dilluns, 4 de maig de 2015

Raid Ilercavó, una gran experiència

Tot va començar com sol començar tot, en una conversa entre tres amics. En Toni ens va informar d’un Raid que es celebrava a Ascó, te com a nom Raid Ilercavó. En Quimo i jo ens vam mirar i ja ho vam decidir en el acte, a Tope! , així que el dia següent ja estàvem inscrits i ansiosos, nerviosos i amb moltes més emocions en el cos que no podria definir, el nostre primer Raid ! i a categoria Aventura !!.
Desprès de 2 dures setmanes d’espera i de una magnifica cursa el diumenge passat, la Bike Marató de Roses, ja quedaven 2 dies per agafar el cotxe i plantar-nos a Ascó per dormir allà la nit i el dia següent donar guerra en el Raid. El dia abans vam quedar per repassar que tinguéssim tot el material i planejar l’hora de sortida.
Ja era el dia de marxar, nervis al 100%, a les 4 de la tarda sortim de Figueres i anem a buscar els altres companys, Cesc, Tito i Toni, per anar tots junts cap allà, 4 hores llarguíssimes de camí, i per fi arribem a lloc, a les 9 de la nit. Arribem preparem material per demà la cursa, sopem i anem a dormir per estar frescos per donar-ho tot.
Bon dia al matí !!!, ens aixequem a les 7:30, recollim sacs, ens preparem amb la roba del Raid, esmorzem, traiem bicis i sense donar-nos conta ja queden nomes 15 minuts per l’inici del Raid, els nervis augmenten, comencem a planejar l’estratègia del dia, on li fotrem canya, on anirem calmats, on recuperarem forces, on podrem emplenar aigua, a quin grup seguiríem i moltes coses més i quant ens donen la sortida, tot el que havíem pensat sens oblida. Ens parem a mirar el mapa, ens calmem i prenem decisions correctes, primera orientació urbana, de conya anem dels primers grups d’aventura i davant de grups d’elit, al costat dels nostres companys, Cesc i Jaume. Arribem a caiac, una petita penalització per el joc de les bitlles, no molt important, consisteix en anar fins l’altre costat del riu i marca una balisa, perdem nomes 5 minuts, un cop feta agafem riu avall, ja soms en els caiacs, orientació urbana feta. Al passar 30 minuts en el caiac, en Quimo, el meu company, comença a queixar-se, no li agrada gens el caiac i comença a cansar-se psicològicament i físicament, a mi també hem comença a afectar, una calor horrorosa. Passats 30 minuts més al fons del riu ja veiem on desembarquem i ens tornem a venir amunt, així que li fotem a saco i ens trèiem el tram de caiac del cim, ens toca treck, 8,5km que es transformen en 16km, la nostre perdició, comencem a un bon ritme, veiem que anem passant a grups que es perden o estan cansats i nosaltres anem perfectament amb el tema orientació, de cop i volta, en Quimo comença a baixar el ritme, flato, cap problema, descansem, un cop recuperat tornem al ritme de abans, però comencen a venir els problemes, una rampa llarguíssima i molt dura, ens quedem sense aigua, en Quimo afluixa més, començo a veure-li cara de desesperació i de cansat, el començo a animar, baixem el ritme i continuem endavant, mantenim una bona posició, arribem al cim i anem a buscar la pista que baixa fins el primer avituallament, arribem a la ultima paella i agafem un corriol que en teoria ens tenia que portar directa a l’avituallament, però no. Cansats, sense aigua, en Quimo desesperat, jo espantat, ens estirem el terra rebentats i ens mirem el mapa, però res, no trobem solució i ens vam rendir. Vam trobar un grup d’elit, la nostre salvació, ens van dir que l’avituallament estava a 4-5km pista amunt, desprès de dos colls, llarguíssims, arribem a l’avituallament i en Quimo plega, no pot més, allà trobem en Cesc, en Jaume també a plegat. En Cesc em mira i hem pregunta com estic, li responc que rebentat, però que no havia vingut fins aquí per retirar-me i hem diu; -va canviat les bambes, per les cales, posat el casc i el guants i flotem-li gas, jo, no molt convençut, responc que si.
Comencem el primer tram amb btt, el temps de mitja en el tram era de 1:00h i el temps més ràpid 50 minuts, el vam completar en 55 minuts, delatant a 2 grups que ens treien 20 minuts, no recordo molta cosa, ja que en Cesc em va dir segueix-me roda i no facis res més i així ho vaig fer, arribem en el segon avituallament, jo ja no era persona, en Cesc allarga el braç i em don un petit “xute” de cafeïna. Ara anem a per el penúltim tram del raid, treck més recorregut per una cova. A la pujada, en Cesc es va posa darrera meu per ajudar-me a pujar amb més facilitat, un cop arribem a la cova, el “xute” va començar a fer afecta, ja tornava a ser jo, la cova va ser molt guapa, sobretot la sortida per l’altre costat, tractava de passar per un forat que tenia de diàmetre poc més de 50 cm, i jo no es que sigui “petit” , però ho vaig aconseguir !! . Després de la cova vam anar a buscar la ultima balisa, molt ben amagada per cert i vam anar un altre cop al segon avituallament per agafar les btt, allà ens van dir que estàvem desqualificats, ja que per poder classificant-se teníem que passar els dos components del mateix equip per meta, en Cesc un cop escoltat això em va dir si volia fer el últim tram per anar a buscar la ultima balisa de btt o agafar un altre camí saltar-nos la balisa i arriba a meta a temps i vaig decidir agafar la segona opció, 50 minuts després varem arriba a meta.
Tot i estar desqualificat, les emocions d’alegria, superació, satisfacció amb mi mateix i moltes més no me les treia ningú, havia acabat el meu primer Raid, en categoria Aventura !!, la única cosa que em va saber greu va ser no poder-lo acabar amb el meu company Quimo, m’hagués agradat molt poder creuar meta amb ell, de fet era el meu únic objectiu abans de començar el Raid.
Després de dutxar-me i descansar, vaig veure arribar els dos cracks de l’equip, en Toni i en Tito, que van quedar en segona posició a 5 minuts dels primers, a categoria elit, molt grans !
Aquesta experiència forma part de les millors experiències que he viscut dins d’aquest gran equip, format per persones Increibles !!

Text: Jaume Ferrer






Cap comentari:

Publica un comentari