lluita que tenia entre el meu cap i les meves cames, descens molt còmode que em va deixar pensar que que cony passava amb les rampes, la repsosta la vaig trobar molt fàcil, les primeres hores vans er a un ritme infernal fent que no podies ni veure ni menjar, la primera mossegada la vaig fer a les 2h 30min de cursa i el primer glop d'aigua a les 2h, va ser un error que segurament em seguiria passant factura.  Quedava una altre "pujadeta" i un descens llarg i arribava el últim avituallament. La "pujadeta" es deia collet de Marfà un nom que sempre recordarè de lo infernal que va ser, rampes duríssimes durant 2km que no s'acabaven mai. Arribo a dalt la fatiga es comença a notar, el meu cap s'intenta distreure amb altres coses i s'intenta no pensar amb plegar, sinó amb arribar, em comença a venir diferentes persones el cap, ajudant-me d'una manera psicològica a seguir endavant ( en aquest moment et sents satisfet de tenir gent que en cara que no hi son fan que no et rendeixis) . Ràpid descens per pista arribem el últim avituallament, un altre cop una parada de 2 min per carregar el mínim d'aigua per no portar més del necessari i engresar una mica la cadena que semblava una orquestra  una dona molt amable em diu si volia reflex, que veia " que em tremolaven una mica les cames i no era gaire normal", vaig pensar que el que no era normal era jo però bueno, això es una altre història. Queda una pujada d'uns 10km, al inici de la pujada em torno enrampa i aquest cop no duren 10min, sinó gairebé el triple, em comença a passar gent i gent i més gent, uns 30 vaig calcular, em recupero a poc a poc i el mig de la pista trobo un grup de persones animant digen que només quedaven 2km de pujada i després tot baixada fins a Navarcles, en aquell moment em creixo, pedalo el més ràpid que em permetien les cames, arribo a dalt del tot del coll, tenia enrrempat el braç i els dits de les mans, però em tiro cap a baix, en aquell moment veia que ja era  meva la selènika i començava una lluita contra el rellotge per intentar fer el millor temps possible, començo el descens    per un corriol espectacular, torno a passar gent, s'acava el corriol i una pista molt trencada amb molta pendent queda per endevamt, no tinc miramens i em tiro cap a baix; ràpid però em control, s'acaba la pista 1km planer i entrem el poble, un poble de 4-5 cases per dir-ho d'alguna manera, però tot el poble estava bolcat amb la Selènika, l'últim km que era per dins del poble estaven les esseres plenes de gent, semblava la final del Tour, un moment espectacular, aixeco el cap i veig l'arribada, entro i el primer que penso es que puc està molt content del resultat i encara em queda molta feina per endevant. 06h 04min  que mai oblidarè.

En aquest tipus de proves es de saber controlar el teu cos i el teu cap;  i no deixar que el voler més  pugui amb tu, sinó que per acabar pots estar molt satisfet.

Cesc Torrent.

diumenge, 30 de setembre del 2012

Entrenament especial mes setembre: Barranc Anelles

Avui ens hem desplaçat a la Catalunya Nord a fer el Barranc d'Anelles, el gran tapat. Un gran barranc amb rapels, togobans i salts que queda oblidat "gràcies" el Barranc del Llech.
L'equip de raiders era: Jaume (nova incorporació 2012-2013), Arnau, Quim, Jordi, Àlex, Víctor, Ruben i Toni.
Gran barranc que molts no oblidarem pel gran tobogan de 8 metres: im-pressionant!! I salts de 10 metres!!




dimecres, 26 de setembre del 2012

2 hores...

Doncs si! Passem de 16 minuts a 2 hores, primer entrenament de l'escola de raids 2012-2013 i com no convidats especials durant la jornada, s'en diu pluja i vent.
 Avui ha tocat combinada de BTT i corre durant 2 horetes sota una pluja molt intensa a moments, hem arribat a dubta alguns membres de l'equip si es tractava d'una triatló intensa de muntanya imagineu-sa la pluja que queia que n'hi havien que portaven mono de triatló i tot! Combinada pels voltants del nostre poble, que ja ens coneixen i no s'espantant en veure'ns! La secció de BTT pels voltants de la riera de la trencada, la depuradora, Mas Fumats, els sorrals i el Mas Oliva, un recorregut aproximat de 8km, i combinant-los amb seccions de running de 10-15 min. Al final acabem el primer entrenament amb 3 voltes al circuit de BTT i 3 seccions de running, passats sota la preciosa i mulladora pluja.

 Recordeu que el pròxim entrenament serà el dia 3 d'Octubre a les 15h al INS Illa de Rodes, disciplines per especifica encara, mireu el calendari!

Cesc Torrent





dijous, 20 de setembre del 2012

16 minuts

Molt cansament, molt. Molt aprop del límit, desesperats enmig d'una riera seca on ens ha abandonat un preciós corriolet que sobre el mapa ens havia de portar a la carretera. Estem a l'infern senyors. Portem unes 8 hores d'esforç sota un implacable sol de finals d'estiu que ens ha castigat molt. 
És dissabte 15 de setembre de 2012, son les 15:44 de la tarda i en Toni i jo estem apunt de viure 16 minuts que no oblidarem mai. Estem apunt de viure 16 minuts del Illa de Rodes Raid Team que ens han de portar de l'infern a la glòria. Queden 16 minuts perquè ens tenquin el control de pas que ens donarà accés a una secció de trekking i tir amb arc que ha de resultar decisiva pel podi d'aquest raid i per decidir el guanyador de la Lliga de Sprint Raids de la FCOC. 
Seguint la nostra filosofia de competició hem arriscat al màxim des de la sortida, ho hem donat tot des de les 8 del mati. En Toni, en una altra decisió magistral d'orientacio, ha decidit retallar per un corriol que ens beneficia... Pero ja sabeu que els mapes a vegades ens traeixen: estem parats amb les bicis enmig d'aquesta maleïda riera decidint amb el cor a 180 pulsacions si tornem endarrera i desistim de l'objectiu d'arribar al CP abans del tancament o seguim endavant improvitzant un pla alternatiu d'urgència que ens permeti arribar al poble i remuntar el coll on hi ha el nostre objectiu. La raó ens diu que es impossible, els números no surten ni de conya, les cames també ens diuen que porten quasi 8 hores de treball intens i , a més a més, no tenim cap garantia que el camí alternatiu que hem inprovisat no ens torni a trair. Per tant, comencem a pedalar seguint el nostre cor: cap endavant. Continuem amb la motivació que crec que ens ha convertit en un equip guanyador, un equip amb un caràcter molt fort i les idees molt clares i que em fa sentir molt orgullós. Suposo que els que ens coneixeu us podeu arribar a imaginar el nivell de patiment físic i l'angoixa mental d'aquests 16 minuts. El nostre pla d'emergència ens treu de la riera per una pista ràpida que ens porta a la carretera en lleugera pujada. Marco un ritme molt fort, vaig al límit convençut que en Toni s'enganxarà a la meva roda si o si i podrà rematar la pujada adalt del coll si anem molt apurats. Darrera comprovació de mapa a 180 pulsacions i 40 km/h per decidir que el trencant que hi ha al fons de la corba es el bo... Tan sols ens queden 7 minuts i la pendent augmenta per la típica carretera asfaltada en zig zag d'urbanitzacio costanera. Corba tancada a la dreta i en Toni em diu que no li quadra: que hauíem de trobar el trencant de terra ja!!! De cop apareix el trencant, deixem l'asfalt i ens enfilem per una pista de terra amb unes rampes descomunals. Estem aprop, queden 5 minuts. Ho estic donant tot, tota la meva energia en cada pedalada, les rampes són extremes: plat petit, pinyo gros; intentant no perdre l'equilibri i seguir avançant de qualsevol manera.. El coll ja s' intueix davant nostre però la pendent encara s'endureix més i arribo al meu límit: haig de baixar de la bici i arrossegar-la caminant. En Toni, poderós, pot continuar pedalant i s'avança uns 50 metres quan la pendent suavitza i puc tornar a pedalar. Agafo velocitat i quasi recupero la posició amb em Toni que m'està fent de goma per no arribar separats al CP i no penalitzar... Darrera paella d'esquerres abans del coll, fa estona que no miro el rellotge ja que quasi no puc fixar la mirada en res més que no sigui el manillar degut a l'esforç tan intens. Sembla que finalment ho podríem aconseguir amb molta fe i motivació ja que la raó fa 16 minuts que es va quedar a la riera. El resultat? No importa. No crec que sigui digne d'aparèixer en aquest relat de fets extraordinaris. El resultat en aquest cas es una simple anècdota vulgar que en cap cas hauria de donar o treure valor al relat que estem llegint. No deixeu mai de viure els vostres somnis. Nosaltres en aquella maleïda riera vam tenir un somni preciós, un somni que vam viure amb la màxima intensitat durant 16 minuts que recordaré la resta de la meva vida.

Ruben Lamas

P.D. Pels que no us heu enterat de res o pels esperits insensibles: SI, vam arribar al famos CP per tan sols 22 segons de marge, vam quedar tercers del raid i vam guanyar la Lliga Catalana per primera vegada.


Primer entrenament: 26 de setembre!!

Comença la nova temporada 2012-2013 amb el primer entrenament: 26 de setembre, a les instal·lacions de l'Institut Illa de Rodes. Porteu la BTT i material per córrer, i una motxilla per poder posar les sabatilles de córrer. A tot entrenament cal portar quelcom de menjar i veure, que són llargs!! Recordeu que quedem a les 15 hores i acabarem a les 19 hores. Us esperem a tots/es!!!

diumenge, 16 de setembre del 2012

Segueixen els èxits de l'Escola de Raids!!!

David Pineda i LLuís Llauradó (Categoria Aventura) i Ruben Lamas i Toni Muné (Categoria Èlit) han defensat els colors de l'Illa de Rodes al Raid Mediterrrani (El Garraf) amb uns gran resultats. Els del planter han acabat primers amb una lluita aferrissada amb els segons i després de persistir fins al final (després de 4 punxades...). Pel que fa els Èlit, una meritòria tercera posició, darrera de dos super-equips. S'ha acabat la Lliga Catalana i l'ILLA DE RODES RAID TEAM CAMPIÓ!! Després de 2 primers llocs i una tercera posició!!




dijous, 13 de setembre del 2012

Es busca la tercera promoció de l'Escola de Raids!!

Avui s'ha realitzat la presentació de l'Escola de Raids d'Aventura a la cinquena promoció del CAFEMN de l'Institut Illa de Rodes per tal de formar la tercera promoció de l'Escola!! L'any passat erem 21 raiders, a veure aquest any... t'apuntes???


diumenge, 2 de setembre del 2012

7 dies de ferrades i ports mítics amb bicicleta de carretera!!


Quina gran setmaneta: Ferrata Combe de la Roche, Col Agnel, Brenta en 2 dies, Passo Gavia, Passo dello Stelvio, Ferrata La Brigue.
Divendres 24 a les 23.30 hores de la nit comença el viatge d’en Ruben i en Toni cap a Brenta. Estem nerviosos i emocionats a la vegada; en Ruben porta anys somniant amb aquestes ferrades i jo, tinc ganes de provar la bicicleta de carretera per uns ports mítics.
De camí al nostre objectiu aprofitarem per fer una ferrada (Combe de la Roche) i un port de muntanya (Col Agnel). I així és, realitzem de bon matí, després de dormir una miqueta la ferrada amb una horeta de temps. Una via molt divertida amb algun tram tècnic i sobretot molt bones vistes. A continuació dinem una micona i anem a fer el Col d’Agnel, la meva estrena oficial amb bici de carretera (només l’havia agafat un cop). Gràcies Roger per deixar-me la teva bicicleta!!;). Coronem el port després de 2 hores d’esforç i 25 kms i moltíssim desnivell. Espectacular!!
Seguim el nostre camí i arribem a Madonna de Campiglio (http://www.campiglio.it/) el dissabte a la nit, camp base de Brenta. Busquem un lloc per dormir amb la furgo i a descansar.
Ens llevem d’hora i com ens temíem el temps no és bo. Passejem per Madonna, comprem i anem a l’oficina de turisme. El bon temps arriba dilluns, per tant, optem per esperar. Passem el diumenge preparant el material i descansant. La nostra idea és passar 3 dies i 2 nits; portarem el menjar i material per fer vivac. Anirem carregadets!
L’endemà a primera hora comença l’aventura. A les 8.30 pujem a 2438 amb el telefèric de Grostè I i II. Des d’allà iniciem la nostra ruta.
El primer tram; el Sentieri Benini és senzillet però amb una timba impressionant i unes vistes meravelloses.
Continuem a partir del coll de Tucket cap a Bochette Alta, el plat fort de Brenta. Un camí que transcorre a través d’escales i passos per la zona més abrupte i més alta del massís. Un recorregut únic i espectacular. Ens trobem força gent pel camí però avancem a bon pas. I arribem a l’alçada del refugi d’Alimonta, a on teníem previst fer nit, però per la nostra sorpresa anem molt bé de temps i decidim continuar fins el refugi Tommasso Pedrotti. Fa un dia sense cap núvol i molt bona temperatura la qual cosa ens permet allargar el dia i no patir pel temps.
A les 19 hores arribem al refugi després de fer la Bochette Centrale. Un tram espectacular que voreja el Campanille Basso, un pedrot enorme, molt preuat pels escaladors.
Carreguem d’aigua en el refugi i busquem una zona per fer el vivac. Quina sort, la zona està plena d’escletxes, i en una d’elles, amb gespeta inclosa, instal•lem el nostre campament.
Sopem unes pastes i a dormir ben aviat, estem cansats, han sigut més de 9 hores d’esforç. Fa una nit estrellada i gens freda, pels 2500 metres d’alçada que ens trobem.
L’endemà ens aixequem amb la llum del sol, són les 6 del matí. Hem passat una molt bona nit, una nit inoblidable sota un mar d’estrelles.
Avui toquen tres puja-baixa de 500 m de desnivell cadascú i el descens final a Madonna di Campiglio. Hem decidit fer la ruta de 3 dies en 2 dies, a tope!!
El primer tram ens porta fins el refugi Agostini a través del Sentieri Brentari. Cal destacar el descens per unes escales i diferents passos fins una glacera que per precaució ens posem els grampons.
Seguidament fem el tram més llarg d’escales, uns 200 metres per una canal impressionant. Es tracta de la ferrada de Castiglioni que ens porta fins el següent refugi: Apostoli. Arribem a les 12 hores, hora perfecte per fer una coca-cola i unes patates. Portem 5 hores de ruta amb un sol exigent.
Seguidament agafem el Sintieri Ideale, el més dur amb diferència. Un terreny molt pedregós i amb fortes pendents. Després de 4 hores de lluita arribem al refugi de Brentei. No ens dona temps de fer un altra tram equipat: el Sosat. Decidim agafar via directa cap a Madonna Di Campiglio, seguint un camí preciós, molt transitat per famílies, passant per dos refugis: Casinei i Vallesinella, amb una cascada impressionant.
Arribem satisfets després de més de 12 hores de caminada. Tenim ganes de canviar-nos i disfrutar de la cuina italiana, ens ho hem guanyat!! Anem a celebrar-ho en una pizzeria italiana. Ens posem les botes: una pasta i una pizza per cada un amb birra a dojo!!

L’endemà continuem el nostre viatge cap a Bormio, eix central dels tres Mítics: Gavia, Stelvio i Mortirolo. 3 grans ports de bicicleta de carretera d’Itàlia.
Per la tarda del 29 d’agost ens dona temps de fer el Gavia. 25 kms de pujada amb trams molt durs. Cap al final del recorregut atrapem un “iaio” que es pica amb nosaltres; increïble!! I em pregunta l’edat: “quanti anni hai tu?” i li contesto: 35, i ell em diu que en té 65!!! Finalment el deixem enrera i arribem amb menys de 2 hores a dalt el port!! Com hem disfrutat! Això de la bicicleta enganxa!!
Trobem un càmping, ens instal•lem i anem a fer una volta per Bormio. Un poble molt atractiu. Comprem al súper i anem a sopar. Consultem la previsió del temps i a partir de demà a les 11 hores la cosa pinta molt malament. Per això, decidim matinar (7h) i anem a fer l’Stelvio, un port mític, amb 34 “tornate” (revolts de quasi 180º). Una pujada exquisida pels amants de la bicicleta i la muntanya: 2760 metres d’alçada. Arribem a dalt i el mal temps apareix, fa una fred que pela. Iniciem el descens i arribem al càmping congelats, dutxa d’aigua calenta sisplau!!!
El dijous 30 per la tarda viatgem cap a la Birgue, una població que ens ve de camí de tornada en la qual aprofitarem per fer una via ferrada molt interessant, amb una tirolina de 120 metres!!!
El divendres 31 ens llevem i fem la via. Una ferrada exigent amb varis desploms, per mi, la més dura que he fet mai. La tirolina; IM-PRESSIONANT!!!
I divendres a les 20 hores arribem de nou a casona!!
Quina gran setmaneta; Gràcies Ruben per compartir aquests dies amb mi!!
Toni Muné







Col d'Agnel


Passo Gavia

Passo dello Stelvio

divendres, 17 d’agost del 2012

Trail Nocturn al Puig de la Morisca

Perquè sortir de dia poden sortir de nit? Doncs si, com que de dia ja ens ho coneixem, un bon trail running nocturn per la part del Cap de Creus sud un dijous 16 d'agost sense lluna, aquest cop ens ha tocat en Ruben i a mi, sortint des de Roses a les 22:30 de la nit, passant per la zona dels dòlmens, pla de gates, fent un descens ràpid per corriol cap a ca la Montjoi i pujant el cim de la Morisca, un cim que te un caràcter especial respecta altres petits cims, aquest té una sorpresa en el pic! ( ja ho veureu en el vídeo). Tornem a baixar cap a cala Monjoi i agafem el camí de ronda direcció Punta Falconera, un moment de tranquil·litat total, escoltant com les onades del mar picaven contra la costa abrupta del peu del camí de ronda, amb una brisa suau i gaudint de la natura. Un cop arribat a Punta Falconera seguim el camí de ronda fins arribar a la platja de l'almadrava on 200m abans d'arribar-hi, en Ruben, amb molt mala sort enganxa una mala puta de pedra i es tornar a torça el tomell que ja tenia tocat i tot just ara s'estava recuperant... Vam haver de plegar a la platja de l'Almadrava, hagen de trucar per què ens vinguessin a buscar, tot i això 2h d'entrenament amb uns paisatges i una tranquil·litat incalculable.

Esperem que et recuperis Ruben, ara toca descansar una mica del corre i apretar de nou amb la bici!


dimarts, 14 d’agost del 2012

Això no para

Imatge: Cuita el sol 2012, Ferran Díaz
Mai més ben dit, sortim d'una competició i entrem a una altre, aquest cop el nostre company Ferran Diaz, el raider que quan corre mai es cansa el puta! I dic això per què el passat Diumenge 12 d'Agost va participar en la carrera del Fau, juntament amb un futur fitxatge de l'equip, un futur company Jaume Garcia. La carrera del Fau consistia en una mitja marató de muntanya que es realitzava a Maçanet de Cabrenys,on tenia un total de 22km i 1200m de D+. Doncs amb aquestes distàncies es va col·locar en la 15ena posició davant de 200 participants més, amb un temps de 2h 15 min a 18min del primer classificat; mentrestant el futur company, en Jaume va fer un temps de 2h 35min i una 35 ena posició.

Molt contents dels resultats.

Mentres uns aprofitant per fer curses, o anar-se'n a fer una travessa pels Pirineus i a sobre enviar les fotos ( Toni aquesta te la tornarem), altres estan de remada ( havera si així aconseguim que baixi una mica el ritme corrents, per què ens ofeguem) i altres ens aburrim encara més com en Ruben i jo ( sempre em tenia ben hidratat amb la cerveza) i decidim dedicar moltíssimes hores en crear un gran vídeo o documental es podria dir ( que ens va portar molts problemes, vam suar més que entrenant!), de 21min de la ruta BTT de 4 dies, que intentarem que estigui penjant el blog, pels que penseu que pot ser interessant o simplement per veure la nostre cara patint una estona. Aquí us deixo el petit text que hem ficat el final del vídeo, espero que algú que ens segueix que li agrada aquest mon i veu interessant el que fem li sigui útil en algun moment de la vida. Aquest breu text del llibre "Jugar con el corazón, Xesco Espar" que el mestre Ruben a adequat a la situació us serveixi en moments difícils. Gràcies a tots els que ens seguiu, ens dona forces per seguir endavant i tenir aquest blog ben actualitzat.

Descubreixes que la vida es un joc de polsades i també la muntanya, perquè en els dos jocs, la vida o la muntanya, el marge d'error es molt petit: Mig metre de frenada abans o desprès i no ho aconsegueixes, un pinyó de més o un de menys i no l'atrapes.
Les polsades que necessites estan totes el nostre voltant: en cada corva de cada sender, en cada pujada per arribar el coll, en qualsevol baixa que apurem la frenada.
En aquest equip ens deixem la vida per aquesta polsada. Perquè quan sumem totes les nostres polsades, això marca la diferència en arribar junts o no, entre viure o morir. Mireu el vostre company, mireu-lo als ulls, veure algú que lluitara per aquesta polsada amb vosaltres. Veureu un company que es sacrificara per aquest equip, per què sap que, arribat el moment, vosaltres fareu el mateix per ell. Això és un equip, senyors. I, o bé creixem ara com un equip o morirem com simples individus.

