Avui ha estat un d'aquells dies que marquen el caràcter d'un equip, un d'aquells dies en els que es molt fàcil trobar qualsevol excusa per no fer esport en el medi natural: pluja,fred, boira...
Per tant, gran part del mèrit de la jornada estava en presentar-se a les 8 del mati a l'antiga estació de trens de Sant Joan de les Abadesses, sobretot l'Alfons amb molt mal d'esquena, Cesc, Jaume, Ruben, Toni, Ferran, David Pineda i el nostre amic i especialista en barrancs Santi Guti.
Els primers 8 kms de via verda que volíem fer patinant els hem de fer en btt ja que el terra esta massa moll i els núvols amenacen...
Des de Ripoll comencem a enfilar muntanya amunt cap al coll del Saltor a 1400 mts, per una pista molt molla i bastant pedregosa.
Arribem al coll, molt verd, preciós entre els núvols, com una postal i agafem un corriol preciós que va a nivell per un bosc de fades.
Un corriol molt maco, molt frondós i un pel massa estret per en Toni... Ojo vaja excursió que s'ha marcat muntanya avall el capità!!!!
Comença a ploure, tram de corriol que es com un tobogan enfangat.
Arribem al barranc de la corba però és evident que baixa massa aigua amb tants dies de pluja per gaudir-lo i mantenir el nivell de seguretat òptim. Per tant, decidim deixar-lo per un altre dia seguint el consell d'en Santi. El barranc no marxa.
Arribem a la pista cimentada que puja al coll de Jou pel poble de Bruguera, trobem la furgo d’assistència d'en Lolo, ens avituallem i acabem de pujar els 200 metres de desnivell fins al coll a 1600m.
Es veu que la fred que van passar ahir en el barranc de Mas Calsan esta passant factura sobretot al Cesc que mostra la seva vessant humana i pateix per seguir el ritme a la part final, mostra caràcter, lluita amb els problemes i enllaça amb el grup arribant al coll on hi ha molta boira i alguns jubilats.
En el coll ens anem tots cap amunt fins a coronar el Taga a 2040 m. Son 400 de desnivell amb un pam de neu i molta boira, però la pluja miraculosament ens respecta, crec que el gos negre que porta una hora seguint-nos i té alguna cosa a veure ( ja tinc una mica de paranoia des del Pech de Bugarach). En Cesc ha decidit fer companyia al Lolo en el coll, "chico listo", dels dies dolents se n’aprèn molt.
En 40 minuts ja tornem a ser al coll per reparar la típica punxada del dia i afrontar el darrer tram de forta baixada cimentada que ens tornarà a Sant Joan passant per Ogassa en un descens molt ràpid i amb alguns "interiors" per marcar la línea (encara que només sigui en baixades ràpides...)
Finalment , després de unes 6 hores, gaudim d'un meravellós tercer temps al restaurant de l’estació a base d'entrepans calents i patates braves... Quina felicitat!!!!!
Sapere Aude
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada