La Marxa de Resistència del Cap de Creus, es una cursa a peu de 87km i 3000m de D+, on el seu recorregut es el següient: Llançà-Puig d'Esquers-Llançà-Sant Pere de Rodes-Sant Salvador-Colla de Pení-Puig Alt-Ca la Joncols-Cadaqués-Port Lligat- Cap de Creus-Port de la Selva-Llançà. Per realitzar tota aquesta volta et donen un màxim de 24h per acabar-la; i aquest era el nostre objectiu. Tant en Jaume com jo en vam plantar a la linea de sortida per acabar-la, i acabar-la els dos junts.
Crónica Cesc:
Escolto el despertador amb una música no gaire agradable el disssabte a les 05:30h,penso sempre pots dir que t'has quedat a dormit i ja tens l'escusa perfecta per no anar-hi, però no va ser així. Els nervis eren molt presents, m'entres esmorzava ( o dinava) un bon plat de pasta i m'anava preparant; anava pensant i si li fallo en en Jaume? I si no puc continuar i haig de plagar? Com estaré l'endemà i els dies següents si l'acabo?... Moltes preguntes que em feien arribar a la millor resposta. Tinc el dorsal enganxat a la motxilla i ja escolto la metxa del patard; corre i pensa en la millor jugada per acabar. Començem a corre amb l'objectiu d'anar tota l'estona junts, ens esperaven moltes hores un el costat de l'alte i una de les primeres converses va ser:
- Jaume!
+ Que passa nen?
- Prohibit parlar durant la cursa de Mc donald's, Birres i ties.
+ T'imagines una birra del bahia? jajajaja
-Capullu!
Arribem el primer control a Puig d'Esquers, molt bones sensacions a les cames, ens estavem regulant
perfectament i realitzem un descens de nivell fins a Valleta. Tram molt pestòs el de Valleta però arribem fins a Llançà amb un somriure a la boca. Ens trobem el km 27, portem 2h 50min i anem a la posició 40-41 respectivament de 400 participants, parem a carregar aigua i continuem cap amunt, ens toca enfronta sant Pere de Rodes. Treiem els pals de l'esquena i cap amunt, començant a venir les primeres molèsties musculars, veig que en Jaume te més molèsties que jo i afluixem una mica el ritme però seguim endevant fins a Mas Ventos que en portarà per un corriol fins a Sant Pere de Rodes. Arribem al control de Sant Pere de Rodes en el km 37 i afrontem tota la cresta, on ens costa molt avança fins a Coll de Pení. En aquest punt a mi m'entra un baixon mental important però em recupero i seguim endevant. Coll de Pení km 43, tenim ja mitja cursa fet i una marató de muntanya acabada; però encara ens queda la meitat, tot i això mantenim la posició 43 i 44. Aquí ve el pitjor tram els descens molt dur per pista des de el puig alt fins a Ca la Joncols, aquest descens ens marca tota la resta de la cursa, se'ns començant a carregar les cames i a inflar-se els quadríceps, afrontem la pujada fins a Coll de Pla de la Figura a un molt bon ritme tot i el cansament de la baixada. Torna a tocar una baixada fins a Cadaqués on comencem a fer trams caminant perquè jo no podia amb les meves cames, no li paro de dir en Jaume que jo plego, a Cadaqués dic que em retiro, estava fart de corre, no en tenia més ganes, no podia més... Em poso una mica de música per aguantar el calvari fins a Cadaqués on decideix-ho que en allà em retirava. Arribem al control de Cadaqués on estava ple de gent, em tiro el terra i dic que plego, que a on havia de firmar, en Jaume no em deixa plegar i diu que l'acabàvem junts, hi havia molt gent que coneixia i màquines que teniem davant asseguts i destrossats, menjant algú de pasta per recuperar-se. En aquest moment el meu cap canvia d'idea, si aquesta gent estan aquí asseguts són unes màquines, tampoc no hem d'anar tant malament, menjo un plat de pasta i cocacola; decideixo seguir.
Fem un Quilometres caminant per recuperar i correcta ens recuperem, comencem a corre cap a Cap de creus, desprès de 30min tenia unes fantàstiques sensacions a les cames i no paro de corre, veig que en Jaume cada cop es queda més endarrere i haig d'anar parant, toca prendre una decisió. Em diu que jo segueixi que ell ja acabaria i així va ser em vaig ficar a corre endavant i ells es va quedar a enredera ( pensareu que cabron si vam dir que anirem tota l'estona junts...), no coneixeu en Jaume, ell necessita veure que es queda enredera per recuperar el ritme i estava segur que abans d'arribar a Cap de Creus el tornava a tenir el costat. I així va ser just al far de Cap de Creus m'atrapa i es recupera, arribem el control del km 65, ens queda per afrontar tot el Cap de Creus fins a Port de la Selva, decidim caminar una mica per recuperar les cames i així podem fer la resta corrent. Cometem un error, el canviar de ritme de corre a caminar les nostres cames s'agarroten i tenim impossible continua corrent. Toca aguantar el dolor i seguir caminant... Arribem a Port de la Selva a les 21h 15 min, era molt fosc, cansats i molt de dolor... Ens queden 7km de camí de ronda... Caminem amb al cap cap abaix, sense mirar, no ens para de passar gent i més gent ( ells també contaminava però a un ritme diferent) Aixequem el cap i veiem Llança, ho teniem era nostra, ja estàvem assentats al costat del marcador d'arribada que marcava 14h i 39min de cursa i una noia molt simpàtic en ensenya que havíem arribat el 91 i 92.
Agrair moltíssim el suport de l'Ari a l'inici de la cursa i la seva retransmissió en directa per missatge de com anàvem, a tots els companys de l'equip que ens animarem a través del mòbil, en Ferran, en Kuku, en Nil i l'Hector per venir amb nosaltres i fer un tram de la cresta, al meu oncle per ajudant-se a fer els últims 4km, a la Cristina per venin-se animar i constantment preguntant-me que com estava ( no parava de pensat amb tu!), el germà d'en Jaume per donar aquells tocs d'humor quan el veiem que ens feia riure una estona.
I en especial, molt especialment els nostres pares, tal el d'en Jaume com el meu, ens van fer una assistència collonuda, estaven a tots els punts de control amb tot preparat, ens carregaven les motxilles d'aigua i ens tenien tot el material apunt, ens apollaven i es preocupaven moltíssim que arribessin, MOLTES GRÀCIES.
Crónica Jaume
A les 5:30 de la
matinada sonava el despertador, i amb el so del despertador començaven a venir
el nervis. Mentre esmorçava alguna cosa
les primeres preguntes rodaven pel meu cap “aconseguiré acabar?”, “podré seguir
en cesc?”. Al final l’única resposta que em passa pel cap és “ho haig
d’intentar i si acabo abandonant al menys ho haure donat tot i ho haure
intentat”. No podia deixar en Cesc sol, havíem d’intentar-ho i si podíem acabar
junts.
A les 8 del matí
els 400 corredors ja sortíem per afrontar el repte. Arribem a puig d’esquers
frescos de cames i fem una gran baixada fins a Valleta. El tram que va des de
Valleta fins a Llançà es va fer molt feixuc i molt llarg però arribem a Llançà
amb un somriure a la cara. Ara ens toca pujar a sant pere de rodes. És una
pujada força dura sobretot quan ja portes 28km a les cames. Començem a pujar i
a mitjà pujada començo a tenir molèsties a les cames, això ens fa baixar el
ritme i em fa sentir malament per què jo sabia que en Cesc encara es trobava bé
i podia tirar més però afluixa el ritme per esperar-me. A sant pere, en el km
37, ens trobem en Ferran, en Kuku i l’Hector (un amic d’en Kuku) que ens
acompanyen per un tall de la cresta. Un cop passat el tall de la cresta jo
començo a recuperar-me de les molèsties i podem tornar a agafar un bon ritme.
Fins al coll de Pení al km 43, ja portem una marató i encara ens en queda un
altre. Pel meu cap només hi passen dos paraules “que dur, que dur”, no em paro
de repetir aquestes paraules.
Aquí és on
psicològicament vam caure. Quan baixàvem cap a cala Jòncols les cames feien mal
i costava molt córrer bé. I per arribar fins a Cadaquès va ser molt i molt dur,
el cap havia caigut. Arribem a Cadaquès al km 57 i ens parem per menjar alguna
cosa i continuar. En Cesc em deia que ell ho deixava i que ja no podia més. Jo
no m’ho creia que ell ja volgués plegar, no podia ser que ja no pogués més així
que el començo a apretar i ha insistir per a que continuï que si que pot. Al
final el convenço i continuem endavant. Des de Port Lligat fins a al Far de Cap
de Creus em tornen les maleïdes molèsties i li dic a en Cesc que no m’esperi i
que continuï que ell encara pot donar més i fer millor temps. Em fa cas i
continua endavant. Aquí comença un lluita entre el meu cap i les meves cames, i
al final aconsegueixo posar-me a córrer i just al far torno a atrapar a en
Cesc.
Ens quedava fer tot
el Cap de Creus i arribar a Llança. Aquí vam cometre l’error més gran de tota
la cursa, vam afluixar el ritme per intentar recuperar i això va fer que les
nostres cames s’engarrotessin i no ens permetés tornar a córrer. Ara tocava
aguantar el dolor i no deixar de caminar. Arribem a Port de la Selva, ja se’ns
a fet de nit, tenim molt de dolor a les cames però seguim endavant pel camí de
ronda. Quan aixecàvem una mica el cap ja veiem Llançà i això ens va donar
forces. A les 14h i 39m estàvem assentats al terra de l’arribada esgotats però
contents per que ho havíem aconseguit.
Abans d’acabar vull
agrair a l’Ari que ens va fer de reportera i va anar informant amb missatges a
la resta de l’equip. També agrair a en Ferran, en Kuku i l’Hector que
estiguessin allà per ajudar-nos i donar-nos ànims.
També donar gràcies
al tiet d’en Cesc que ens va acompanyar els últims 4km i ens va ser de gran ajuda.
Donar les gràcies també ha els pares, tan el
meu com el d’en Cesc, van ser molt importants per a nosaltres. Ens van esperar
a tots els avituallaments i ens ho tenien tot preparat. Són els millors. MOLTES
GRÀCIES DE VERITAT!
I donar les gràcies a la persona que em
acompanyar durant aquesta gran aventura, en Cesc, per aguantar-me durant
aquestes 14h i per donar-me ànims quan més els necessitava. Si no fos per ell
hauria abandonat i no hagués aconseguit arribar fins al final. Gràcies nen!
Es diumenge 14 d'abril i hem quedat a les 8 del mati al decatlon per
l'entrenament especial d'aquest mes a les gorgues de galamus i el pech de
bugarach.
.JPG)
.JPG)