Cesc Torrent, Illa de Rodes Raid Team.

dimecres, 8 d’agost del 2012

Seguim competint

Senyors i senyores, ha semblat un mes de Juliol on l'equip ha estat parat, alguns han pensat: o que bé per fi estan una mica quiets sembla, altres han pensat: uii mala senyal... Doncs exacte mala senyal! Tot i no haver tingut temps per publicar res en el blog l'Illa de Rodes mai s'està quiet.

Amb la participació en el staff de la TRAIL ANETO del capità Toni Muné i el  "pocoyo" Ruben Lamas de corredors escombra, on van fer una gran feina i han fet un entreno impressionant que ja estem tremolant tots els altres, llastima de la lesió del turmell a últim moment d'en Ruben, on no va poder acabar de fer els últims km, però ara ja està tornant a pedalar!

També destacar que la joventut no s'està quieta, amb la participació d'en Ferran Díaz el dia 14 de juliol a la nocturna de Figueres (8km) on va fer un temps de 30min, col·locan-se una 7éna posició en categoria absoluta i el recent cap de setmana, dia 5 d'agost en la seva primera triatló de muntanya fent una 18éna posició amb un temps de 1h 16min. L'altre que tampoc para, en Cesc Torrent, on va participar el passat 12 de Juliol a la cursa BTT de Villaür, amb un recorregut de 35km i 600m de D+ es va penjar una 25éna posició amb 1h 55min; tambè la participació a la cursa nocturna de Vilajuïga, amb un recorregut de 8km i 150m de D+, on va fer un temps de 34min i una 5éna posició.

Molt contents dels resultat obtinguts en aquestes curses, darrera d'això hi ha incalculables entrenaments, tot i que aquestes curses només eren preparacions per les bones, en aquest cas el raid de Tarragona de la (FCOC) el dia 25 d'agost on participaran en Toni i en Rúben i el Costabrava Raid ( FEEC) el dia 1 de setembre on participaren en Ferran i en Cesc.
 
Aquí deixo una petita crònica de la triatló d'en Ferran:
El diumenge dia 5 d'agost em vaig despertar ben aviat per anar cap a Portbou on s'hi disputava la seva triatló de muntanya. La triatló consistia en 600 m nedant, 15 km de bicicleta i 2,5 km de running. Un bon repte per a demostrar tot allò après en les dures setmanes d'entrenaments! 
Vaig arribar a Portbou on allà em vaig trobar amb el meu company i futur membre de l'equip de la següent temporada, Jaume Garcia. Les primeres paraules que vam intercanviar van ser "Quins nervis!", però com ens agrada sentir aquesta sensació!! Després de dirigir-nos als boxes i de tenir-ho tot preparat, els 100 triatletes participants ens vam acostar a la platja esperant el tret de sortida. 
Al principi va fer-se difícil trobar una bona posició dins l'aigua ja que allà tot eren cops i patades. No obstant, al cap de pocs metres vam agafar un bon ritme. L'únic problema que vaig tenir va ser que en un moment donat, em vaig desorientar i vaig aparèixer 100 m fora dels límits del circuit (llavors sí que vaig patir per a tornar ràpidament cap a la ruta fixada). Un cop fora de l'aigua, vaig fer una transició molt bona (gràcies a l'experiència adquirida en els raids). Així, montat a la bicicleta vaig començar a escalar les posicions perdudes a l'aigua. Era un circuit de pujada, bastant corredor, tot i que al final hi havia uns "repexons" força durillos. Després d'això vam fer la baixada directa cap a boxes novament; tocava, per últim, fer la prova dels 2,5 km corrents. Aquest era el tram que millor se'm donava i no el vaig desaprofitar.
Al final vaig acabar la triatló molt content per la meva 18ena posició, amb un temps d' 1 hora i 16 minuts, i també satisfet de veure bons resultats de totes aquestes setmanes de preparació per la prova. En Jaume Garcia va quedar en la 37ena posició, amb un temps d' 1 hora i 22 minuts, un resultat molt bo per a ser la seva primera triatló. 


Ferran Díaz, Illa de Rodes Raid Team.




Cesc Torrent, Illa de Rodes Raid Team

dimarts, 17 de juliol del 2012

Entrenament especial Juliol: BTT + Trekking = Canigó 2012










BTT + trekking? Doncs si, pujada 100% física en el Canigó( 2.784m). Aquest Dilluns 16 de Juny, 6 membres de l'equip: Toni, Ruben, Ferran, Kuku, David i Cesc; han donat el tret de sortida a l'ascensió al Canigó des de Villerach, fent un primer tram de 23km amb 1700m de D+ amb BTT, per la vall del Llech, gaudint d'un paisatge impressionant amb unes rampes bastant de bon fer al inici, però a mesura que anàvem pujant cada cop picaven més, fins i tot estaven asfaltades (amb això ho dic tot!), tot i això una pista molt rodadora i de molt bon fer. Un cop arribem al refugi de Cortalets, deixem les bicicletes i ens fiquem a córrer/ caminar fins al cim, a 


un ritme que feia mitja por, sobretot amb el sprint final d'en Ferran on en Kuku i jo el vam intentar seguir però vam morir a l'intent( sobretot jo, osuu). En arribar el cim i per no haver de baixar per el mateix lloc ( som així de cap grossos ), ens endinsem a fer el descens, començant per una des-grimpada per la canal (la xemeneia) del Canigó i anant a rodejar tota la petita serra del davant, amb el mestre Toni gravant uns vídeos impressionants, fent que arribessim el refugi una mica tocats de cames, però amb el record d'unes vistes impressionants i molt satisfets. En arribar el refugi tornem agafar les BTT's, en allà ens esperen en Ruben ( que estava lesionat del besso) i en Pineda ( els indis no poden pujar a tanta altura). Ens fiquem a fer un descens que decideix en Ruben sobre mapa ( si, heu llegit bé, en Ruben pilla el mapa, els que ens coneixeu sabeu el que vol dir: Segur que la lia i sorpresa al final, tots desitjant que agafes el mapa en Toni però no va ser així jajaja.) Iniciem el descens per un corriol preciós, una mica trencat per pedres, on em trago

tota una branca amb el braç ( encara em fa mal! jeje) i un tram final de pista semi asfalta (oju amb la pista) fins a  Taurinyà,. Dee moment tot perfecta.  A veure que ens espera ara. Enn arribar allà hem de fer una petita ascensió fins el coll de Clarà fent un altre magnífic descens fins a Clara, per uns corriols impressionants, que semblaven tobogans! (Atenció que en Ruben l'estava clavant!) Arribem a Clarà, fem un petit porteig fins un petit collet i un altre magnífic descens per el costat d'un petit canal preciós fins a Villerach. Al final cap sorpresa i un magnífic i i espectacular descens amb alguna rampa fins el cotxe, Felicitats!. Al final 8h 35min, amb uns 65km i 2.850m de D+, una jornada molt complerta i super contents de la feina que havíem fet.





dijous, 5 de juliol del 2012

Crònica 4 dies BTT pels Pirineus, amb sentiment!


Dilluns 25 juny: Collada de Toses – Refugi Cap del Rec (Lles)
A les 10 del matí ens posem a pedalar aprop de la Collada de Toses (portem aixecats des de les 6 del matí amb tota la preparació…).
Un dia de sol radiant, alguns dubtes sobre com aniran les coses… però se que estic amb la millor gent amb la que voldria estar fent aquesta aventura: el meu pare cobrint-nos les esquenes amb tota la logística x 5 persones, en Toni  el company d’aventures perfecte (quin luxe poder compartir tot això amb ell) i  un grup de 3 nanos amb una motivació que els converteix en un planter memorable amb una projecció inimaginable pel Illa de Rodes Raid Team, sempre concentrats, decidits,disfrutant,absorvint conceptes, creixent i creixent… quina enveja a la seva edat!!!!.
Arribem a Puigcerdà sense problemes i comencem la llarga pujada cap a Guils de Cerdanya adaptant-nos al sol.
Preciosos prats de gespa a l’estació d’esquí de fons de Guils, trialera puja i baixa fins al refugi de Malniu i el preciós estany. Baixada rapidíssima per pista i asfalt fins a Meranges on ens espera l’assistència I on el canvi d’en Cesc surt volant en un corriol senzillet.
Sort que portem un btt de recanvi. Dinem en una ombra del poble observant com hi ha gent que fa coses molt estranyes amb el cotxe per tal de no caminar 100 metres per anar al restaurant… l’ésser humà és molt estrany.
Un cop dinats rampon terrible per fer la digestió i l’únic petit error d’orientació d’en Toni (un petit error paral.lel de 100 metres en 320 kms de ruta: ojo les orelles!!!!, tot un luxe per qualsevol equip comptar amb un orientador d’aquest nivell).
Tram supercalurós per pobles penjats a la muntanya: Oden, Talltendre, collets on hem de portejar la btt. Arribem cansats a Viliella, omplim bidons i darrer tram de pujada fins a l’estació d’esquí de fons de Lles que inclou un tram de camp a través i uns 3 kms d’asfalt. Estiraments i neteja i lubricació de btt: molt important no descuidar això, mai, fonamental.
El responsable del refugi és molt peculiar: a mi em fa una mica de por fins que no gesticula una mica. En Cesc i jo hem acabat amb el cul encetat i estem preocupats pels dies futurs: cremeta i aloe vera a fondo, amb carinyo.
Sopem molt bé en el refugi i dormim en la gespa del davant. Hem salvat molt bé aquest primer dia tot i que estic una mica preocupat per quin és el desgast real dels companys i com els afectarà als dies següents: preocupació de papa?


Dimarts 26 juny:  Refugi Cap del Rec (Lles) – Refugi La Basseta (Sant Joan de l’Erm)
Ens aixequem  i comencem les rutines d’esmorzar i vestir-nos fins que arriba el senyor forestal per tornar a mostrar-me la inutilitat de la seva feina  en el s. XXI (que pago amb part dels meus impostos). Un dia escriure una enciclopèdia sobre la relació entre els forestals i gestors del medi natural i els que ens dediquem a gaudir-ne profesional i particularment, francament lamentable.
Sortim del refugi per pujada suau cap al llac de Pollineres i les pistes d’Aransa, pistes ràpides amb desnivell moderats que ens porten fins a cota 2.100m a l’entrada d’Andorra per Naturlàndia, parada i Tobotronc a saco!!!!!! Que guai, vaja sorpresón que els hi hem donat als nanos…. Flipa.
Acaba el Tobotronc i iniciem baixadón de 1200m fins a l’aduana d’Andorra vinguent de la Seu. Baixada controlada i molta calor en arribar al fons de la vall. Molta calor, molt agobiant al límit pel meu organisme iniciant la pujada grossa que ens espera per la tarda: hem de remuntar els 1200 que hem baixat.
En Cucu comença a presentar dolors estomacals, ens plantegem que abandoni l’etapa d’avui però és ell qui té la decisió final. Decideix continuar i l’equip el recolza com sempre. En Cesc punxa i es queda en Toni amb ell. En Ferran , en Cucu i jo pujem a ritme conservador. Al cap d’una estona en Toni i en Cesc ja ens han atrapat (dos màquines!!!) i decideixo que és el moment de posar un ritme més “normal” i que en Cucu tingui clar quin és el problema. És una decisió difícil ja que se que es quedarà sol al darrera en la part final de la pujada però crec que és necessari que sigui conscient de la realitat del momento i que pensi en el bé del equip.
Tot i deixar-lo endarrera en Cucu aguanta, s’aferra amb una motivació increïble al grup i iniciem el descens cap a l’ermita de Santa Magdalena.
Em llenço ràpid amb la doble suspensió, tot va bé però en un segon em fico en una reguera massa estreta, i en un segon haig de decidir si en surto amb una maniobra molt perillosa, i en un altre segon dubto i em quedo a dins i el disc xoca amb un roc: es doblega i surto volant fent un front flip perfecte: disc del davant torçat, una rescadeta, un bon espant (en Toni que ho veu en primer pla encara s’espanta més). Decideixo que haig de seguir baixant a ritme amb decisió per no crearme un trauma, el disc em frega però la tàctica surt bé. Final de la batalleta.
Paratge preciós pels voltants de l’ermita de Santa Magdalena, prats verds preciosos amb el seu riuet. Darrers 30 minuts d’etapa amb una pujada suau i constant fins al refugi de Sant Joan de l’Erm, però no ens hem enrecordat de l’entrepà de la tarda i anem amb molta gana, molta gana. La força de l’equip ens uneix, ritme de supervivencia i ànims en silenci, amb les mirades.
Finalment arribem al coll i al refugi, saquegem la paradeta de berenar-sopar que ens ha preparat el gran Lolo. Estiraments, neteja i lubricació de btt i el nostre assistent ja està arreglant-me el disc de fre: quin luxe.
Exhibició de mecànica de campanya d’en Cesc reconstruint en 15 minuts el canvi de marxes  i la puntera que va sortir volant a Meranges i que el Lolo ha comprat a Andorra, quin luxe de mecànic per l’equip. Ja us ho he dit al començament: la tranquilitat i plaer d’estar envoltat de la millor gent, del millor equip.
Sopem en el refugi, aquest encarregat també és una mica estrany, diferent que el de Lles, però també estrany.



Dimecres 27 juny:  Refugi La Basseta (Sant Joan de l’Erm)
Rutina matinal, ens espera l’etapa reina.
Sortim per pistes còmodes entre boscos molt macos i ens encarem a la vessant del Pallars Sobirà, iniciem rampes dures fins arribar a l’estació d’esquí de Portainé. Pugem fins al cim del Pic de l’Orri (2.430m) per pistes blaves d’esquí que a l’estiu es pugen relativament bé (més bé del que jo preveia). Hem arribat a cota màxima de la ruta, grans vistes de la Cerdanya.
Descens rapidíssim per pista fins al coll del Cantó, tram d’orientació i lectura de mapa fins a Guils del Cantó amb un tram camp a través marca de la casa- Molta calor!!!!!
Repetxò dur al sortir del poble i baixada rapidíssima per pista fins al poblet de Miravall.
Arribem a “les diagonals de Miravall”, així ho vam batejar per que sabiem que no ens oblidariem fàcilment. La mare de Déu quines 3 diagonals, quina calor, esforç màxim, pendent màxima, calor màxima, màxima concentració i decisió en el que estem fent. En Cucu pateix però s’aferra a l’estela del grup. Un tram memorable per la seva duresa. Pateixo per la factura que ens passarà en la resta del dia: sabem que venia un tram de pujada però no esperàvem aquest mur de 15 minuts a les 2 del migdia.
Seguim baixant per pista i després asfalt fins a l’avituallament de Noves de Segre. Molta calor, ens acabem totes les coses fresques que porta en Lolo a la nevera. Ja hem fet ¾ parts de l’etapa d’avui però portem molta fatiga i pateixo per la calor (record de temperatures a Lleida, quins ànims).
La meva xicota m’envia unes fotos de la meva filla i em fa molt feliç, em centra i em dona energia. Sortim a les 4 de la tarda cap el tram final de l’etapa: pujar i baixar el Colldarnat, un desconegut (fins aleshores…)
Amb un calor al límit pugem per asfalt fent la digestió fins a un poblet on un senyor en diu una de les frases que cap amant de la btt vol escoltar: “Ah, voleu pujar per aquesta banda?... Normalment la gent hi sol baixar.”
La mare de Déu, la gent és molt llesta: increïble subidón amb rampes al límit i tot de pedres soltes: una hora de suplici. Per posar la cirereta el meu tubular posterior reventa (es tan guai que tan sols a durat 200 kms!!!! Cony d’urbanites!!!!!). En Cesc es queda amb mi, posem coberta i cámara nova i acabem el port escoltant els crits d’anim d’en Toni des del coll: quin crack en Toni, sempre animant a tothom, el capità, indiscutiblement.
La baixada és recent asfaltada (per on la gent normal puja) i baixem com coets fins arribar a la vall de La Vansa, també asfaltada. Remuntem els darrers quilòmetres d’etapa remuntant suaument la vall paral.lels al riu fins al camping de Fornols: ja estem a tocat la serra del Cadí.
Estiraments, bany en la piscina (confirmem que en Cesc perd molt quan s’allunya d’una btt), i neteja de btt. Dutxes i sopar a càrrec del nostre assistent Lolo, ha de cuinar per 5 famèliques: genial, pure de patates, hamburgueses, frankfurts, etc… ojo com menja el Cesc!




Dijous 28 de Juny: Refugi la Basseta - La Molina
No passo una bona nit, m’aixeco cansat però prefereixo no dir res al grup per no preocupar a l’equip ( el mateix que la punxada i rajada de coberta del Cesc a l’etapa d’Andorra). Sortim per asfalt fins al poble de Cornellana i vaig tenint bones sensacions. Travessem el poble i iniciem ascens per pista pedregosa al coll Jovell (1000 m de desnivell). A mesura que pugem la pista millora, grans vistes des del coll sobre el Pedraforca.
Baixada per pista amb grans vistes sobre el precios poble de Josa del Cadí (un dels més macos de Catalunya segons el meu parer). Avituallament.
Iniciem el segon coll de l’etapa per la cara sud del Cadí, tram no ciclable a la part final del port amb molta calor que ens produeix molt desgast. En Cucu punxa i decideix reparar a ple sol.
Tram planer pel cor del Cadí i llarga baixada per pista fins a Bagà. Emprenyada d’en Toni perquè no ha trobat una via verda que no està senyalitzada (gran emprenyada del perfeccionista) i tram de molta calor i asfalt fins a la zona d’avituallament on ens espera en Lolo.
Moment  surrealista quan ens trobem amb un grup del CAFEMN de Bagà que celebre el fi de curs amb una barbacoa colectiva i nosaltres al nostre rollo, ens coneixen, s’enrecorden del intercicles, tenim catxè, orgull de grup.
Ens queda el darrer port de la nostra travessa de 4 dies: el coll de pal 1.400 m de desnivell amb una calor al.lucinant, els del CAFEM de Bagà també al.lucinen.
Primer tram per asfalt amb forta pujada amb una calor al límit, rodem junts, buscant qualsevol pam d’ombra, aigua a la cara, busquem amb la mirada al Cucu per darrera, ens turnem amb en Toni per retornalo al grup, cal estar junts, patint, però sempre junts, això en ha donat la força, això ens ha portat fins aquí i sabem que només junts arribarem adalt.
S’acaba l’asfalt i comença el ciment i la terra la pendent encara s’endureix més, més calor , se que estem arribant al límit: cal refrescar-nos i parar ja, cal trovar un rierol.
El trobem: en silenci, ni una paraula, no se si per cansament extrem o per concentració tots 5 entrem al rierol i ens fiquem al mig del riu a mullar-nos. Tal i com hem entrat, sortim del rierol i reprenem la pujada. Moment estrany d’amnèsia d’en Toni (molt excepcional): encara quedaba un bon tram de rampes inhumanes, al límit.
Finalment, corba a la dreta i prenem diagonals més humanes dins l’ombra del bosc, ens recuperem. Parada molt agradable al refugi de Rebost: refrescos i grans vistes sobre el Pedraforca. Gran frase de la guarda del refugi sobre la nostra ruta de 4 dies: ens ha preguntat i tot el recorregut que li hem explivat que hem fet en 3 dies i mig l’hem fet d’una sola tirada o parant per dormir a les nits… flipa… quina gent que et trobes per la muntanya… m’encanta, és una vida extraordinària on et trobes gent amb mentalitats extarordinàries… sense límits: em ve al cap aquella frase que m’inspira tant:  “com que no savia que era imposible, vaig fer-ho”.
En aquell moment torno a sentir plenitud: estic on vull estar, amb la gent que vull estar i amb el meu pare esperant-me a l’altra banda de la muntanya i amb la meva mare i xicota patint des de la llunyania, i la meva filla descobrint el món… tot correcte. Això és el que buscava, aquest moment recompensa les hores i hores d’esforç que ens ha calgut a tots per poder estar aquí. No tindrem dorsal, ni arc d’arribada, ni noticia al diari…però tenim la plenitud del moment perfecte, el meu moment pefecte. Cansats però contents enfilem els darrers 400 m de desnivell fins al coll del Pal.
Típica punxada en el darrer quilòmetre d’asfalt d’en Toni i baixem per pista i per bike park de la Molina (jo baixo cagat, en Cesc vola i disfruta). Arribem al parking de la Molina.
S’ha acabat aquesta travessa i comença la preparació de la de l’any vinent.
 Comença la recerca de més moments perfectes per apuntar a la nostra llibreta de vida.
Moltes gràcies a tot l’equip per la vostra paciència amb les meves bogeries. Moltes gràcies per estar al meu costat i esforçar-vos al màxim. Moltes gràcies Lolo per estar sempre a l’altra banda de la muntanya amb aquell sonriure i aquella bronca de “com es que triguem tant!!!”  i “a veure si beveu més aigua i menys Aquarius que és molt car!!!” (que gran que és el tio!!!!).
Moltes gràcies a tu Toni per ser el gran Capità que ens dóna forces i seguretat  a tots (“grande”). Moltes gràcies al gran mecànic que és i serà en Cesc: sembla que opini amb tu de mecànica però tots dos sabem que , en el fons, estic aprenent de manera dissimulada ja que seria violent que un de 17 ensenyés a un de 37 (no li direm a ningú). Moltes gràcies al Cucu, al Ferran i al Cesc per fer-nos sentir orgullosos de tenir el millor planter del país de ESPORTITSTES raids d’aventura i, sobretot, el millor planter del país de PERSONES.



Ens veiem en el camí
SAPERE AUDE




Ruben Lamas, Illa de Rodes raid team